L’escriptor irlandès publica “Quirke a Sant Sebastià”, el vuitè lliurament del forense Quirke
Fins fa poc John Banville signava les seves novel·les negres amb el pseudònim de Benjamin Black, però a partir d’ara el seu alter ego només serà utilitzat en les edicions espanyoles i catalanes.
El seu nou editor, el tot poderós Andrew Willy així ho ha decidit i sembla que la idea agrada al mateix Banville que gaudeix i es diverteix escrivint novel·les negres protagonitzades pel seu forense Quirke.
L’escriptor irlandès ha assegurat en roda de premsa telemàtica que no sol llegir les seves novel·les i que un dia va voler recuperar alguns detalls de les seves novel·les i va decidir escoltar un audiollibre “em va semblar que no estava malament el que estava escoltant i em vaig preguntar, perquè havia de seguir utilitzant un pseudònim?” Llavors Banville assegura que ‘vaig decidir matar a Benjamin i exiliar-lo a Espanya, un lloc on sempre llueix el sol”.
JOHN BANVILLE VS BENJAMIN BLACK
L’any 2006, John Banville, autor de la novel·la ‘El mar” publicava ‘El secret de Christine Falls”, el primer lliurament de la sèrie protagonitzada pel forense Quirke, Després arribarien altres títols com “L’altre nom de Laura”, “A la recerca d’Aprile”, “Mort a l’estiu”, Venjança”, “Ordres sagrades” i “Fins i tot els morts”, i el nom de Benjamín Black es va consolidar com un dels grans del gènere negre i que Bromera i Alfaguara han publicat en català i castellà respectivament amb traduccions d’Eduard Castanyo i Miguel Temprano.
Banville no tenia cap intenció escriure novel·les de gènere negre, però es va trobar amb el guió d’un projecte audiovisual que havia estat rebutjat i va intentar donar-li forma de novel·la. Així va néixer Benjamín Black, el seu alter ego més negre. Se sentia còmode amb el ritme de les seves novel·les i la fluïdesa de la narració.
Eduard Castanyo, traductor al català de les novel·les de Banville i Black assegurava en una entrevista a L’Illa dels Llibres que “M’agrada Banville, perquè és com un brandi de xerès, intens, dens i dolç, i m’agrada Black perquè és com un syrah intens, dens i saborós, amb menys graduació que el brandi”.
“ODIO ELS GÈNERES”
Assegura que porta quatre anys i mig escrivint una novel·la com a Banville i “sospito que serà l’última”. Confessa que a les novel·les de Banville pretén fer un tipus de poesia i a les Black, no.”
Malgrat ser un autor reconegut dins del gènere negre, Banville afirma odiar els gèneres “a les novel·les negres normalment hi apareix un crim però això penso que no significa res”. Sobre la classificació dels llibres “Hi ha llibres bons, no tan bons i dolents. Personalment classifico els llibres de la meva biblioteca per ordre alfabètic, sense comptar amb un espai dedicat als gèneres”.
Escriu cada matí, però quan comença a fer-ho sempre creu que no en serà capaç, però quan finalment aconsegueix escriure una frase pot continuar escrivint durant tot el dia. Com a escriptor assegura “escriure novel·la negra com un artesà i no ser mai sentimental”. Alguns lectors de les seves novel·les destaquen que habitualment es preocupa molt de les víctimes, un fet que no es produeix en la gran majoria de novel·les negres on “la víctima sempre és secundària i queda apartada”.
“LES NOVEL·LES NEGRES SÓN CADA VEGADA MÉS CRUELS”
John Banville s’horroritza quan veu l’increment de la violència en la ficció ‘Les novel·les són cada vegada més cruels i fins i tot a les sèries de televisió es veu com es torturen a nens”, una tendència que per l’autor irlandès aquesta voluntat de la ficció hiperrealista i violenta pot ser molt perillosa perquè “no és gent positiu que la novel·la de gènere negre vulgui ser més brutal i violenta que el mateix món”. Assegura que els seus llibres s’allunyen d’aquesta idea i manera de fer.
“VOLIA DONAR UNES VACANCES A QUIRKE”
A la nova novel·la, ens trobem a un forense Quirke més feliç del que és habitual. Casat amb la psicòloga austríaca Evelyn, gaudeix d’unes vacances a Sant Sebastià en un dels hotels més emblemàtics de La Concha. Per Banville “només volia donar-li un respir i allunyar-lo d’Irlanda”. Sobre la felicitat inicial del protagonista durarà poc perquè com assegura el seu creador “Quirke està maleït i tot el que toca es trenca o es converteix en tragèdia”, però “mereixia unes vacances a Sant Sebastià”. No s’amaga quan assegura que molts dels detalls que dóna sobre la ciutat basca poden ser erronis “però, m’és igual i no importa”, simplement “em vaig enamorar de Sant Sebastià i volia que el meu personatge gaudís d’unes vacances”.
QUIRKE COMPARTEIX NOVEL·LA AMB STRAFFORD
En la nova novel·la, la vuitena protagonitzada per Quirke, comparteix narració amb el personatge de Strafford protagonista de dues novel·les anteriors com ‘Pecado” i Las invitadas secretas”. Va decidir que els dos personatges compartissin novel·la “per diversió i perquè Strafford és com una mena de Sherlock Holmes”. M’agrada la incompetència de Strafford. És impossible tenir un protestant aristòcrata irlandès a les forces policials irlandeses actuals i per aquesta impossibilitat em vaig inventar el personatge”
Quirke i Strafford es fan amics en aquesta novel·la, assegura un Banville que afirma que “Els borratxos irlandesos són molt avorrits i quan deixen de beure encara ho són més”.
Quirke gaudeix d’uns dies de vacances a Sant Sebastià, però un petit accident el porta a l’hospital on veu una infermera amb el nom d’Angela Lawless que li resulta familiar i amb certes similituds amb April Latimer, l’amiga de la seva filla Phoebe de qui creiem morta arran de la novel·la ‘A la recerca d’April”.
En paral·lel, a Londres es desenvolupa una trama criminal que desvelarà foscos interessos relacionats amb poders ocults a Irlanda i amb la mateixa història familiar de Quirke.
JOHN BANVILLE GAUDEIX DE L’AÏLLAMENT
Tot i que reconeix que molta gent ho ha passat malament amb la pandèmia i s’han produït moltes morts, John Banville gaudeix de l’aïllament perquè “és la vida d’un escriptor” segons ha comentat als periodistes.
Poc amant de les trobades familiars afirma que “Odio el dia de Nadal, però m’encanta la setmana que queda fins a arribar a Cap d’Any”.
Per a ell, des de l’inici de la pandèmia ha viscut de forma permanent en una setmana així i assegura que “és una meravella perquè ningú et truca per quedar o anar a caminar”. Tot i reconèixer que no sap on estarà quan acabi la pandèmia, sí que s’atreveix a pronosticar que com a bon irlandès, “té pensat anar al pub a celebrar-ho.”
