L’escriptor nord-americà reconstrueix la mort de Marilyn Monroe en una trama de conspiracions, xantatges i corrupció a Los seductores
Amb Los seductores, James Ellroy confirma la seva posició com a mestre indiscutible del retrat fosc de la societat nord-americana. Aquesta nova novel·la dissecciona la mort de Marilyn Monroe, alhora que exposa l’entramat de poder, corrupció i manipulació que la va envoltar. Lluny de la simple reconstrucció d’uns fets històrics, Ellroy ofereix una autòpsia narrativa d’un país i d’una icona.
Un retorn a la crònica de l’ombra
Amb una trajectòria de més de quatre dècades, Ellroy ha bastit una obra literària centrada en la cara fosca del somni americà. Nascut a Los Angeles el 1948, l’assassinat no resolt de la seva mare quan era un nen marcaria profundament la seva obra. La seva veu va emergir amb força a partir de La Dalia Negra (1987), la primera peça del seu cèlebre Quartet de Los Angeles, seguida de El gran desierto, L.A. Confidential i Jazz blanco. Aquesta tetralogia va imposar un estil inconfusible: prosa sincopada, argot brutal i una visió implacable de la corrupció institucional.
Amb la posterior Trilogia Americana —América, Seis de los grandes i Sangre vagabunda—, Ellroy ampliaria el focus a les conspiracions polítiques de mitjan segle XX. Ara, amb Los seductores, retorna a la seva especialitat: mostrar com el poder es construeix i es protegeix a base de silenci, mentides i espectacle.
Marilyn Monroe, objecte i víctima
La novel·la comença el 4 d’agost de 1962, amb la mort de Marilyn Monroe. Però Ellroy no proposa una investigació clàssica, sinó una revisió agressiva dels fets, amb un únic objectiu: exposar el mecanisme de la farsa. Freddy Otash, un expolicia reciclat en extorsionador i espia, és l’encarregat de descobrir —i alhora d’amagar— la veritat. El seu veritable encàrrec és protegir els Kennedy, íntimament vinculats a l’actriu, i evitar que cap escàndol esquitxi la política nacional.
Otash transita per les clavegueres del Hollywood dels seixanta: estudis de cinema, prostíbuls d’alt nivell, redaccions sensacionalistes i despatxos oficials. Allà es cuinen els secrets que mai han de sortir a la llum. El que es ven com una tragèdia íntima, es revela com una operació política, mediàtica i patriarcal a gran escala.
Una època de decadència disfressada d’esperança
L’acció de Los seductores se situa en ple “Camelot americà”, l’era Kennedy, que projectava una imatge d’esperança i renovació. Però rere la façana de joventut i idealisme s’amagava un sistema podrit: tensions racials, intervencions clandestines, misogínia i una indústria de l’entreteniment al servei del poder. Monroe, venerada com una deessa, era en realitat una peça fràgil dins d’un engranatge que la consumia.
La novel·la esdevé així una crítica a la hipocresia d’una nació que predica llibertats mentre exerceix un control total sobre la veritat i la intimitat. L’Amèrica d’Ellroy no és la de la declaració d’independència, sinó la de les habitacions tancades i les càmeres amagades.
Freddy Otash: el testimoni imperfecte
Ellroy crea un protagonista que encarna totes les contradiccions del sistema. Otash és un antiheroi devastat, conscient de la seva pròpia brutícia però capaç, també, d’una certa forma de redempció. Inspirat en un personatge real, combina l’instint de supervivència amb una intuïció aguda sobre com funcionen les coses a l’ombra. La seva mirada és cínica, però no del tot deshumanitzada. No busca justícia, sinó comprendre —i, si pot, salvar-se.
La destrucció d’un mite
Ellroy no amaga el seu menyspreu cap a Marilyn Monroe. En les seves paraules i en les entrevistes promocionals, ha insistit que no la considera ni víctima, ni artista rellevant. A la novel·la, la retrata com una figura buida, oportunista, empesa per la fama i derrotada per les seves pròpies mancances. Aquesta visió contrasta radicalment amb el discurs dominant, però encaixa amb l’objectiu principal del llibre: desfer els mites per mostrar la mecànica real del poder.
Los seductores no busca redimir, ni fer justícia. Busca exposar. Marilyn no és l’heroïna tràgica d’un drama grec, sinó el producte d’un sistema de fabricació d’ídols, que un cop caducs, es destrueixen en silenci. Ellroy no demana compassió per ella, sinó atenció per tot el que la seva mort revela.
Ellroy no té gens d’interès a glorificar Monroe. En diverses entrevistes, ha expressat obertament el seu rebuig: considera que era una dona buida, fabricada pels mitjans, incapaç d’afrontar el món real. Aquesta mirada dura s’estén per tota la novel·la: Marilyn és tractada no com una víctima, sinó com una figura atrapada i partícip d’un joc més gran.
El veritable tema de Los seductores no és la seva mort, sinó com es construeix la veritat pública i com es destrueixen les persones que en qüestionen el relat. El llibre esdevé una denúncia del pacte entre política, mitjans i indústria de l’entreteniment per mantenir l’ordre simbòlic.
L’escriptura com a mètode i exorcisme
James Ellroy escriu com investiga: amb obsessió i control absolut. En diverses entrevistes ha explicat que no deixa lloc a la improvisació i que prepara esquemes de centenars de pàgines abans de redactar una sola línia. Aquesta planificació es nota en una novel·la on cada gir, cada relació, cada revelació té una funció precisa.
El seu estil manté la seva marca de fàbrica: sintaxi tallada, frases directes, ritme implacable. La prosa d’Ellroy no busca bellesa, sinó efecte; no busca emoció, sinó impacte al lector.
Una novel·la incòmoda i necessària
Los seductores és molt més que una ficció sobre Marilyn Monroe. És un acte de desmitificació. Una incursió en la veritat incòmoda d’un país que s’ha construït sobre relats manipulats. Amb una mirada despietada, Ellroy apunta contra la política, la premsa, el cinema i la societat del secret. I ho fa sense por de sacrificar símbols estimats. Los seductores no és només un relat sobre Marilyn Monroe. És una meditació sobre el poder, sobre com es mantenen els mites, i sobre com la societat necessita víctimes per preservar l’ordre. És una obra incòmoda, poderosa i cruel —com la història que explica.
Amb aquesta novel·la, James Ellroy torna a demostrar que la seva literatura no busca redempció ni justícia: busca revelar.
