L’escriptor suís canvia de registre per oferir una mirada lúcida i divertida a les contradiccions de la nostra societat i una crítica al món dels adults.
La catastròfica visita al zoo (La Campana / Alfaguara) representa un gir en la trajectòria de Joël Dicker, conegut per thrillers com La veritat sobre el cas Harry Quebert. Aquesta vegada, però, aposta per una novel·la apta per a lectors de 7 a 120 anys, tal com ell mateix ha volgut remarcar.
Una crítica al món adult on aborda temes com la la democràcia, la diversitat, els valors, l’educació inclusiva i el paper de pares i mestres.
Una aventura esbojarrada amb rerefons crític
La protagonista és la Joséphine, una nena intel·ligent, somiadora i amb un gran sentit de l’humor. Quan els seus pares intenten entendre què ha passat durant una excursió al zoo que ha acabat en desastre, ella decideix començar pel principi. Perquè, segons explica, cap catàstrofe no arriba sola: totes són el resultat d’una cadena d’incidents previs, més petits, però igualment caòtics.
La novel·la ens transporta, així, a una successió de situacions esbojarrades que van des d’una escola inundada amb plastilina fins a una funció de Nadal cancel·lada per motius ideològics.
Infants que investiguen, adults que naufraguen
Una de les grans virtuts del llibre és la seva capacitat per fer crítica social sense perdre el to lleuger. Dicker construeix una història d’investigació protagonitzada per un grup d’infants que intenten descobrir qui ha provocat la inundació del seu centre escolar.
Josephine i els seus companys; Arti, Otto, Thomas, Giovani i Yoshi, decideixen investigar pel seu compte. “I a leshores vam decidir que ho investigaríem pel nostre compte. Descobriríem qui havia inundat la nostra escola. I així es com va començar tot.”. Els joves investigadors hauran d’aprendre a com es porta una investigació. L’àvia del Giovanni, un dels nois del grup, serà de gran ajuda “S’ha d’actuar metòdicament. Seguint un mètode estricte. Tots els policies del món segueixen el mateix mètode, a l’hora d’investigar”. Una de les receptes secretes de l’àvia es que “el culpable tenia sempre un mòbil, és adir, una bona raó per cometre un cri. Per trobar el culpable, no ehs havíem de preguntar qui havia comès el crim, sinó per quina raó algú hauria volgut cometre aquell crim”. Per tant la pregunta que es formularan els joves investigadors és “Qui n’ha tret algun benefici, d’inundar-nos l’escola?”
En paral·lel a la investigació sobre qui i perquè ha inundat l’escola, Joel Dicker mostra com els adults —pares, mestres, directors— es mouen sovint per interessos, pors i contradiccions, en comptes de valors sòlids.
Les escenes amb els pares, que s’oposen a parlar de democràcia a l’escola o que tenen por que els seus fills es barregin amb nens “especials”, són tan caricaturesques com reals. I és en aquest contrast entre la lògica innocent dels nens i les reaccions desmesurades dels adults on el llibre troba gran part del seu humor i potència crítica.
Una metàfora sobre el nostre present
Tot i el to juganer, La catastròfica visita al zoo aborda temes d’actualitat amb molta més profunditat del que podria semblar. Dicker reflexiona sobre la democràcia, el dret a ser diferent, la força de les minories sorolloses i la importància de participar i expressar-se.
Un exemple especialment revelador és quan el director de l’escola organitza una votació sobre què menjar: bròcoli o pizza. El resultat canvia radicalment quan part dels nens decideixen no votar, deixant la decisió en mans d’una minoria. És una metàfora simple però efectiva sobre la importància de fer sentir la pròpia veu i sobre com el silenci pot tenir conseqüències.
“La democràcia només funciona correctament si voten tots els electors. Així, la decisió que prengui la majoria, és a dir, el nombre més gran de votants, representa realment la voluntat del nombre més gran de persones. La majoria decideix i la minoria ho ha d’acceptar. Però, si la gent no va a votar, no pot fer sentir la seva veu, i això vol dir que la decisió que es prengui no representarà la majoria de la població, en realitat, sinó només una minoria. Si no vas a votar deixes que decideixi la minoria, i això contradiu els fonaments de la democràcia”.
També la novel·la és un cant a la diversitat, “una diversitat que garanteix llibertat i el que garanteix la diversitat és la democràcia”.
Una invitació a llegir en companyia
Dicker ha volgut escriure un llibre que es pugui llegir en família. “El que més m’emociona —explica— són les lectures compartides: entre pares i fills, entre avis i néts, entre amics”. En un moment històric en què les pantalles i la fragmentació social semblen imposar-se, l’autor proposa una experiència lectora que uneixi, que connecti persones de diferents edats i mirades.
Amb aquest llibre, Dicker no només s’allunya del thriller per entrar al terreny de la literatura juvenil —o millor dit, intergeneracional—, sinó que ofereix una obra que interpel·la directament el lector: com vivim? Com eduquem? Quin món volem construir?
Lluny de ser moralista o pamfletària, La catastròfica visita al zoo ens convida a mirar el món amb ulls nous. A través de l’humor, la tendresa i el caos, la novel·la mostra com els nens poden ser més lúcids que els adults, i com la convivència en la diferència és tan necessària com complicada.
En definitiva, Dicker ha escrit una obra fresca, accessible i amb múltiples capes de lectura.
