El guardó vol reconèixer la seva trajectòria i la divulgació que ha tingut la seva obra.
Aquest premi es concedeix a través de les votacions dels companys d’ofici membres de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
El poeta Joan Margarit ha destacat que aquest és un premi especial per a ell, pel fet que l’atorguen els «col·legues de professió». «Que la gent de l’ofici més solitari del planeta es reuneixin per fer-te aquest reconeixement és impressionant», ha comentat.
Joan Margarit també ha destacat la importància que ha tingut D. Sam Abrams, amic personal de l’autor, en la seva trajectòria, pel fet de fer-li de guia en la poesia anglosaxona, que tant l’ha influït. A més d’aquesta, també ha destacat la influència de la poesia xinesa, a la qual va entrar d’adolescent i d’on extreu l’habitud d’escriure utilitzant referents propers. Pel que fa a la poesia en català, Joan Margarit ha destacat dos autors, Jacint Verdaguer i Joan Maragall, que considera «pilars en la llengua materna». «La cultura és una immensa catedral» –ha dit Margarit–, «però aquesta catedral no existeix si no hi ha la cripta. La cripta és molt modesta, però està al mig, és on comença tot. La cripta, per a mi, és la poesia en llengua materna. L’error és voler fer la catedral i oblidar-se de la cripta.»
El crític i historiador de la literatura D. Sam Abrams, en la glossa que ha fet del guanyador, ha destacat en primer lloc que la popularitat de Joan Margarit –amb 13.000 exemplars venuts del seu darrer poemari, Des d’on tornar a estimar (2015)– significa que el poeta té una incidència en la nostra societat i en el sistema literari, a causa de l’excel·lència de la seva obra.
Per Abrams, Joan Margarit és «un poeta total. Escurça la distància entre la seva vida i la seva obra, de manera que, igual que poetes com Walt Whitman, Juan Ramón Jiménez o Iannis Ritsos, està poetitzant la seva vida, i qui diu la seva vida diu la vida de la nostra època i la vida de tots». Sobre la seva poesia, ha destacat també que és una poesia a dos temps, d’una extraordinària subtilesa i amb una veu distintiva i original: «Sembla una obra planera i senzilla, però és tot al contrari. El primer impacte és el significat aparent, i el segon arriba quan acabes el text i te’l mires i te’l rellegeixes a fons, llavors comencen a sortir més coses».
La presidenta de l’AELC, Bel Olid, ha fet entrega d’un diploma commemoratiu i d’una ploma al guardonat, i s’ha mostrat contenta pel fet que una de les primeres coses que li ha tocat fer com a presidenta de l’AELC és atorgar aquest premi a Joan Margarit.
Amb motiu d’aquesta distinció que atorguen els escriptors en llengua catalana, la Junta de l’AELC ha decidit nomenar Joan Margarit soci d’honor de l’entitat. L’Associació editarà, de cara a l’any vinent, un volum de la col·lecció «Retrats» dedicat a Joan Margarit, a cura del mateix D. Sam Abrams.
