L’autora xilena ha visitat Barcelona per rebre el premi Barcino de novel·la històrica que lliura l’Institut de Cultura de Barcelona.
Barcelona Novel·la Històrica està comissariada per l’editor Fèlix Riera, i l’organitza l’Institut de Cultura de Barcelona amb la col·laboració d’editorials i llibreries.
Sobre el premi Barcino, l’escriptora xilena Isabel Allende assenyala que ‘he escrit 24 llibres i alguns es podrien considerar novel·la històrica perquè el marc on succeeix la història, és molt reconeixible, des del cop d’estat a Xile, la revolta d’esclaus a Haití l’any 1800 o en aquest cas, a ‘Largo pétalo de mar’, la guerra civil espanyola i la immigració de catalans a Xile.
Preguntada sobre quina podria ser la novel·la més històrica de les que ha escrit, no dubta en afirmar que és ‘La casa de los espíritus’, que narra uns 70 anys de la història de Xile fins a arribar a cop militar de Pinochet’.
‘EL GRAN PROBLEMA DE XILE SÓN LES DESIGUALTATS’
Sobre la situació actual que viu Xile i les mobilitzacions assegura que ‘ha estat una sorpresa extraordinària pels polítics, el Govern xilè, l’oposició i el món en general’
El gran problema segons Allende és que Xile sempre apareix a les estadístiques com un paradís o un oasi d’Amèrica Llatina però el que no mostren les xifres és la distribució dels recursos i dels ingressos i les oportunitats’.
‘NOMÉS UN 1% DE LA POBLACIÓ XILENA TÉ EL 25% DE LA RIQUESA NACIONAL’
Per Allende un dels grans problemes és la ‘desigualtat, una de les més grans del món que pateix el país sud-americà on només un 1% de la població té el 25% de la riquesa nacional, i el 10% de la població, amb l’1% inclòs, té el 66%”. Davant d’aquesta situació afirma que ‘el 40% de la població xilena no pot pagar els subministraments bàsics d’aigua i llum’.
Les pensions i els serveis sanitaris estan privatitzats gràcies a un sistema neoliberal imposat per la dictadura de Pinochet d’acord amb la teoria econòmica de Friedman, dels Chicago Boys ‘aprofitant que a Xile no existia cap representació laboral i qualsevol líder laboral desapareixia’ ha lamentat l’autora xilena. Un model imposat durant la dictadura que ‘va ser mantingut durant 30 anys pels governs democràtics xilens’
La guspira dels moviments socials a Xile van esclatar amb la pujada del preu del bitllet de metro que ha obligat a molta gent a sortir al carrer, amb persones de diverses classes socials que no reclamen tant per la pobresa com la desigualtat que segons Allende ‘és un insult la desigualtat a Xile.
‘Arreu hi ha moviments de malestar com a França, Anglaterra, Equador, Hong Kong i a Barcelona liderats per joves’, uns fets que segons Allende ‘generaran grans i importants canvis’. Assegura que la gent jove i la generació que heretarà el món és la que està més inquieta i no vol viure en un sistema que data del segle XIX i que seguim aplicant en política’
Sobre aquests canvis desitja ‘estar viva per veure aquests canvis, per tant començaré a prendre vitamines ‘
Davant d’aquests canvis socials, i en referència als moviments en contra al canvi climàtic assenyala que ‘el fet que tinguem a una nena de 16 anys que faci de consciència del món és vergonyós per part dels polítics vells i ‘carcamals’ que dirigeixen el món’ Com és possible que el president dels Estats Units negui el canvi climàtic? Només un imbècil pot negar-ho’ lamenta l’autora.
‘LARGO PÉTALO DE MAR’, LA NOVA NOVEL·LA SOBRE L’EXILI REPUBLICÀ A XILE
Coincidint amb el 80 aniversari de l’arribada del vaixell Winnipeg a Xile, ‘Largo pétalo de mar’ narra la història de Víctor i Roser, una parella catalana que va formar part dels més de dos mil exiliats espanyols que van arribar al país andí a bord del vaixell noieljat per Pablo Neruda l’any 1939.
La novel·la recorre la història de mig segle a Xile – “ese largo pétalo de mar i nieve’ en paraules de Neruda”- des dels anys quaranta als noranta, passant pel cop d’estat de Pinochet.
Per primera vegada Isabel Allende aborda el tema de la guerra civil espanyola i l’exili republicà, temes per als quals s’ha documentat àmpliament. Per a això, l’escriptora xilena ha entrevistat supervivents d’aquest episodi històric, entre ells al recentment mort Victor Pey – empresari i periodista espanyol que va arribar a dirigir el diari Clarín i va ser conseller de Salvador Allende-, a qui està dedicat el llibre.
La inspiració per escriure la novel·la va arribar molt abans que fos escriptora ‘ després del cop militar de Pinochet vaig anar a viure a Veneçuela on vaig conèixer a Víctor Pey, un dels passatges del Winnipeg que va arribar a Xile i després del cop d’estat va haver de marxar de nou’.
A Caracas, Víctor Pey li va explicar la seva vida i la història es va quedar en la seva memòria durant 40 anys. De fet, temes com l’exili i els refugiats han format part de les darrere sobres d’Allende com ‘El amante japonés’ i ‘Más allá del invierno’. Un tema encara latent i actual ‘ gent que ha de marxar del seu lloc d’origen per salvar la seva vida i aquesta situació em va tornar a rondar i la vaig voler explicar’. Ha lamentat que Víctor Pey va morir sis dies abans que ella acabés el manuscrit de la novel·la i per tant no va poder llegir-la. Pey va morir als 103 anys i va ser cabdal per ambientar la novel·la i li pogués explicar com va viure l’exili, el pas als camps de refugiats de França.
El tema dels refugiats no és nou segons el parer d’Allende ‘sempre ha existit, després de la Segona Guerra Mundial va haver-hi 50 milions de desplaçats i ara que arriba a les portes d’Europa es parla de crisis’. Apunta que d’ençà que Trump és president dels Estats Units ‘es viu una gran crisi de drets humans’.
‘ÉS IMPOSSIBLE QUANTIFICAR TOT EL QUE VAN APORTAR ELS EXILIATS REPUBLICANS I ELS SEUS DESCENDENTS A LA CULTURA XILENA’
A la novel·la ‘Largo pétalo de mar’ volia unir aquella ‘Espanya derrotada dels republicans amb el Xile de finals dels anys 30, que llavors era provincià, conservador i aïllat d’Europa i aquell exili republicà va aportar molt a la cultura i a la ciència xilena’. Per Allende ‘és impossible quantificar tot el que van aportar ells i els seus descendents a la cultura xilena’
Assegura que si observes els cognoms del llistat telefònic ‘et sorprendries la quantitat de cognoms catalans’
Preguntada sobre una pròxima novel·la ha volgut deixar clar que ‘començo a escriure les meves novel·les cada 8 de gener i encara falten dies per arribar a la data. Normalment a l’octubre més o menys ja tinc unes idees i començo a investigar i documentar-me però en aquests moments no ho tinc gens clar’. Aquest any ha estat molt dur per l’autora després de la mort de la seva mare de 98 anys, el seu padrastre de 102, el seu exmarit Willy de 80 i fins i tot el seu gos’
