El reconegut escriptor escriu a ‘Volar en cercles’ la seva biografia com a escriptor i com a membre del Servei d’Intel·ligència Britànic.
John le Carré, que a més de ser un dels destacats escriptors del gènere d’espies i suspens va ser funcionari del Ministeri d’Afers Estrangers del Regne Unit, abans d’iniciar la seva trajectòria literària.
John le Carré és autor entre d’altres best-sellers de L’espia que tornava del fred, Un espia perfecte, La Casa Rússia, El sastre de Panamà, El jardiner constant, Amics absoluts, La cançó dels missioners i L’home més buscat. Als 84 anys l’autor britànic s’ha decidit a escriure les seves memòries sota el títol de ‘Volar en cercles’ (Grup 62/Planeta)
‘Jo tenia vint-i-cinc anys quan, el 1956, vaig entrar formalment a l’MI5 com a funcionari subaltern. Si hagués estat una mica més jove, em van assegurar, no m’haurien considerat un candidat idoni’.
John le Carré, pseudònim de David Moore Cornwell, narra a ‘Volar en cercles’ des dels anys en què va treballar per al Servei d’Intel·ligència britànic durant la Guerra Freda fins a una carrera com a escriptor que l’ha portat tant a la Cambodja devastada per la guerra com al Beirut en el moment culminant de la invasió israeliana del 1982, i també a la Rússia anterior i posterior a la caiguda del Mur de Berlín.
En paraules de l’autor, aquestes memòries són “a story about storytelling”. Per primera vegada, le Carré ens permet donar un cop d’ull al viatge d’un escriptor al llarg de més de sis dècades i la seva recerca de l’espurna humana que ha donat tanta vida i cor als seus personatges de ficció: “Fora del món secret que vaig conèixer durant un temps, he intentat construir un teatre per als mons més amplis que habitem. Primer ve la imaginació, després la recerca de la realitat. Després torno a la imaginació i a la taula on estic assegut ara”.
Sobre l’escriptura, John Le Carré assegura que ‘M’entusiasma més que cap altra cosa la intimitat de l’escriptura, i això explica per què no vaig als festivals literaris i, sempre que puc, defujo les entrevistes, encara que les proves indiquin el contrari. Hi ha vegades, normalment de nit, enquè penso que tant de bo no hagués concedit ni una sola entrevista.”
El procès d’escriptura assenyala que és força especial “M’entusiasma escriure sobre la marxa, en llibretes, quan passejo, en trens i en cafès, i després tornar a casa a corre-cuita per espigolar entre el botí. Quan sóc a Hampstead, hi ha un banc a The Heath que és el meu preferit, arrecerat sota un arbre majestuós i apartat dels seus companys, i allà és on m’agrada escriure. Sempre he escrit només a mà.’
Moltes de les novel·les de John Le Carré han estat adaptades al cinema “Un dia, espero, em reconeixeran que les millors pel·lícules de la meva obra van ser les que no es van arribar a fer mai. (…) assenyala l’autor a la seva biografia.
A ‘Volar en cercles’ reconeix que si Graham Greene va comnetar que la infància és el saldo de què disposa l’escriptor, ‘Vist així almenys, sóc milionari de naixement.”
