L’autor noruec de novel·la negra presenta “El regne” una història d’ambicions i passions protagonitzada per dos germans.
L’any 1997, Jo Nesbø debutava com a escriptor amb la novel·la “El ratpenat”. Nesbo anava per futbolista, però una lesió va provocar que la literatura i la música formessin part de la seva trajectòria professional.
Amb el seu grup Di Derre està a punt celebrar els vint anys i com a escriptor les xifres parlen per si soles. Més de 50 milions de llibres venuts i traduccions a una cinquantena de llengües. Jo Nesbø ha consolidat una carrera literària prou important i les seves novel·les són un èxit arreu del món i és un dels grans noms del gènere negre.
L’èxit li ha donat certa llibertat creativa “em sento una persona afortunada i tinc la sort que no he d’escriure èxits comercials per pagar la meva hipoteca”. Quan va començar a escriure, no ho va fer per aconseguir l’èxit comercial, però sí “per l’amor a la feina i a la narrativa. Només vull créixer com a escriptor”
Sobre la popularitat que ell ha experimentat com a escriptor i també com a música al capdavant del grup Di Derre “la popularitat et corromp i és a la vegada addictiva i dolça”. Davant dels reptes i expectatives envers la seva obra, respon que quan saps que hi ha certes expectatives sobre la teva feina, no sé si realment puc escapar-me d’elles i de la set de popularitat”.
“EL REGNE”, UNA HISTÒRIA D’AMBICIONS I PASSIONS AMB AIRES BÍBLICS
L’escriptor noruec, Jo Nesbo presenta a novel·la “El regne” (Proa/ Roja&Negra), una obra amb inspiracions bíbliques on revisa el mite de Caín i Abel a través dels germans Roy i Carl a través d’una relació de germans complicada amb aires de tragedia Per l’autor noruega “gran part de les històries es basen tradició, en mites, la Bíblia i en els contes”.
Jo Nesbø defineix la novel·la” com una història complicada entre de dos germans que són molt propers”. Va buscar en la relació entre els seus dos germans.
La novel·la se situa en un petit poble en recessió a les muntanyes de Noruega. En Roy viu una vida tranquil·la, ocupant-se de la benzinera del poble. La tranquil·litat canvia quan el seu germà petit, en Carl, torna al poble després d’uns anys vivint als Estats Units. En Carl va marxar després de la mort dels pares en un accident de cotxe i, quinze anys després, torna acompanyat de la seva dona, una glamurosa i enigmàtica arquitecta amb l’objectiu de construir un hotel als terrenys familiars que podria servir per rellançar el poble.
Carl torna amb molta ambició i és vist com un triomfador “quan torna, Carl se sent com un petit rei amb ganes de guanyar poder i aconseguir l’admiració i l’amor de la gent de la teva comunitat”
La trobada dels dos germans fa emergir secrets del passat embolcallats de la tragèdia.
LA FAMÍLIA PER DAVANT DE TOT
Sobre l’origen de la novel·la o el punt de partida, l’escriptor recorda una conversa amb el seu pare “quan tenia uns vint anys el meu pare, que era una persona molt racional i justa va patir una discussió amb un veí sobre uns terrenys arran del canvi d’una llei, i li va fer entendre que entengués les dues parts i llavors sorprenentment em va dir que quan parles de la família, només pots mirar des del punt de la família sense cap mena de discussió i esculls a la família per davant del bé i del mal”.
No és l’única referència familiar, Nesbø també confessa que s’ha inspirat en la relació amb el seu germà que va morir fa uns anys, amb qui mantenia un lligam molt estret “fins i tot tocàvem en el mateix grup i jugàvem al mateix equip de futbol”.
Jo Nesbø assegura que “la tragèdia sempre ha format part de la meva obra“, en les novel·les de Harry Hole com les diverses novel·les independents que ha publicat fins ara, especialment quan va revisitar la tragèdia “Macbeth” de Shakespeare. “El regne” s’inspira segons Nebso “amb les grans tragèdies familiars nord-americanes i també de com l’ambició més personal té relació amb la tragèdia.”. No és del tot una tragèdia perquè en la nova novel·la “la tragèdia succeeix en el passat i per tant hi ha un cert optimisme i esperança”.
UN PETIT POBLE RURAL
Ambientar la novel·la en un petit poble a les muntanyes noruegues no és casualitat. Nesbo s’allunya de les grans ciutats com Oslo per les particularitats que ofereix en la narració ambienta la novel·la en un petit poble on “tothom es coneix i tot el que facis en un petit poble rural com el de la novel·la tindrà finalment un impacte”. El poble actua segons paraules de l’autor com un “microcosmos” i facin el que facin els seus protagonistes no passarà desapercebut, malgrat que la seguretat i “solidaritat” i certes “enveges” que poden sentir els seus habitants també existeix un punt “claustrofòbic”.
Jo Nesbø en una roda de premsa telemàtica recorda les vacances que havia viscut quan era petit i que ha servit d’inspiració per la creació de l’ambientació per la novel·la. També reconeix que durant una gira amb els eu grup de música van visitar una zona rural situada en una vall molt aïllada de Noruega i que podien sentir una atmosfera molt angoixant i esgarrifosa”.
NOVEL·LES INDEPENDENTS VS SÈRIE HARRY HOLE
Conegut també per la sèrie de novel·les protagonitza per Harry Hole, la diferencia de les novel·les del detectiu i la resta d’obres independents com “El regne” rau en la utilització de la primera persona.
Utilitzant la primera persona, segons Nesbo “pots entrar molt més en la ment del personatge i en la història, tot i que no saps si pots confiar en el narrador”, però també li permet “utilitzar un humor que en la sèrie de Harry Hole no puc desenvolupar de la mateixa manera”. Quan s’utilitza la tercera persona en una novel·la, les sensacions segons ha confessat l’autor “és com si fossis un director d’orquestra simfònica i en la narrativa en primera persona no pots canviar de punt de vista i això és un repte“.
A l’inici de la seva carrera literària les novel·les de Nesbo estaven marcades per l’argument com confessa el mateix autor “escrivia un esbós de la novel·la i la novel·la avançava en funció d’aquest esbós inicial”, però amb el temps aquesta importància recau en els personatges que “comencen a caminar i a parlar i vas afegint capes segons vas avançant”. Ho compara com escriure una cançó “és la melodia la que et porta i per tant has de seguir-la allà on et porti”.
“El regne” té ingredients del thriller i malgrat ser un reconegut autor de novel·la negra, per Nesbo “el més important són les històries que expliques i els escriptors i no el gènere”.
Per ell, el gènere afegeix “només és el punt de trobada entre l’escriptor i el lector, un marc per la història”.
Preguntat sobre el gran nombre d’autors nòrdics de gènere negre, afirma que “en els anys 70 la novel·la negra tractava qüestions socials i crítica política, i molts van veure la novel·la negra com el vehicle ideal per narrar determinats fets i pels seus objectius narratius i també polítics”- Assegura que “hi ha bones novel·les nòrdiques com també de dolentes“.
