L’escriptora Coia Valls presenta a L’Illa dels Llibres un diari personal sobre la novel·la ‘Els camins de la llum’ que publicarà el 22 de novembre a Rosa dels Vents i Ediciones B.
De cop, ja acabada la redacció d’Etheria, vaig demanar una història nova i, en travessar la porta dels somnis, en Louis Braille m’esperava a l’altra banda. Devia ser cap a finals del 2015 i em vaig dir que no era tan estranya aquesta mena de pensaments; després d’haver passat una part important de la meva vida dedicada a allò que en diuen “Educació especial”. Treballava aleshores en la correcció de proves de la meva novel·la i ho vaig deixar córrer sense parar-li gaire atenció.
Va ser com una ombra que s’esvaeix. La llum és efímera i, de vegades, també ho són els somnis. Dies més tard, però, mentre llegia una excel·lent història de Marilynne Robinson en un cafè de Barcelona, vaig descobrir que, davant per davant, assegut en una de les taules, hi havia en Louis Braille. Semblava especialment meditabund i la seva actitud em va obligar a una recerca immediata al google. Faig sovint aquestes recerques, amb la intenció inicial de saber quantes coses ignoro.
Ja podeu suposar que només aixecar la mirada en Louis Braille havia desaparegut. Potser s’hi trobava incòmode amb les seves robes del XIX o no entenia quin paper li pertocava tan lluny del seu temps. Per a mi, però, va ser com un terrabastall. Em vaig acabar la cervesa en dos glops i el meu cap ja començava a imaginar-se davant l’ordinador de casa, buscant referències, llibres, notes de premsa, fotografies…
Aviat vaig entendre que sabia molt poc sobre aquell home que havia dut a terme una autèntica revolució en el món dels invidents, tot creant un llenguatge que els permetia llegir i escriure i, també -d’això no se’n parla tant-, llegir les notacions musicals i trencar amb la tan poc creativa pràctica de copiar la interpretació d’un altre.
Però com havia anat tot? Podria viatjar jo fins aquell instant primer? Les preguntes feien bullir el meu cervell i em vaig proposar de seguir el fil de la vida d’en Braille, així com el seu moment històric. Encara no havia decidit que seria el protagonista d’Els camins de la llum, la meva propera novel·la que sortirà al novembre, però havia trobat un d’aquells forats pels quals s’escola sempre la meva curiositat.
Coia Valls
P.D.: En aquesta sèrie d’escrits us parlaré de com escric, sempre relacionant les reflexions amb la meva nova novel·la, Els camins de la llum / Los caminos de la luz, que sortirà a llibreries el dia 22 de novembre en català i en castellà, dins les editorials “Rosa dels vents” i “Ediciones B”. Qualsevol comentari per la vostra part serà benvingut i, si m’és possible, respost com mereix. Gràcies per llegir-me.
Imatge: ©xrtrigo
