L’escriptor publica “Àcars” (Obscura), una novel·la on una invasió d’àcars provocarà morts entre la població que haurà de refugiar-se al carrer per evitar el contagi.
A Jordi de Manuel li agrada jugar amb els gèneres com ja ha demostrat en anteriors novel·les com “Caront” (Clandestina) o la sèrie protagonitzada per l’inspector Marc Sergiot. La ciència-ficció, el gènere negre són alguns dels ingredients habituals en la seva obra.
A la novel·la “Àcars”, publicada per Obscura editorial, planteja una novel·la postapocalíptica on un àcar provoca una gran pandèmia.
L’àcar Sarcoptes miorcardis està fent estralls entre la població. Es tracta d’una nova espècie que s’està convertint en letal entre els humans. La població ha d’abandonar les seves cases i sortir al carrer per evitar el contagi.
A Catalunya l’àcar arriba a través de l’exportació de porcs provinents d’una granja del sud de França, les autoritats emeten un comunicat amb un protocol molt estricte que ha de seguir tota la població. Com afirma l’autor “Tothom coneix els àcars, però gairebé ningú no els ha vist”.
L’escriptor Jordi de Manuel presenta un escenari que els pot recordar a la que vam viure durant la pandèmia de la Covid-19. Però el confinament no és a les llars i en aquesta ocasió els carrers s’omplen de persones que fugen dels àcars. L’operació Fahrenheit està en marxa a la ciutat de Barcelona on el cos de bombers retira mobles, matalassos, llibres i altres objectes amb l’objectiu de controlar al paràsit. A través d’onze relats, el lector coneixerà com viu la població la dramàtica situació i com l’afronta. De Manuel assegura que “els humans davant les situacions límit fem aflorar les nostres misèries, però també el millor que tenim” i aquesta idea traspua per les pàgines de la novel·la.
Els bombers segueixen fent la seva feina en una ciutat de Barcelona en plena nit de Sant Joan.
-Àcars, és una novel·la o un recull d’onze narracions?
Deixo la classificació per als entesos. “Àcars” és un seguit d’episodis que s’han de llegir en ordre, que comparteixen temàtica i personatges. Potser podríem dir que és un fix-up, un terme anglosaxó que consisteix a encadenar relats en una mateixa línia argumental. Cròniques marcianes de Bradbury o Jo robot d’Asimov, en són exemples. Jo em sento còmode tant si es diu que Àcars és un fix-up com si es considera una novel·la amb estructura fragmentada. L’important és que el llibre faci passar bones estones de lectura i no deixi indiferent el lector.
-Una invasió d’àcars provoca morts i la població ha de viure al carrer. A diferència del que vam viure durant la pandèmia, la novel·la transcorre a l’exterior perquè la població s’ha de confinar al carrer.
Aquesta és la idea i és la pregunta recurrent que tenia mentre estàvem confinats: què passaria si en lloc d’estar tancats a les cases ens fessin abandonar les llars i sortir al carrer?
El nom de l’àcar, un Sarcoptes miocardis, es transmet per contacte i no per l’aire. Sobretot a través de les ungles els àcars tenen una porta d’entrada al cos humà. Es tracta d’un àcar letal pels humans. Per què s’ha decidit pels àcars com a causants de la pandèmia?
Tothom coneix els àcars, però gairebé ningú no els ha vist, encara que moltes persones en tenim als fol·licles pilosos de les pestanyes o de la cara. A casa, als matalassos, als coixins i a molts altres llocs, conviuen amb nosaltres. Alguns àcars ens causen al·lèrgies, i també malalties com la sarna. Les pandèmies, les que ha viscut la humanitat i les que estan per venir, les causen microorganismes infecciosos: la pesta, un bacteri; la grip aviària i la covid, diferents virus… són organismes microscòpics. Els meus àcars, que ningú no pateixi que són de ficció, són animals diminuts, que es transmeten amb facilitat de persona a persona i quan ens infesten arriben fins al cor i ens maten.
-Un dels efectes secundaris de la novel·la es que la lectura d’àcars” provocarà picors al cos dels lectors.
“Si pica, cura”, deia la meva àvia… però la meva intenció és provocar un altre tipus de picor, que no afecti el cos, sinó al pensament.
-L’escenari és la ciutat de Barcelona al voltant de Sant Joan, un paisatge molt urbà malgrat alguna incursió al bosc de Collserola.
Els relats són urbans. Volia centrar el conflicte en una ciutat i Barcelona, el lloc on visc, em semblava un territori molt adequat. Ambientar-ho a un lloc amb molta més gent com Tòquio, Nova York o París hauria estat més apocalíptic i complicat. I sí, hi ha un episodi que passa a la serra de Collserola, que el protagonitzen una colla d’urbanites que creuen que al bosc podran sobreviure millor que a la ciutat…
-Històries protagonitzades per diferents protagonistes on exposen els seus sentiments i també com afronten la situació. Una visió molt coral amb joves parelles que fugen al bosc, una sensesostre i el seu gos Bingo un bomber, un aracnòleg que descobreix l’origen de la pandèmia, un home gran que decideix buscar a la seva dona malalta d’Alzheimer….
Vaig crear uns quants personatges “fixos” i els vaig perfilar abans de començar a escriure. Eren els que anirien apareixent als diferents episodis: el bomber, la sensesostre i el gos, l’home amb el fill i la filla… Els altres personatges han anat apareixent a mesura que creava els episodis.
-La pandèmia va treure el millor i el pitjor de nosaltres. L’ésser humà aprèn de situacions com aquestes? I com trasllada aquest fet en el terreny literari?
Sí, els humans davant les situacions límit fem aflorar les nostres misèries, però també el millor que tenim, per això m’interessa la literatura apocalíptica i el “que passaria si…” Durant l’adolescència vaig llegir “El dia dels trífids”, de John Wyndham, una novel·la que ha influït molt en el meu imaginari i potser és una de les lectures que, anys més tard, em va convertir en escriptor de gènere.
-El foc purificador i símbol de la celebració de Sant Joan, a Àcars el foc és símbol de salvació. Tot ha de ser cremat per evitar la proliferació dels àcars.
Si més no, això és el que creuen les autoritats… el llibre comença amb una nota de premsa on s’expliquen les mesures i què ha de fer la població per sobreviure a la infestació.
-No deu ser casualitat que l’operació dels bombers porti per nom Fahrenheit, un clar homenatge a Fahrenheit 452 de Ray Bradbury.
Sí, fins al punt que el llibre va estar a punt de dir-se “Operació Fahrenheit”, però un títol d’una sola paraula, “Àcars”, tenia més força. Joel, el bomber protagonista, és un personatge recurrent que apareix en diferents episodis i és l’única veu narrativa en primera persona.
-En el context que descriu també hi apareixen robots, animals biotecnològics…. Estem molt lluny d’aquesta realitat?
La tenim molt a prop. Els robots són presents a les cadenes de producció, de cotxes, per exemple, i s’utilitzen als quiròfans en cirurgia de precisió. D’aquí a poc tindrem robots assistencials, segur, i aquests potser tindran aparença humana. Pel que fa als animals manipulats genèticament ja fa temps que els tenim: en la producció de medicaments, en generar models animals per experimentar amb malalties humanes, i ben aviat els tindrem per fer xenotrasplantaments. Només és una qüestió de temps.
-El gènere de la ciència-ficció no és nou per a Jordi de Manuel…. Per què li interessa aquest gènere?
En primer lloc, perquè m’agrada, perquè em diverteix ordir històries especulatives. Em passa el mateix amb la narrativa policíaca, un gènere en el qual he publicat fins i tot més llibres. Però a banda del gust, hi ha un altre motiu: la narrativa negra i la ciència-ficció són gèneres que em permeten disseccionar amb profunditat els dilemes morals de la societat i la naturalesa humana.
-També li interessa una hibridació de gèneres amb alguns ingredients de gènere negre.
Sí, em trobo còmode hibridant el gènere fantàstic amb el policíac. “Àcars” negreja en uns quants episodis i l’anterior novel·la, “Caront”, són crims en cambra tancada que succeeixen en una nau espacial on viatja una inspectora dels mossos d’esquadra que treuen de la hibernació per investigar els assassinats. “L’olor de la pluja”, que forma part del cicle de l’inspector Marc Sergiot, que l’editorial Clandestina (a la prestigiosa col·lecció crims.cat) reeditarà a principis del 2026, vint anys després d’haver-se publicat, és un exemple clar de com hibrido el gènere policíac amb la ciència-ficció.
-Els llibres no surten molt ben parats a la novel·la. S’han de cremar per evitar la propagació dels àcars. Hi ha qui intenta salvar algun llibre. Quin llibre salvaria Jordi de Manuel?
En salvaria tants! Però potser voldria salvar aquells que encara no he llegit. Algun clàssic com “Guerra i pau”, de Tolstoi, que m’avergonyeix no haver llegit. El que no faria és salvar de les flames cap llibre d’autoajuda o d’autoficció, com li passa, per atzar, a un pobre llibreter en un dels episodis.
-A Àcars el context polític que ens dibuixa, una República Catalana presidida per una dona.
Aquesta és la part més utòpica, prèvia a la distopia apocalíptica que ficciono. En altres especulacions literàries que he escrit apunto la possibilitat que Catalunya sigui un estat independent.
-Publica la novel·la Obscura, una jove editorial catalana. Com va arribar-hi i que suposa publicar a Obscura?
Havia llegit alguns títols publicats per l’editorial i m’agrada la seva aposta. Coneixia els editors, en Job Peró i la Roser Vales, de veure’ls als festivals de ciència-ficció que se celebren a Catalunya: al 42 i a la CatCon. Em va agradar el projecte quan el van presentar fa uns anys a Mataró, aprofitant el lliurament del premi Manuel de Pedrolo. Estic encantat amb Obscura, de tot el procés d’edició, de l’acompliment dels terminis, de la cura que han tingut en els detalls (la coberta de Pep Boatella, per exemple, és magnífica) i estan fent una bona promoció del llibre. Publicar en una editorial jove i independent pot ser un risc, però per a mi és un repte i una oportunitat, i també em satisfà la meva modesta contribució a fer créixer l’editorial en la seva línia de publicacions en català.
