‘Guilleries’ de Ferran Garcia guanya el premi Maria Àngels Anglada

L’autor defineix “Guilleries” com un “western crepuscular a les Guilleries durant la darrera guerra carlina”.  La novel·la va ser publicada per Males Herbes ara fa un any.

El jurat ha valorat que la novel·la de Ferran Garcia, ambientada durant les guerres carlines als boscos de la plana de Vic, té l’aire d’un western crepuscular i ferotge i està ple d’elements que criden molt l’atenció, com ara les descripcions, molt ben resoltes, del paisatge. D’acord amb les bases del premi, Guilleries serà el curs vinent lectura obligatòria per als grups de 4t d’ESO o 1r de Batxillerat del centre.

El premi compta amb el suport de la família Geli-Anglada i amb el patrocini de l’Ajuntament de Figueres, així com amb la col·laboració de la Diputació de Girona i l’Associació de famílies del centre.

La novel·la transcorre per  la plana de Vic durant la darrera guerra carlina. Taradell, darrers anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l’inici d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la seva família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l’amistat, l’amor, la crueltat i el dolor. Una novel·la com descriu Martí Gironell en un article a L’Illa dels Llibres, parla de  “la força d’un passat que s’obstina a atrapar-nos malgrat que puguem pensar que el pas dels anys aconsegueixi allunyar o fer oblidar per sempre certs fet”.

L’acte de lliurament serà en el decurs d’un acte acadèmic de caràcter públic que tindrà lloc  el 15 de juny a les 19 hores a la sala d’actes de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres.

Els autors i obres guardonats a les edicions anteriors han estat Emili Teixidor (Pa negre, 2004), Carme Riera (La meitat de l’ànima, 2005), Joan D. Bezsonoff (Les amnèsies de Déu, 2006), Imma Monsó (Un home de paraula, 2007), Quim Monzó (Mil cretins, 2008), Joan Francesc Mira (El professor d’història, 2009), Màrius Carol (L’home dels pijames de seda, 2010), Sergi Pàmies (La bicicleta estàtica, 2011), Jaume Cabré (Jo confesso, 2012), Lluís Llach (Memòria d’uns ulls pintats, 2013), Rafel Nadal (Quan en  dèiem xampany, 2014), Vicenç Pagès (Dies de frontera, 2015), Teresa Colom (La senyoreta Keaton i altres bèsties, 2016), Pep Puig (La vida sense la Sara Amat, 2017), Tina Vallès (La memòria de l’arbre, 2018), Joan-Lluís Lluís (Jo soc aquell que va matar Franco, 2019), Irene Solà (Canto jo i la muntanya balla, 2020), Miquel Martín i Serra (La drecera, 2021) i  Alba Dalmau (Amor i no, 2022).