L’escriptor japonès ha demostrat també a través dels seus llibres la passió envers la música jazz. Ara es publica Retrats en jazz
Si hi ha un element que travessa l’obra de Haruki Murakami com un fil conductor, aquest és, sens dubte, el jazz. La seva literatura, impregnada de melodies i referències musicals, té en aquest gènere un company inseparable. Però la relació de l’escriptor japonès amb el jazz va més enllà de la seva obra literària. Abans de dedicar-se plenament a l’escriptura, Murakami va regentar durant anys un club de jazz a Tòquio, anomenat Peter Cat, un espai on la música sonava sense interrupció i on ell mateix seleccionava els discos que acompanyaven els clients.
En el seu llibre Retrats en jazz (Empúries/Tusquets) , Murakami convida el lector a seure a una de les taules del seu antic local per compartir amb ell la seva passió pel gènere. L’obra, que reuneix cinquanta-cinc retrats de músics, inclou il·lustracions de Makoto Wada i un comentari sobre un àlbum de cada artista. El resultat és una barreja d’història musical i autobiografia, un llibre que respira entusiasme i que transporta el lector al món íntim i melòman de l’autor. Sobre les il·lustracions de Wada, Murakani recorda “quan Makoto Wada em va ensenyar alguns dels seus retrats de músics de jazz, se seguida vaig pensar: Oh, i tant!. Sobre això si que podria escriure alguna cosa”. Fins llavors, confessa que havia estat una tasca impossible.
De Peter Cat a la literatura
Amb quinze anys, Murakami va rebre com a regal d’aniversari unes entrades per a un concert de jazz a Kobe. Aquella experiència el va marcar profundament: “Em vaig quedar atònit. Mai havia escoltat una música tan increïble”, confessaria anys més tard. A partir d’aquell moment, el jazz es convertiria en una passió irrenunciable que el portaria a acumular una col·lecció de més de 3.000 vinils abans dels trenta anys.
Amb aquest bagatge, Murakami i la seva esposa van decidir obrir un club de jazz a Kokubunji, una ciutat de la Metròpolis de Tòquio. “Vaig treballar dur, vaig estalviar diners, vaig demanar préstecs a amics i familiars, i poc després de deixar la universitat vaig obrir un petit club de jazz”, recorda l’autor. Peter Cat es va convertir en un espai càlid i acollidor per als amants del gènere, on es servien cafès durant el dia i begudes a la nit, i on els caps de setmana joves músics oferien concerts en viu.
Durant cinc anys, Murakami va viure envoltat de jazz, posant discos des del matí fins a la nit. “Per què ho vaig fer? Per una raó senzilla: em permetia escoltar jazz tot el dia”, explica. Però en aquelles nits de club de jazz, entre melodies i notes improvisades, alguna cosa més estava gestant-se: el seu futur com a escriptor.
El jazz com a banda sonora literària
Quan finalment Murakami va fer el salt a la literatura, el jazz no va desaparèixer de la seva vida, sinó que es va infiltrar en les seves novel·les. En obres com Tokio Blues, Kafka a la platja o 1Q84, les referències musicals són constants, convertint-se en una marca distintiva del seu estil. Els seus personatges escolten discos de Chet Baker, Thelonious Monk o Bill Evans, i sovint la música esdevé una clau emocional o narrativa dins la trama.
Amb Retrats en jazz, Murakami aprofundeix encara més en aquesta relació, oferint als lectors un recorregut personal per la història del gènere. Des de Louis Armstrong fins a Miles Davis, passant per Billie Holiday, Duke Ellington o Ella Fitzgerald, cada capítol és una declaració d’amor a la música i als artistes que l’han inspirat.
De Chet Baker escriu que la seva música fa una incombustible olor de joventut i del saxofonista Stan Getz recorda “en la història dle jazz hi ha gairebé tants saxofonistes com estels al cel, però no n’hi ha hagut cap que hagi sabut entonar unes melodies tan intenses com Getz sense caure en un sentimentalisme fàcil”.
L’autor ho explica amb humilitat i passió: “No pretenc ser un expert, només un melòman que gaudeix escoltant música i escrivint sobre allò que més m’agrada”. I és precisament aquest to proper, càlid i entusiasta el que converteix Retrats en jazz en una obra especial, capaç de seduir tant als amants del jazz com als seguidors de Murakami.
En definitiva, Murakami ha transformat la seva passió en literatura, i amb aquest llibre ens convida a compartir amb ell l’emoció de fer girar un vell vinil i deixar-se portar per la màgia del jazz “els altaveus que utilitzo són uns antics JBL Back Loaded Horn, molt grossos- i ho admeto, bastant passats de moda-. Ara que ho penseo, ja fa vint-i-cinc anys que escolto jazz amb aquest so o sigui que, tant si està bé com si no, no em puc imaginar que el jazz soni de cap altra manera”. El meu cos s’està aconstumant a les vibracions que produeixen aquests altaveus.”
