Harper Lee i el retorn agredolç a Maycomb

La publicació de ‘Vés i aposta un sentinella/ Ve y pon un centinela de Harper Lee ha estat sense cap mena de dubte una de les notícies literàries de l’any.

Edicions 62 publica la novel·la en català i Harper Collins ho fa en castellà

Fins ara, l’escriptora nord-americana tenia l’honor de ser l’autora d’una sola novel·la ‘Matar a un rossinyol’.
Des de la seva publicació l’any 1960, Harper Lee va anar acumulant bones crítiques i elogis. Va obtenir el premi Pulitzer i amb el temps s’ha convertit en un clàssic de la literatura nord-americana amb adaptació al cinema inclosa de la mà del director Robert Mulligan amb Gregory Peck i Mary Badham com a protagonistes. La pel·lícula va guanyar tres Óscar l’any 1963 i el record de la novel·la i l’adaptació cinematogràfica eren fins ara el llegat de Harper Lee.

Després de publicar la novel·la i guanyar el Pulitzer, Harper Lee va tornar a la seva localitat natal a Moroeville i no va publicar cap novel·la més i va decidir no concedir entrevistes. Tampoc ho ha fet ara que als seus 88 anys ha vist com es publicava, cinquanta-cinc anys després, la seqüela de la seva novel·la sota el títol de ‘Vés i aposta un sentinella / Ve y pon un centinela”.

I per què es publica ara? Com un manuscrit com aquest ha estat inèdit durant tant de temps? La resposta compta amb moltes interpretacions possibles. La versió oficial diu que va ser l’advocada Tonja Carter qui va descobrir per casualitat fa pocs anys el manuscrit de la novel·la.

En realitat ‘Ve y pon un centinela no pot ser considerada una seqüela perquè Harper Lee la va escriure molt abans que ‘Matar a un rossinyol’ i segons sembla, aconsellada per la seva editora va utilitzar alguns flashbacks de la novel·la per escriure el seu gran èxit literari.

La novel·la que es publica ara recupera el personatge de Scout Finch , vint anys després dels fets que es descriuen a ‘Matar un rossinyol’ que recordem estava inspirada en una experiència de l’autora, quan el seu pare va defensar a dos homes negres acusats d’assassinar a un botiguer blanc.

És del tot recomanable haver llegit ‘Matar un rossinyol’ abans i recuperar la pel·lícula protagonitzada per Gregory Peck per entendre i gaudir de la lectura de ‘Ve y pon un centinela.’ Tot i que aquesta última no arriba a la qualitat literària i la força de la primera, servirà a molts lectors a apropar-se a l’univers de Maycon i recuperar la novel·la original.

Fins ara, gràcies al cinema i a la novel·la teníem una imatge respectable i idealitzada de l’advocat Atticus Finch però amb Ve y pon un centinela aquesta visió canvia considerablement

Harper Lee aconsegueix treure la bena als ulls a la jove Jean Louise, que torna com cada estiu a la casa familiar de Maycomb per visitar el seu pare, Atticus. Ella viu a la moderna Nova York i el retorn al tranquil poble d’Alabama on va passar la infantesa li provoquen unes certes contradiccions personals , socials i polítiques respecte al que havia cregut i imaginat fins ara sobre la figura del seu pare.

‘’Se hundió en el sillón profundo y pensó en el daño que le estaba haciendo todo aquello. ‘’Mi tía es una desconocida hostil, mi Calpurnia no quiere tenir nada que ver conmigo, Hank es un insensato y Atticus… A mí me pasa algo raro, es algo que hay en mí. Tiene que ser eso, porque todas estas personas no puede haber cambiado así. ¿Cómo no se les pone la piel de gallina? ¿Cómo pueden creer fervientemente todo lo que oyen en la Iglesia y después decir las coses que dicen y hacer caso de las cosas que oyen sin vomitar? Yo me creía cristiana, pero no lo soy. Soy otra cosa, y no sé qué es.’’

Tot el que va viure i creure en la seva infantesa és vist ara com una gran mentida i els problemes sobre el racisme i les fortes creences religioses de l’època reneixen amb força. Jean Louise Finch, l’autèntica protagonista de la novel·la haurà de fer front a aquestes qüestions i fins i tot enfrontar-se al seu pare i familiars, davant de la decepció i indignació que va creixent en el seu interior.

‘’Me enseñaron que nunca me aprovechara de nadie menos afortunado que yo, ya fuera en términos de inteligéncia, de riqueza o de posición social; y no me refiero nadie, y no solo a los negros. Me hicieron entender que hacer lo contrario era despreciable. Así fue educada, por una mujer negra y un hombre blanco. Si un hombre te dice ‘esta es la verdad’ y tú le crees, y descubres que lo que dice no es verdad, te llevas una decepción y procuras que no vuelva a engañarte. Pero cuando te falla un hombre que ha vivido conforme a la verdad, y has creído en lo que ha vivido, te quedas sin nada. Creo que por eso estoy a punto de volverme loca…’’

Davant dels dubtes, Jean Louise necessitarà un sentinella per assimilar tot el que està vivint en el seu retorn a Maycon ‘’ para que me guíe y me diga lo que ve a cada hora a la hora en punto. Necesito un centinela que me diga ‘ esto es lo que dice fulano y esto es lo que quiere decir de verdad’’

Harper Lee descriu un retorn agredolç a Maycomb i com una imatge idíl·lica del passat es va esborrant fins a deixar-nos en un primer pla la veritat de tot plegat i adonar-nos de l’autèntica realitat de les coses encara que a vegades ens faci mal treure’ns la bena dels ulls.