Ja podeu votar els relats de la categoria A que corresponen a relats escrits amb menys de 40 paraules. Al final d’aquest article podeu votar als que us hagi agradat més. Un relat serà escollit per votació popular i l’altre per un jurat especialitzat.
RELAT 1
–La nit d’hivern que en Joan em va acompanyar a casa, no sabíem que s’hi quedaria tota una vida, més de quaranta anys! Ahir, amb un somriure, va marxar per no tornar.
RELAT2
–El faroner, cansat de tanta solitud i tip de veure-li sempre la mateixa cara al mar, va llevar l’ancora i s’endugué l’illa a veure món.
RELAT3
– El agua de la fuente se tornó escarlata. Aquí estaba, le dijo un niño a otro. Mojándose, recogieron la cabeza
RELAT 4
–DESMEMÒRIA Mentre ballaven i reien al voltant de la foguera que consumia la vella calaixera corcada, va recordar on havia guardat l’herència de l’àvia.
RELAT5
– Cuando él terminó, la pequeña Eloise pintó de azabache sus ojos para llorar, en el silencio, lagrimas negras.
RELAT 6
– Podría haber pisado el freno, pero no lo hizo. Desconcertadamente feliz, se declaró inocente
RELAT 7
– Saboreando el exquisito postre se le atragantaron los sentimientos. Fue el anillo, diagnosticó el forense
RELAT 8
– Había sido su gran sueño y se lanzó a por ello. Pasado el quinto piso se percató, aterrado, que no podía volar
RELAT 9
–Sin prisionero no hay prisión, sino castillo. Le dictó su madre tapándole la cara con un delicado velo de seda.
RELAT 10
– Alguien habia rotulado Psiquiátrico en la puerta de su palacio. Qué locura, ¡ Cortádle la cabeza! ordenó a sus piedras.
RELAT 11
– Julieta, joven e impetuosa, se entregó tanto a la vida que enamoró a la muerte.
RELAT 12
-“Primavera volia volar, Les tres li esmicolaren les ales”
RELAT 13
–I què volies? Teníem setze anys i ens desvestíem amb la ineptitud que generen les coses mal fetes. D’alguna manera natural en sabíem i n’aprendríem molt més encara. Avui, després de tants anys, podem dir que ho hem fet bé.
RELAT 14
-Obro els ulls i el sol que entra per la finestra acarona el meu rostre…badallo, les meves oïdes i el meu nas perceben sons, olors ja familiars, ma mare cantussejant, olor de mims i carícies; nou mesos de vida.”
RELAT 15
-El teu relat fa olor a pedra, a terra mullada d’un cementiri antic, camí ascendent, inicials sota les matolls. Llampec de lluna negra i gat. Lletres què sumen números. El teu relat és com tu, ple d’ombres i clars
RELAT 16
–Com tot em fa recordar-te, he decidit no tornar a fer servir eixa vocal per a no assenyalar-te mai més. Ja ho sé, nosaltres no parlem anglès. D’ara endavant però, sense U.
RELAT 17
–Una mena de llençol blanc l’embolcalla, tancat en la buidor més absoluta, la ment perduda. Sense memòria, què faré?, es pregunta. Sent una veu: “No és la memòria, és la imaginació que has perdut. Quant fa que no llegeixes?
RELAT 18
– Els nens d’una escola llunyana es van perdre un dia prop d’aquí. Eren forans, però semblaven com els nens de l’escola d’aquesta contrada, que fugen quan poden de classe i somien de trobar una terra llunyana sense mestres ni escoles.
RELAT 19
–INDUCCIÓN. En una clase de física, cuando el profesor estaba explicando la teoría de los vasos comunicantes de Galileo Galilei, me atreví a coger su mano, ya que se había sentado junto a mí y esto me llenó
RELAT 20
–Propósito de Vida
Miro fuera, miro dentro, nada veo.
El ritmo de la vida late feroz,
mientras, siento un palpitar agonizante.
Este vacío en mi persona,
cuestiona mi razón de ser.
Motivar, Inspirar, Animar,
una optimista misión de vida
RELAT 21
-Mentre l’esperava, s’ensenyà a teixir per alleugerir les hores buides. Hui, passats vint anys, inaugura una nova boutique i, mentre brinda amb bombolles d’escuma daurada, silenciosament desitja que Ulisses no tinga l’ocurrència de tornar, tan a deshora, d’alguna illa remota”
RELAT 22
– pffffff… hhhhhhhhh… fsszzzt.
L’últim cigarret.
RELAT 23
-Just en aquell remolí plujós vaig adonar-me que les meves mans no regalimaven la suor d’aquella tarda intensa, sinó allò que els meus pensaments cíclics n’havien fet sang viva de les meves entranyes; la idea de mi.
RELAT24
–Moment intens en la nostra vida. Ens hi jugàvem el futur que algú amb un mapa i molta estratègia havia decidit per nosaltres. Tu vas quedar-te immòbil, amarat de sang. I lliure. Jo vaig prosseguir amb el fusell a l’esquena
RELAT25
– No m’importa res, no vull saber res sobre el negre futur que ens espera, sobre expectatives creades o esperances perdudes. Només vull abraçar-lo fortament i fondre’m amb ell fins que el temps s’acabi.
RELAT26
-La oscuridad oprimía su existencia, nada le hacía sentir la realidad, hasta que tras el reflejo de su propio rostro en el espejo, descubrió le necesidad de ser feliz, de liberarse de aquella opresión. Aquel día decidió volver a nacer.
RELAT27
–Asseguda al banc, endiumenjada i sòbria, la mirada la té perduda, enlluernada per les voltes de perles nacadares que fan joc amb el somriure que es desdibuixa amb l’arribada dels desconeguts.
—Àvia, què feu aquí? Fa hores que us busquem!
RELAT28
–Esperant. Al metro, cap a la feina, observo els passatgers, però ell no hi és. Al bar, esmorzant, vigilo la porta, però ell no apareix. A casa, espero la trucada, i passen les hores. Al llit, la son no arriba.
RELAT29
–Una piedra tapaba un agujero, dentro había una llave. La llave abría una caja de seguridad: una foto, un reloj, una moneda y una nota. Con el dinero reveló la foto y gracias a esa imagen se compró el Rolex.
RELAT30
-Sabia que ell era la seva ànima bessona, la que tant havia buscat… Però ho va deixar córrer, perquè la seva pròpia ànima s’havia tornat egoista i no volia compartir res amb ningú
RELAT31
–Era una obsessa de la bellesa i cuidava tot el seu cos, però prestava especial atenció als seus preciosos braços. Cures i exercicis formaven part del seu ritual. Mai va saber que es faria tan famosa precisament per no tenir-ne
RELAT32
–Va somniar que obria els ulls mentre el besava. No li va agradar gens el que va veure
RELAT 33
-Va somniar que la seva avia morta la mirava i, amb un gest, li deia que s’hi atansés.Quan es va despertar, va trobar un ocell mort als peus del llit
RELAT34
-L’ Abel li va dir a la Laura que no aniria a sopar perquè havia d’anar a buscar a la seva germana a l’aeroport. Quan la Laura va aparcar el seu cotxe a l’altra banda de la ciutat i va veure l’Abel amb una altra dona es va estranyar força que el seu home mai no li hagués comentat que tenia una germana xinesa.
RELAT35
– Vaig dir que no. Mai valorem el que tenim. Jugue, jugue i torne a jugar. Tres parts de coratge i una de estupidesa. Allà la quarta i torne a perdre. Som imperfectes, alguns més que altres però ho som tots.
RELAT36
-Pensaments passejant-se per la ventallola. I amb follia, ell els obligava a donar-se un respir. Cansats de ser blegadissos revelaren el furó, en paraules que grimpaven per la gargamella en un to griso, fi i gelat, per al tret final.
RELAT37
-«Les àvies que baixen a comprar el pa a la fleca es creuen amb les que pugen a rebre el pa de missa. Què pensen quan se saluden? S’amunteguen els records o tot és borrós i intranscendent?».
RELAT38
–S’obrí la reixa. «Anem». Era fosc i gebrava. Pujant l’escala, maldava per fixar un pensament…, el darrer. No va tenir temps. La corda li trencà la nou del coll en obrir-se la trapa. Una erecció pòstuma fou el seu epitafi.
RELAT39
–Era hivern i feia fred. Tenia el cor encès i les llàgrimes li omplien els ulls, no sé si era de ràbia o d’impotència, l’endemà , però, el cor era gelat i a fora havia tornat a sortir el sol.”
[poll id=”11″]