La periodista s’endinsa en el territori de la ficció amb la seva primera novel·la, Vincles, afectes i grillons (Columna), una obra que dissecciona la complexitat dels lligams humans a través de la memòria i els records.
Amb una estructura fragmentària i coral, l’autora construeix un relat que combina escenes quotidianes amb reflexions profundes sobre el pas del temps, la maternitat i la naturalesa dels vincles afectius.
La novel·la juga amb la idea de les connexions emocionals, les quals poden esdevenir fonts de suport, però també cadenes invisibles que condicionen la llibertat individual. Vincles, afectes i grillons explora la dualitat de l’afecte, mostrant com els llaços entre les persones poden ser tant refugis com presons.
Una de les referències més interessants que apareixen a la novel·la és la sèrie Lost, que sembla influir en la seva construcció narrativa. Com en la ficció televisiva, Del Moral presenta una galeria de personatges diversa, cadascun amb el seu propi relat i protagonisme intermitent, teixint un mosaic de vides interconnectades que revelen secrets inesperats. Aquest enfocament permet a l’autora oferir una visió polièdrica de la condició humana, on cada individu es veu afectat pels esdeveniments i les decisions dels altres.
La presència del regne animal també esdevé un element clau en la novel·la. Si a Lost ens sorprenien els ossos polars en un entorn inhòspit, a Vincles, afectes i grillons ens trobem amb una fauna simbòlica: crancs blaus, orenetes, cucs de seda, elefants, hàmsters i sípies que serveixen com a miralls del comportament humà. Del Moral estableix un paral·lelisme subtil entre el món animal i l’existència humana, posant en evidència les nostres contradiccions i impulsos instintius. Per aquest motiu, no és casual que la novel·la s’obri amb una reflexió de Wadji Mouawad: “Sols els animals saben de debò què necessiten per viure.” Una afirmació que marca el to de l’obra i que introdueix una de les grans preguntes que travessen el text: què vol dir realment ser humà? Els personatges de Del Moral busquen la seva identitat mentre arrosseguen històries del passat, atrapats en contradiccions que els defineixen tant com els condicionen.
Un dels capítols més colpidors de la novel·la és Amnèsia, on es planteja una situació impactant: un home es desperta als 41 anys sense recordar res dels darrers 25. Aquesta amnèsia dissociativa el fa reviure la seva adolescència atrapada en un cos adult, explorant la fragilitat de la memòria i la construcció de la identitat.
A La censura de la memòria. La memòria de la censura, Del Moral trasllada la seva mirada a una residència de gent gran, on planteja el contrast entre la pèrdua de memòria d’una dona de 94 anys amb Alzheimer i el record viu dels episodis més durs de la postguerra per part de l’Amàlia, una dona de 98 anys. Aquest exercici de memòria històrica serveix per reflexionar sobre la fragilitat del record i la necessitat de preservar el passat.
El paper de la dona i la càrrega emocional que sovint assumeixen en les relacions també tenen un pes important en alguns dels relats de la novel·la, posant en evidència les dinàmiques afectives i socials que condicionen les seves vides.
Amb Vincles, afectes i grillons, Jèssica del Moral ofereix una mirada sensible i intel·ligent sobre les relacions humanes, amb una narració que es mou entre la introspecció i l’observació social. Una novel·la que planteja preguntes inquietants sobre qui som i com ens relacionem amb els altres.
I, com a Lost, la novel·la culmina amb una trobada final dels personatges en un capítol titulat Escudella Barrejada, un Bonus track que tanca el cercle de les històries entrellaçades.
Vincles, afectes i grillons és una obra que transita entre la quotidianitat i la reflexió profunda, amb personatges que busquen el seu lloc en el món i que lluiten per comprendre’s a si mateixos i als altres.
“Haurien de fer paelles individuals. Soc a la terrassa d’un restaurant en un poble a tocar del delta de l’Ebre, i l’única opció que tinc és preguntar al desconegut de la taula del davant si vol compartir una paella de cranc blau amb mi. Qui sap: potser ell també saliva amb els efluvis d’aquest guisat quan el serveixen a la resta de taules o potser té la mateixa curiositat que jo per tastar aquesta espècie invasora que, com gairebé tot el que ve d’Amèrica, s’ha acabat imposant a la genuïnitat autòctona. Primer va ser el rock’n’roll, després el Halloween i ara el cranc blau”. HIROSHIMA, NAGASAKI, GANDESA
