Malgrat els prejudicis socials, la il·lustradora mexicana reivindica poder gaudir de la solitud i fer el que vulguem sense que ens importi l’opinió dels altres.
La passió pel dibuix va fer que Idalia Candelas deixés la seva feina en una empresa de disseny gràfic per començar un projecte personal com a il·lustradora. Va començar a dibuixar escenes on reflectia la solitud femenina i va acabar dibuixant-se a ella mateixa. Gràcies a les xarxes socials, les il·lustracions es van viralitzar als Estats Units i a Espanya, països on Candela assegura que té més èxit.
Podem arriba a viure sols i gaudir d’aquesta situació? Per què ens fa por estar sols? I anar al cinema o a un restaurant sols?.
Idalia Candelas reflexiona sobre aquesta situació a ‘A solas’ (Planeta).
Entrevista Jordi Milian
Et defineixes com dissenyadora gràfica de professió i il·lustradora per convicció. Així és. Jo vaig estudiar disseny gràfic però en realitat el que volia era dibuixar.
Un dia vas decidir tancar la teva empresa de disseny gràfic i dedicar-te al que de veritat volies fer.
Va ser una decisió que em va costar molts anys, però va arribar el moment en què em vaig dir que havia de fer el que volia. Va ser una decisió important perquè vaig tancar un negoci que vaig tenir durant molts anys, per dedicar-me al cent per cent i de manera professional a la il·lustració.
Llavors aconselles a les persones que es deixin portar per la seva passió.. Exacte i ho recomano fins i tot en el llibre. El missatge seria que ‘fes el que el tu vulguis sense que t’importi l’opinió dels altres’.
Què ha canviat aquest últim any després de la publicació de ‘A Solas’?
Et diria que tot, perquè un any després de la publicació del llibre a Mèxic, que ara pugui estar a Espanya promocionant-lo em sembla un fet que encara no em pugui creure. A Espanya hi ha molts il·lustradors que admiro.
Les xarxes socials van jugar un paper molt important per difondre les teves il·lustracions.
Primer de tot vaig fer una planificació del que volia fer i em sembla que les xarxes socials són molt importants perquè en realitat va ser el que em va ajudar perquè el meu treball fos conegut.
Fins i tot fora de Mèxic.
Veure de sobte que les meves il·lustracions s’estaven viralitzant per tot el món em va sorprendre molt. A Espanya i Estats Units és on s’ha produït més identificació de la meva obra i m’atreviria a dir que molt més que a Mèxic. La veritat és que va ser una editorial espanyola qui es va interessar en publicar les meves il·lustracions.
On creus que radica la bona acollida de les teves il·lustracions?
Bàsicament en el fet de comptar amb dones que transmeten en pau i tranquil·litat malgrat la seva solitud. Per això em sembla important que en el llibre hi hagi una explicació sobre per què vaig fer aquests dibuixos.
Tractes la solitud femenina que a diferència de la masculina estigui més mal vista.
Desgraciadament hi ha prejudicis encara i la solitud no està tan mal vista en els homes però malgrat que en el llibre només hi ha dones dibuixades intento que els homes també se sentin identificats. També vull que ‘A solas’ sigui una invitació no només per a les persones que estan solteres si no per a tothom que gaudeixi d’estar tot sol i gaudeixi de la seva pròpia companyia. Recomanaria a aquelles persones que encara no ho hagin fet, que ho intentin.
Es pot gaudir de la solitud?
Si, perquè gaudir d’aquests moments amb tu mateixa no vol dir que estiguis aïllada del món. La sensació és com trobar-te a tu mateixa, estimar-te a tu mateixa i llavors tens molt més a oferir a la resta de persones.
També tens una professió solitària.
Treballo a la meva casa, però també tinc persones que treballen amb mi i que m’ajuden, però el millor de tot, és que puc disposar del meu temps com jo vulgui.
Per què ens fa por estar sols?
Principalment perquè vam tenir una educació on ens van dir que el correcte era formar una família i tenir a algú que es fes càrrec de nosaltres. Aquest és un missatge que veiem tot el temps en la publicitat i en la televisió. Creiem que necessitem a algú que ens solucioni la nostra vida, però quan ens adonem que això ho tenim a les nostres mans, ho podem millor.
A vegades és difícil anar al cinema o al restaurant sol.
Jo volia que en el llibre apareguessin aquest tipus de coses perquè no només t’ho pots passar bé dins de la teva casa sinó que també cal sortir a conèixer el món i fer aquestes coses que potser per por a què diran no ens atrevim a fer.
Només t’interessa la solitud femenina?
M’agrada dibuixar la figura femenina òbviament perquè sóc una dona però no puc descartar que més endavant hi apareguin homes en les meves il·lustracions.
Fins i tot hi ha homes que s’han interessat pel seu llibre.
Estic molt contenta de rebre missatges d’homes dient-me que s’identifiquen i fins i tot m’envien fotos perquè els tingui en compte per a futures publicacions.
On has trobat la inspiració?
El que he fet és dibuixar sobre el que he viscut i vaig intentar no veure treballs d’altres il·lustradors per no inspirar-me o influenciar-me del seu estil. He de reconèixer que admiro a molts il·lustradors sobretot espanyols.
Com Paula Bonet?
Sí i la veritat es que estic molt feliç veure el seu llibre al costat del meu. Són com aquests somnis que penses que mai succeiran.
El més important és aconseguir un estil propi
Sense cap mena de dubte és així. Afortunadament vaig aconseguir fer una cosa que no em va costar gaire feina. Vaig començar fent il·lustració digital però un dia vaig agafar els meus llapis i tintes d’aquarel·la i vaig començar a dibuixar. Em va sortir de manera natural i en realitat estic satisfeta amb l’estil que vaig aconseguir.
La música també juga un paper important ‘A solas’ on inclous una banda sonora variada amb música de Pink Martini, Sonic Youth , Nina Simone o Madredeus.
I també cançons d’Agustín Lara. Volia que els lectors també s’acompanyin d’aquestes coses que ens fan sentir a gust mentre estem sols. Si tenen l’oportunitat de tenir el llibre a les seves mans i estar escoltant el PlayList, segur que se sentiran millor.
A l’inici comentes ‘ Amanezco en esta vida de soledad elegida. Ningún ruido, nadie alrededor, nadie afuera; sólo yo: paz total.
I així és com es pot gaudir.
Què busques quan tractes sobre el tema de la solitud femenina, complicitat?
El que volia en realitat és que la gent es fixes en les meves il·lustracions i coneguessin la tècnica que utilitzo. Em semblava molt important fer una primera sèrie on tots els dibuixos tractessin un mateix tema i vaig començar a recordar el que havia viscut.
Quins són els teus propers projectes?
Ara estic treballant en un segon llibre i a Mèxic segueixo fent col·laboracions amb il·lustracions en diferents mitjans.
Després de la bona rebuda de les teves il·lustracions suposo que l’empresa de disseny gràfic continuarà tancada.
Segur que si perquè estic molt contenta amb el que estic fent ara.
Algun consell per afrontar la solitud?
Encara que soni a un optimisme que de vegades no ens creiem, penso que si aprenem a estimar-nos a nosaltres mateixos i sobretot que fem les coses que volem fer sense que ens importi l’opinió de la resta, llavors estarem molt millor i gaudirem.
Desgraciadament estem en una societat on ens segueix important el que diuen o opinen la resta.
Quan jo vaig deixar de fer-ho em va anar molt millor.
Aquest és el millor antídot?
Exacte i puc parlar des de la meva experiència i t’asseguro que funciona.
