L’autor de L’església del mar’ publica ‘El pintor d’ànimes’ (Rosa dels Vents /Grijalbo’) on descriu una Barcelona marcada pel modernisme i els canvis polítics i socials.
Barcelona ha estat protagonista en dues de les seves novel·les de l’escriptor Ildefonso Falcones i de la Barcelona medieval de ‘L’església del Mar’, Falcones s’endinsa ara, a la Barcelona del modernisme d’inicis del segle XX.
Davant de l’escassedat de novel·les que tractessin de forma general sobre el modernisme es va animar a escriure ‘El pintor d’ànimes ‘conec alguna novel·la que tracta sobre Gaudí, tot i que d’una forma esotèrica, però cap que parli del Modernisme en general i de noms com Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch‘.
FASCINACIÓ PEL MODERNISME
Fascinat pel modernisme, assegura que la clau del moviment artístic ‘era la capacitat de fantasia dels genis i cada edifici té moltes diferències entre elles”. Assenyala que es tracta d’obres ”on els autors brollen fantasia, màgia, imaginació i creativitat’, un fet que impedeix a Falcones escollir una obra concreta. Afegeix que potser el que uneix al modernisme és precisament ‘l’explosió creativa’.
El modernisme a la ciutat de Barcelona va durar aproximadament uns vint anys en una època de canvis ‘amb una lluita social i un activisme polític a més del final del caciquisme’ assenyala Falcones.
Una època on el moviment obrer ‘troba un forat per introduir-se en el món polític i que pot intervenir en temes que afecten l’estat i a l’organització municipal’.
A partir d’aquest moment es produeix una lluita contra la pobresa i la misèria i ens trobem a una gran burgesia molt adinerada que mostrava el seu poder, sobretot al Passeig de Gràcia i en altres edificis modernistes, en contraposició d’una classe obrera explotada i que no tenia diners per poder sobreviure en condicions.
Amb tots aquests condicionants que vivia la ciutat de Barcelona a principis del segle XX, Falcones creu que ‘són arguments suficients per crear una novel·la en un meravellós escenari’ amb ‘Una novel·la d’amor, venjança, d’amor de passions, d’odi, sexe i diners’.
Ildefonso Falcones ho té força clar quan afirma que ‘en una novel·la cal oferir al lector una trama atractiva’. Adverteix que no pretén amb la novel·la donar lliçons de modernisme, però sí ‘vull oferir unes hores de lectura agradable’.
Els protagonistes de la novel·la ‘El pintor d’animes’ són una parella de joves, en Dalmau Sala, fill d’un anarquista ajusticiat, és un jove pintor que viu atrapat entre dos mons. D’una banda, la seva família i l’Emma, la dona que estima i lluitadora obrera i per l’altra banda el món de la burgesia a través del taller de ceràmica del seu mentor el senyor Bello que l’acostarà al món burgès.
Dos joves de procedència anarquista i molt implicats en els moviments de l’època però amb una diferència en el cas de Dalmau, que per les seves qualitats accedeix a estudiar a l’Escola d’arts i oficis de la Llotja, on aprèn a ser un gran ceramista i pintor.
A través dels ulls de Dalmau el lector anirà coneixent les grans obres modernistes i voldrà entrar en els cercles de la burgesia barcelonina però és ‘humiliat pels burgesos’ apunta Falcones.
Emma, en canvi és una cuinera i una activista social que lluita pels drets socials i que encapçala les manifestacions.
Falcones ha destacat que ‘a les manifestacions de l’època estaven encapçalades per dones amb els seus fills petits, fent una barrera per evitar que la policia pogués atacar als homes que venien darrere’.
Per escriure ‘El pintor d’ànimes’, Falcones ha trigat tres anys i com és habitual ajudat de molta e documentació ‘treballo entre 100 o 200 llibres per documentar-me i poder escriure les meves novel·les’. Tot i que afirma que per escriure ‘El pintor d’ànimes’ ‘vaig haver d’escollir, perquè si no, encara estaria llegint llibres’.
Sobre la Setmana Tràgica, Malgrat ser un moment històric destacat a la ciutat de Barcelona ‘no existeix molta bibliografia i els que existeixen et deixen la sensació que encara falta molta informació’
Escrivint i documentant-se per la novel·la se li va obrir un dubte ‘ com és que a Barcelona amb milers d’homes atacant la ciutat totalment descontrolats i cremant edificis com esglésies , col·legis i biblioteques religioses, en canvi no cremen cap propietat burgesa?’. Li sobta aquest fet perquè ‘els burgesos són en realitat els que explotaven i els van portar a la guerra’.
L’APARICIÓ DELS TRINXERAIRES
Ildefonso Falcones també es fixa en els ‘trinxeraires’ que només a la ciutat de Barcelona es calcula que n’hi va haver uns 10.000. Trinxeraire segons ha definit Falcones ‘és aquell nen que trinxa, que furta i roba’. Nens abandonats pels seus pares que vivien als carrers i que es dedicaven a robar ‘a més d’entrar i sortir dels asils i dels centres de beneficència. Tenien una vida curta predestinada a morir d’alguna malaltia’ assenyala Falcones.
L’aparició dels trinxeraires es deu segons l’autor ‘al resultat d’una Barcelona que no oferia drets ni oportunitats a una vida digna dels treballadors’.
Barcelona viu una revolució industrial on els homes són substituïts per les màquines i aquestes són portades per dones per pagar menys.
Moltes dones, assegura Ildefonso Falcones ‘van acabar prostituint-se per aportar a la família uns diners extres per sobreviure i per tant aquest fet, va fer que molts nens, acabessin als carrers abandonats’.
NOVEL·LA DEDICADA A LES PERSONES QUE LLUITEN COM ELL CONTRA EL CÀNCER
En ple procés d’escriptura de la novel·la, li van diagnosticar un càncer i les sessions de quimioteràpia no van ajudar gaire a enfrontar-se en plenes condicions a un projecte com aquest “no he estat capaç de viure-la com he viscut unes altres novel·les, perquè la vida m’ha vingut a sobre amb molta virulència”.
Falcones ha decidit plantar-li cara al càncer i aprofitant la publicació de la nova novel·la, fer-ho públic als seus lectors. La novel·la ‘El pintor d’ànimes‘ (Rosa dels Vents /Grijabo) arrenca amb una dedicatòria ‘a tots aquells que lluiten contra el càncer, i també els que ajuden, ens animen, ens acompanyen, panteixen amb nosaltres i, de vegades, han de suportar la nostra desesperació”.
La decisió de fer pública la seva malaltia ha estat perquè ‘ho he viscut molt i sí alguna cosa em recorda aquesta novel·la, és haver viscut aquesta situació i potser, hi ha gent que necessita un missatge que li recordi que es pot escriure i continuar’.
Preguntat sobre el seu estat de salut en la presentació als mitjans de comunicació assegura que ‘uns dies bé i d’altres malament, però al mateix temps esperançat’. Falcones comenta als periodistes que ‘cal afrontar-ho, barallar-se i viure’ i afegeix que ‘cal esperar que la naturalesa sigui capaç de vèncer la malaltia i confiar en la medicina’.
La malaltia ha influït en la mecànica de treball de la novel·la “hi havia moments que no pots escriure i teclejar l’ordinador suposa sentir unes punxades als dits’. Però assegura que en cap cas, el seu estat de salut ha pogut influir en la trama ‘perquè segueix sent àgil i interessant’ sobretot perquè ‘són dues coses diferents el contingut de la novel·la i la seva mecànica’.
‘NI VOLENT ACONSEGUIRAN CARREGAR-SE BARCELONA”
Sobre la situació política que viu Catalunya assegura no està a favor de moviment independientista i creu que estem ‘vivint una involució’ i sobre el declivi cultural, que segons el seu parer està patint la ciutat de Barcelona en els darrers anys afirma categòricament que ‘ni volent aconseguiran carregar-se la ciutat de Barcelona i per tant ressorgirà‘
