L’escriptor i fotògraf Xulio Ricardo Trigo ofereix a L’Illa dels Llibres una sèrie de reportatges on uneix dues de les seves grans passions: la literatura i la fotografia.
CLOSED
“Limita les teves eines, concentra’t en una cosa
i fes que funcioni… Et tornes molt inventiu
amb les restriccions que t’imposes”.
Anton Corbijn
Ningú no havia previst que naixés Closed com potser ningú no esperava que la pandèmia adquirís la dimensió que ha tingut a nivell global. De fa temps que treballo amb el músic i compositor Conrad Setó en una sèrie de vídeos que conjuguen la seva música i la meva fotografia. Fins el present hi ha dos més ja enllestits, The silence i In the north, que també podeu veure si aneu als enllaços del final de la pàgina.
Sí, Closed, malgrat que la idea era una altra que ha quedat ajornada. I això ha estat més una conseqüència anímica més que no pas física. De cop la possibilitat de descobrir el més llunyà es limitava a un entorn molt marcat, delimitat pel bé comú, coordinat amb tota una societat. I aleshores el fotògraf, acostumat a tenir allò invisible per horitzó, allò que encara és tan sols una hipòtesi, s’havia de conformar amb petits detalls casolans o amb les llums escasses a la vall, llums que semblaven augurar vida més enllà de les ombres.
Més tard, arran del desconfinament esglaonat, el fotògraf va redescobrint el seu entorn, els camins propers, les cases de la vall, els marges plens que ofereix la primavera. Que busca, però? Es podria esperar una recerca d’espais oberts, d’espais de llibertat, però es decanta cap al costat contrari. Persegueix la caducitat, les direccions tancades, patrons que retornin la mà de l’esser humà sobre les coses. També mira al fons d’ell mateix, es cargola per sentir quines són les portes que mereixen encara ser obertes.
Per la seva banda, Conrad Setó, amb la seva interpretació personal d’aquest concepte, fa que ens assaltin nous significats. La música s’entrellaça amb la fotografia igual que la natura sembla haver-se lligat per sempre amb les reixes que apareixen en una de les imatges. La música ens dona el to amb el qual mirem i el trànsit entre fotograma i fotograma és com un ball que la nostra ànima s’esforça a seguir sense equivocar les passes.
Vindran noves col·laboracions, tant Conrad Setó com jo mateix continuarem fent música, fotografia, literatura, però no hi ha dubte que aquest vídeo marcarà un temps molt especial per als seus autors. La resposta a una pregunta obligada en començar el tancament per la pandèmia només pot ser que la creació no s’atura, que l’impuls de l’ésser humà a fer art a partir del que sap i del que l’envolta no serà mai vençut, sigui quina sigui la situació.
I això només ha estat un descobriment en pròpia carn. Molt abans ja ho van experimentar Emily Dickinson, Anna Franck, les germanes Brönte, Josef Sudek i un llarg etcètera. L’art té molt més a veure amb el temps que amb l’espai, és un moment d’expressió de la memòria, és com una ombra projectada on creiem veure el rostre d’una persona que estimem.
Per als seus autors, Closed ha arribat al final. Ara us toca a vosaltres omplir-lo amb els vostres propis significats.
X. R. Trigo
(Juny, 2020)
“Closed” s’ha fet a partir de la música de Conrad Setó i de les meves fotografies. Podeu també veure els altres vídeos que fins el present formen part del Projecte Atlàntida…
“The silence” (Projecte Atlàntida 1) > https://youtu.be/PYb4C6dV9EM
“In the north” (Projecte Atlàntida 2) > https://youtu.be/8XV2WUcUdVE
L’autor a les xarxes socials:
Facebook: https://www.facebook.com/xrtrigo
Instagram: https://www.instagram.com/xrtrigo/
Twitter: https://twitter.com/xrtrigo
