L’escriptor japonès Haruki Murakami ens revela bona part dels seus secrets com a escriptor a ‘De què parlo quan parlo d’escriure’ (Empúries/Tusquets)
Haruki Murakami reflexiona sobre el procés d’escriptura i analitza altres elements que juguen un paper important.
El talent és important com també ho és un bon estat físic, la resistència o la sort de ser llegit.
De fet, l’escriptor japonès destaca que un cop ens hem assegurat un mínim de seguidors cal continuar escrivint però intentant ‘passar-t’ho bé i estar satisfet de la feina’.
Potser no ens farem rics amb la literatura i podem buscar altres feines si tenim aquesta intenció, perquè ser escriptor és un ofici que es paga poc, assegura l’autor de ‘Tokio Blues’, però ‘quan una obra els agrada de debò, es llancen a treballar sense preocupar-se de quant en podran treure’.
Malgrat l’èxit a escala mundial de les novel·les de Haruki Murakami l’escriptor assegura ‘no crec pas que sigui un geni, ni tampoc he sentit mai que tingui un talent especial. Evidenment si durant més de trenta anys m’he pogut guanyar la vida com a novel·lista, alguna mena de talent dec tenir’.
Podem tenir el talent però aquest pot estar amagat i si no aconseguim desenterrar-lo, no ens podrem adonar de les nostres habilitats. Murakami afirma que ‘si tens un gran talent, acabarà florint sens falta’.
Tothom pot escriure una novel·la?, per Murakami la resposta és afirmativa ‘si la persona té un mínim de talent, no és pas impossible que escrigui una primera novel·la excepcional’ al mateix temps que compara el gènere de la novel·la com ‘una mena de ring de lluita professional on tothom pot pujar, si s’ho proposa. Hi ha força espai entre les cordes i la plataforma està preparada per a qui vulgui fer servir’. Tot i aquesta facilitat de pujar al ring, aguantar-hi no ho és tant i el més complicat és escriure més de dues novel·les i guanyar-se la vida escrivint.
L’escriptor japonès assegura que per escriure novel·les cal haver llegit molt i encara que sembli un tòpic ‘has de saber en què consisteix una novel·la i tenir-ho totalment interioritzat, Això és tan evident com que, per fer una truita , primer has de trencar els ous’.
Sobre quin tipus de novel·les cal llegir, Murakami no mostra preferències ‘novel·les bones, novel·les no tan bones i fins i tot novel·les que no valen gran cosa. Te les has d’empassar totes de cap a cap, t’has d’exposar a tantes històries com puguis’.
Si per escriure cal haver llegit molt, per crear els personatges que protagonitzaran les novel·les ‘cal conèixer moltes persones’ i observar ‘gent que t’agrada, gent que no t’agrada gaire i gent que, directament no suportes, perquè si en una història només fas sortir personatges que t’agraden, que t’interessen personalment, que no et costen d’entendre, a la llarga la novel·la no tindrà prou recorregut perquè les històries avancen perquè hi apareixen personatges diferents’.
Precisament la diversitat de personatges fa que Haruki Murakami continua emocionant-se cada vegada que comença una nova novel·la ‘he de descobrir moltes coses sobre els personatges de les meves novel·les. I, al mateix temps, també em queda molt per aprendre d’ells. Vull continuar donant vida a tot d’individus estranys, misteriosos i pintorescos.’
Per escriure una novel·la ‘cal submergir-se en la mateixa ment, descendir fins al fons obscur de la mateixa consciència. Com més llarga és la història que vol explicar, més avall ha de baixar, de la mateixa manera que, com més alt és un edifici, més fondo s’ha d’excavar per fer-ne els fonaments. I com més densa sigui la història, és opressiva i espessa serà la fosca subterrània’.
Un cop fet aquest procés cal convertir-ho en text ‘en un objecte dotat de forma i sentit’.
La música i en especial el jazz forma part de la banda sonora de l’univers Murakami. L’autor relaciona les dues arts; música i literatura en el moment d’escriure ‘Jo no se tocar cap instrument; com a mínim, no prou bé per fer-ho en públic. Però sí que m’agradaria moltíssim poder fer música. Per això, la meva primera idea va ser escriure com si toqués un instrument, i avui en dia encara continuo escrivint amb aquest mateix esperit’.
Cal ser diferents i oferir un estil i vocabulari nou i el millor exemple és la referència a músics com Thelonius Monk, Bill Evans o Herbie Hancock, que segons l’escriptor ‘poden tocar les mateixes vuitanta-vuit tecles del piano, però sorprèn fins a quin punt arriben a sonar diferent segons qui els toqui’.
Del jazz també destaca la improvisació que també caldrà tenir present sí es vol convertir en escriptor.
La mirada i l’observació són elements importants i cal observar el nostre entorn ‘el món pot semblar avorrit, però en realitat és ple de jaciments rics en meravelles i misteris. Els novel·listes estem dotats d’una mirada que ens permet trobar-los… Si tens la mirada adequada, pots escollir i excavar tots els jaciments que vulguis’.
Precisament sobre la mirada assegura que no hagués estat envoltat de llibres i no hagués llegit tants ‘veuria el món com un lloc molt més fred i inhòspit’ destacant que ‘la lectura va ser una escola per a mi… on vaig aprendre i assimilar moltes coses importants’.
Tot i que escriure és una activitat sedentària cal estar en forma i un bon estat de salut és important per la pràctica literària, especialment l’exercici aeròbic que segons l’autor augmenta el creixement de les neurones de l’hipocamp. Per Murakami combinar l’esforç físic i l’intel·lectual de manera quotidiana proporciona uns beneficis ideals per a la mena de feina creativa que ha de fer un escriptor.
