Ja podeu votar els relats de la categoria A que corresponen a relats escrits amb menys de 40 paraules. Al final d’aquest article podeu votar als que us hagi agradat més. Un relat serà escollit per votació popular i l’altre per un jurat especialitzat.
RELAT 1
–La nit d’hivern que en Joan em va acompanyar a casa, no sabíem que s’hi quedaria tota una vida, més de quaranta anys! Ahir, amb un somriure, va marxar per no tornar.
RELAT2
–El faroner, cansat de tanta solitud i tip de veure-li sempre la mateixa cara al mar, va llevar l’ancora i s’endugué l’illa a veure món.
RELAT3
– El agua de la fuente se tornó escarlata. Aquí estaba, le dijo un niño a otro. Mojándose, recogieron la cabeza
RELAT 4
–DESMEMÒRIA Mentre ballaven i reien al voltant de la foguera que consumia la vella calaixera corcada, va recordar on havia guardat l’herència de l’àvia.
RELAT5
– Cuando él terminó, la pequeña Eloise pintó de azabache sus ojos para llorar, en el silencio, lagrimas negras.
RELAT 6
– Podría haber pisado el freno, pero no lo hizo. Desconcertadamente feliz, se declaró inocente
RELAT 7
– Saboreando el exquisito postre se le atragantaron los sentimientos. Fue el anillo, diagnosticó el forense
RELAT 8
– Había sido su gran sueño y se lanzó a por ello. Pasado el quinto piso se percató, aterrado, que no podía volar
RELAT 9
–Sin prisionero no hay prisión, sino castillo. Le dictó su madre tapándole la cara con un delicado velo de seda.
RELAT 10
– Alguien habia rotulado Psiquiátrico en la puerta de su palacio. Qué locura, ¡ Cortádle la cabeza! ordenó a sus piedras.
RELAT 11
– Julieta, joven e impetuosa, se entregó tanto a la vida que enamoró a la muerte.
RELAT 12
-“Primavera volia volar, Les tres li esmicolaren les ales”
RELAT 13
–I què volies? Teníem setze anys i ens desvestíem amb la ineptitud que generen les coses mal fetes. D’alguna manera natural en sabíem i n’aprendríem molt més encara. Avui, després de tants anys, podem dir que ho hem fet bé.
RELAT 14
-Obro els ulls i el sol que entra per la finestra acarona el meu rostre…badallo, les meves oïdes i el meu nas perceben sons, olors ja familiars, ma mare cantussejant, olor de mims i carícies; nou mesos de vida.”
RELAT 15
-El teu relat fa olor a pedra, a terra mullada d’un cementiri antic, camí ascendent, inicials sota les matolls. Llampec de lluna negra i gat. Lletres què sumen números. El teu relat és com tu, ple d’ombres i clars
RELAT 16
–Com tot em fa recordar-te, he decidit no tornar a fer servir eixa vocal per a no assenyalar-te mai més. Ja ho sé, nosaltres no parlem anglès. D’ara endavant però, sense U.
RELAT 17
–Una mena de llençol blanc l’embolcalla, tancat en la buidor més absoluta, la ment perduda. Sense memòria, què faré?, es pregunta. Sent una veu: “No és la memòria, és la imaginació que has perdut. Quant fa que no llegeixes?
RELAT 18
– Els nens d’una escola llunyana es van perdre un dia prop d’aquí. Eren forans, però semblaven com els nens de l’escola d’aquesta contrada, que fugen quan poden de classe i somien de trobar una terra llunyana sense mestres ni escoles.
RELAT 19
–INDUCCIÓN. En una clase de física, cuando el profesor estaba explicando la teoría de los vasos comunicantes de Galileo Galilei, me atreví a coger su mano, ya que se había sentado junto a mí y esto me llenó
RELAT 20
–Propósito de Vida
Miro fuera, miro dentro, nada veo.
El ritmo de la vida late feroz,
mientras, siento un palpitar agonizante.
Este vacío en mi persona,
cuestiona mi razón de ser.
Motivar, Inspirar, Animar,
una optimista misión de vida
RELAT 21
-Mentre l’esperava, s’ensenyà a teixir per alleugerir les hores buides. Hui, passats vint anys, inaugura una nova boutique i, mentre brinda amb bombolles d’escuma daurada, silenciosament desitja que Ulisses no tinga l’ocurrència de tornar, tan a deshora, d’alguna illa remota”
RELAT 22
– pffffff… hhhhhhhhh… fsszzzt.
L’últim cigarret.
RELAT 23
-Just en aquell remolí plujós vaig adonar-me que les meves mans no regalimaven la suor d’aquella tarda intensa, sinó allò que els meus pensaments cíclics n’havien fet sang viva de les meves entranyes; la idea de mi.
RELAT24
–Moment intens en la nostra vida. Ens hi jugàvem el futur que algú amb un mapa i molta estratègia havia decidit per nosaltres. Tu vas quedar-te immòbil, amarat de sang. I lliure. Jo vaig prosseguir amb el fusell a l’esquena
RELAT25
– No m’importa res, no vull saber res sobre el negre futur que ens espera, sobre expectatives creades o esperances perdudes. Només vull abraçar-lo fortament i fondre’m amb ell fins que el temps s’acabi.
RELAT26
-La oscuridad oprimía su existencia, nada le hacía sentir la realidad, hasta que tras el reflejo de su propio rostro en el espejo, descubrió le necesidad de ser feliz, de liberarse de aquella opresión. Aquel día decidió volver a nacer.
RELAT27
–Asseguda al banc, endiumenjada i sòbria, la mirada la té perduda, enlluernada per les voltes de perles nacadares que fan joc amb el somriure que es desdibuixa amb l’arribada dels desconeguts.
—Àvia, què feu aquí? Fa hores que us busquem!
RELAT28
–Esperant. Al metro, cap a la feina, observo els passatgers, però ell no hi és. Al bar, esmorzant, vigilo la porta, però ell no apareix. A casa, espero la trucada, i passen les hores. Al llit, la son no arriba.
RELAT29
–Una piedra tapaba un agujero, dentro había una llave. La llave abría una caja de seguridad: una foto, un reloj, una moneda y una nota. Con el dinero reveló la foto y gracias a esa imagen se compró el Rolex.
RELAT30
-Sabia que ell era la seva ànima bessona, la que tant havia buscat… Però ho va deixar córrer, perquè la seva pròpia ànima s’havia tornat egoista i no volia compartir res amb ningú
RELAT31
–Era una obsessa de la bellesa i cuidava tot el seu cos, però prestava especial atenció als seus preciosos braços. Cures i exercicis formaven part del seu ritual. Mai va saber que es faria tan famosa precisament per no tenir-ne
RELAT32
–Va somniar que obria els ulls mentre el besava. No li va agradar gens el que va veure
RELAT 33
-Va somniar que la seva avia morta la mirava i, amb un gest, li deia que s’hi atansés.Quan es va despertar, va trobar un ocell mort als peus del llit
RELAT34
-L’ Abel li va dir a la Laura que no aniria a sopar perquè havia d’anar a buscar a la seva germana a l’aeroport. Quan la Laura va aparcar el seu cotxe a l’altra banda de la ciutat i va veure l’Abel amb una altra dona es va estranyar força que el seu home mai no li hagués comentat que tenia una germana xinesa.
RELAT35
– Vaig dir que no. Mai valorem el que tenim. Jugue, jugue i torne a jugar. Tres parts de coratge i una de estupidesa. Allà la quarta i torne a perdre. Som imperfectes, alguns més que altres però ho som tots.
RELAT36
-Pensaments passejant-se per la ventallola. I amb follia, ell els obligava a donar-se un respir. Cansats de ser blegadissos revelaren el furó, en paraules que grimpaven per la gargamella en un to griso, fi i gelat, per al tret final.
RELAT37
-«Les àvies que baixen a comprar el pa a la fleca es creuen amb les que pugen a rebre el pa de missa. Què pensen quan se saluden? S’amunteguen els records o tot és borrós i intranscendent?».
RELAT38
–S’obrí la reixa. «Anem». Era fosc i gebrava. Pujant l’escala, maldava per fixar un pensament…, el darrer. No va tenir temps. La corda li trencà la nou del coll en obrir-se la trapa. Una erecció pòstuma fou el seu epitafi.
RELAT39
–Era hivern i feia fred. Tenia el cor encès i les llàgrimes li omplien els ulls, no sé si era de ràbia o d’impotència, l’endemà , però, el cor era gelat i a fora havia tornat a sortir el sol.”
[poll id=”11″]
Voto pel relat número 18, els somnis dels nens són tan utòpics!
Sabéis que en Japón triunfa un videojuego urinario de Sega que mide cantidad y potencia. Si si sale en La Vanguardia hoy!. El año que viene le podéis dar el premio a quién eche más cantidad y con más potencia. JAJAJAJAJAJAJA. ¿Hasta dónde vamos a llegar?.
Qué bueno dice que mobilizó a sus amigos por Twitter para poder ganar un premio literario, perdón por lo de literario. Al menos se agradecida y si te dan un diploma haz fotocopias para todos. Muy divertido la verdad!
Et responc per al-lusió Gerard. Vull dir-te que no t’equivoquis amb mi. Jo només he guanyat que a 255 persones els hi ha agradat el que he escrit. No escric per participar en una cursa olímpica de votacions. Per tant, no he perdut res ni tinc un mal perdre com dius. Però, si tindria un mal guanyar si hagués enviat un correu amb el link i el número de relat a votar a les 2500 persones que treballen amb mi per què em votessin a la mitja part del partit d’ahir. On el 70 % no entenen el català. És una qüestió de valors fàcil d’explicar i difícil d’entendre pel que veig. I dono per acabat aquest tema per la meva part.
Encara falta la decisió del jurat especialitzat que donarà un guanyador més de cada categoria,.
Està molt bé el que dius Gerard. Però el comentari de l’Àngel retrata molt bé el que som. Poc val el que escrius o com ho escrius, per què el que realment val són els vots que ets capaç de reunir en un temps determinat. I això amic meu no és fer cultura ni literatura. Crec que ens ho hem de fer mirar.
Més important que saber guanyar és saber perdre, perquè el que guanaya no sempre és el vencedor, ni el que perd esdebé derrotat si hom no competeix contra ningú que no sigui ell mateix. Així doncs, felicitats Maria Peris, el teu microrelat estronca força bé amb el que ens fa falta a tots plegats (el valor de la persisténcia) i amb les meves paraules.
@ElGranGerard
Enhorabona Maria per haver guanyat i per tenir aquest amics que incondicionalment et van votar com en una mena de ginkama durant les dos últimes dos hores, segurament sense haver llegir els altres relats. Jo vaig sopar tranquilament i vaig veure el Madrid -Barça. Està clar que vivim en un món molt competitu. ¿Algun d’ells s’en recorda del que diu el teu microrelat?.
Sóc jo l’autora del relat número 35. I, en primer lloc m’agradaria agrair a eixes 267 persones que s’han pres la molèstia d’entrar a la web i votar-me i a l’illa dels llibres per oferir-me a mi i a la resta de participants l’oportunitat d’exposar els nostres microrelats. I, per últim voldria donar les gràcies als profesors del Ribera que m’han votat i als meus amics per ser els millors publicistes que anit estigueren amb mi mobilitzant Twitter. Gràcies a tots!
Segueixo el bon exemple d’en Gerard i també agraeixo de tot cor tots els suports rebuts que en definitiva sempre és un gran premi. Fins un altra. 😉
Vull felicitar el guanyador i donar les gràcies a l’illa dels llibres i a tots els participants. Sóc l’autor del relat nº 18 i estic profundament agraït a les 155 persones que m’han votat.
Podem assegurar des de L’illa dels llibres que les votacions han estat totalment netes en referència al comentari d’Àngel Fabregat . Quedaven poques hores i d’altre sparticipants s’han mobilitzat per aconseguir més vots.
Era la recta final. De totes maneres ara queda el vot del jurat que premiarà un altre microrelat.
Sóc el que ha quedat segon amb el relat núm. 19. Però no em crec que amb 2 hores i en ple partit Madrid-Barça hagui sumat 82 vots quan amb 20 dies n’ha sumat 184. Sentint-ho no m’ho crec.
Voto al número 35, de la meua Germaneta :3
Trobo el relat molt concís i expressiu. Quanta raó que té!
Que no ens falli la imaginació