L’autor de “Jo confesso” i “Les veus del Pamano” publica “Consumits pel foc”, una nova novel·la que suposa un nou repte narratiu de l’autor.
Deu anys després de la publicació de “Jo confesso”, Jaume Cabré presenta nova novel·la. Abans havia presentat un parell de contes infantils i el recull de relats “Quan arriba la penombra”.
“Consumits pel foc” (Proa /Destino), surt amb una tirada inicial de 25.000 exemplars en català i 10.000 en castellà. La novel·la, segons afirma l’editor Josep Lluch, surt amb nou traduccions contractades que sumades a les de la resta de novel·les de Cabré sumen ja un centenar de traduccions totals. Lluch ha definit a Cabré com “un narrador murri” que presenta ara uns personatges avocats a situacions límit.
Malgrat els deu anys que separen “Jo confesso” amb “Consumits pel foc”, l’escriptor Jaume Cabré assegura que no ha parat d’escriure “el fet de trigar més o menys entre novel·la i novel·la no m’afecta, perquè jo escric cada dia”.
Es defineix com un escriptor a qui no li agraden les presses perquè el gran error que pot cometre un escriptor és “tenir pressa i penedir-se del que ha escrit”.
EL PODER DELS PERSONATGES
Jaume Cabré assegura que l’únic que vol és “escriure i creure’m els personatges”, perquè llavors és quan “et poden ser de molta ajuda perquè poden ser una caixa de sorpreses”. Aquests personatges són els que van teixint la història i Cabré manté converses amb ells per poder esbrinar com po evolucionar o continuarà la trama. Prova possibles alternatives a les situacions creades i si no funcionen les elimina, encara que vegades suposi treure algun personatge de la novel·la.
Cabré, incideix en què “si no em crec els personatges, llavors el lector tampoc se’ls creu”. Quan comença a escriure no té tota la novel·la pensada i va afegint i traient segons l’evolució deels seus personatges.
“Consumits pel foc” és una novel·la curta, possiblement de les més curtes escrites per l’autor català. Per publicar les 180 pàgines de la novel·la va haver d’esporgar molt arran dels dubtes que li anaven sorgint “és la primera vegada que he depurat d’una manera tan bèstia” afirma en el moment que mostra una carpeta plena de papers que finalment no han estat inclosos a l’obra.
Jaume Cabré en la roda de premsa telemàtica prefereix no parlar de l’argument de la novel·la perquè considera “que l’argument és patrimoni del lector”. A favor de l’autor de “Jo confesso” hem de dir que explicar o donar massa detalls de l’argument de la novel·la “Consumits pel foc” provocaria deixar anar algun que altre espòiler que deixaria als lectors sense algunes sorpreses.
Sense arribar a ser una faula, a la nova novel·la de Jaume Cabré hi apareixen animals, com les falenes que se senten atretes per la llum d’un fanal i que només tenen dues opcions possibles; o allunyar-se o bé acostar-se i quedar rostides a l’entrar en contacte amb la bombeta i ser consumides pel foc. També hi apareixen els dragonets que esperen el seu moment per poder cruspir-se a aquelles falenes despitades atretes per la llum. Però, l’animal protagonista de la nova novel·la de Cabré, de nom Godallet, és un senglar petit, a qui el dota de personalitat pròpia i és capaç fins i tot de rivalitzar amb el protagonista de la novel·la l’Ismael Godall.
EL SENGLAR SORRUT
La novel·la presenta un nou gir en l’obra de Cabré, per mità de dos relats, un de principal protagonitzat per Ismael Godall, un home que es troba per atzar embolicat en una trama criminal i un segon relat protagonitzat per un petit senglar.
La seva relació amb els senglars es remunta de quan era escolta a finals dels anys cinquanta i l’anomenaven “el seglar sorrut”. Cabré, afirma que”podria escriure una tesi sobre els seglars” perquè aquests animals han anat a apareixent al llarg de la seva vida, com un de ben real aparegut en uns dels passejos per la Mola que va intentar fotografiar després d’uns intents mirant-se fixament.
Sobre l’aparició del senglar a la novel·la, Cabré ha confessat que tenia dubtes sobre si podia funcionar i encaixar a l’obra, però una conversa amb un lector Zvi Katz, que viu entre Israel i Mèxic el va visitar un dia a casa seva i li va preguntar que estava escrivint. Cabré en comentar-li els seus dubtes, Katz li va respondre; “¿Y qué?, la literatura és lliure”.
Cabré ha volgut retre un homenatge al lector incloent la cita a l’inici de la novel·la.
UN THRILLER O UNA FAULA?
El destí i l’atzar juguen un paper destacat a la novel·la amb personatges que viuen situacions límit de difícil escapatòria.
L’Ismael no ha tingut una infantesa gens fàcil, amb un pare boig que va intentar cremar-lo i que finalment és internat en un psiquiàtric i de qui no vol saber-ne res. L’Ismael és traslladat a un pis d’acollida i ha aconseguit estudiar guanyant-se la vida com a professor de llengua i literatura, Un dia es acomiadat de l’acadèmia on dona classes per escriure un poema de Carner a la pissarra. Aquest és l’únic vincle autobiogràfic amb Cabré que assenyala que va patir un incident similar l’any 1971 quan era també professor en una acadèmia. L’acció de la novel·la no deixar clar en quin moment està ambientada, però aquest detall ens pot ajudar a donar-nos alguna pista.
Un Ismael amnèsic intentarà recordar que ha passat després d’aquella trobada amb el conserge de l’institut, que sense voler es veurà involucrat en un assassinat.
L’Ismael haurà de recuperar la memòria i reconstruir el que ha passat, una tasca gens fàcil i que Cabré aprofita teixir una novel·la curta, però intensa que pretén jugar amb el lector i embolcallar-lo en una història que atrapa.
Ismael en el procés de recuperar la memòria i com a apassionat de la literatura es dirigeix a la resta de personatges amb noms literaris com Madame Bobary, Hans Castorp o doctor Zhivago.
Fins i tot el nom d’Ismael, el del protagonista, ja és un homenatge al personatge de Moby Dick. En certa manera, Jaume Cabré ret un homenatge a la literatura, però també fa referència a la pèrdua de referents literaris, perquè quan el protagonista bateja a la resta de personatges amb noms literaris, aquests creuen que en realitat està fent menció a personatges sorgits del cinema gràcies a les adaptacions de les novel·les.
Per escriure la novel·la, Jaume Cabré ha comptat amb una banda sonora aque l’ha acompanyat; els quatre últims lieds de Richard Strauss.
