L’illa dels llibres vol retre un homenatge a l’escriptor Emili Teixidor mor als 78 anys.
Emili Teixidor ens ha emocionat amb els seus llibres i les seva passió pel món literari.
Ara, L’illa dels llibres vol donar veu als seus lectors perquè puguin expressar els seus sentiments d’agraïment.
GRÀCIES EMILI!
Aurora Masique: Gràcies per estimar i fer-nos estimar la nostra llengua d’una manera natural, sense complexos, tal qual és, tal com som.
Queti Vinyals: Gràcies, Emili! Els teus llibres, els teus consells, el teu optimisme vital, els teus personatges (especialment l’entranyable formiga Piga!), ens abriguen, ens alimenten i et fan present per sempre…
“…les paraules són el material amb què els lectors ordenaran la seva vida interior…” Bon viatge!
Mila Trueba : Per tot , gracies Emili !!!
Eva Batlle: Quan se’n va una persona com l’Emili et sents una mica orfe. Potser no sabrem reconèixer mai prou la seva tasca, que ha anat confegint com una formigueta que no fa gaire fressa, i deixa un llegat de gran vàlua tant per la seva obra escrita com per la feina de divulgació. Després de poder gaudir del que em sembla va ser-li una última concessió de la vida, poder veure com creixia l’èxit de la seva darrera criatura, ens ha deixat. I jo no puc quedar de dir: gràcies Emili. I tant de bo des d’allà on siguis, puguis escampar aquest do que se’t va concedir del saber “escriure”.
Vivian Cartes: Les teves recomanacions literàries no m’han decebut mai! Gràcies per haver compartit la teva vida amb nosaltres!
Mariona Navarro: Un gran escriptor en la nostra llengua, ke un cop mes, l`ha fet universal. Merces!!!!
Pere Lleixà: Gràcies pels valors tramesos amb el teu art literari a “El soldat plantat”, llegit en plena efervescència democràtica de la joventut, i que potser m’hauré de tornar a rellegir… Descansa en pau, Emili, allà on siguis… =(
Fina Osuna: El recordo a les seves entrevistes amb aquesta veu tranquila, pausada, m’agradava escoltar-lo. He lleguit ” El llibre de les mosques” i em va agradar molt. Descansi en pau..
Lola Domenech: Grácies i descansa en pau.
Montserrat Úbeda: era un incondicional d’Ona, adorable i bona persona
Neus Castellvi: Un bon escriptor.
Rosa Maria Picó: M’he quedat de pedra. em sap molt de greu, molt.
Joan Arimany: Sempre recordaré que el meu primer llibre, aquell que em va descobrir aquest món de la literatura, va ser “Les rates malaltes” d’Emili Teixidor. D’això, ja fa molts anys.
Descansi en pau.
Maria Carme Roca: ”Ocell de foc” i “Les rates malaltes” són els meus preferits.
Marta Farreras: Et desitjo un viatge suau… sempre
M Carme Martín: Fa poques setmanes vaig llegir “Pa negre”, em va semblar una gran novel.la. Ahir justament endreçava el llibre que encara voltava per sobre la taula. Pocs minuts després, quan el llibre ja era al seu lloc vaig saber la notícia de la mort del seu autor. Ell marxa però ens queda el seu llegat, les seves paraules. Espero anar-les decobrint.
Imma Soler: Tenia una mirada molt tendra.
Manel Chillón: et trobarem a faltar…
Montse Plana: Una gran pèrdua !
Elena Gracia: Fins aviat… Però encara ens queden les teves lletres!
Glòria Baró: Un gran escriptor i una gran persona. He sentit molt la seva mort.
Maria Viladot: Sobretot, gràcies Emili per la teva dedicació als joves; jo, com tu, m’estimo els adolescents i crec en el seu potencial que els adults em de ser capaços de treure: tu ho vas saber fer, jo ho intento dia a dia…
Núria Olsina: Encara recordu els llibres que va començar a llegir el meu fill gràcies a l’Emili i com disfrutaba amb les seves históries i jo veient com llegia de gust, com per exemple “La formiga Piga”. Quan penses en algú i tens un somriure als llavis vol dir que continua aprop teu.
El millor homenatge que es pot fer a un escriptor és recordar les seves paraules:
“Si que crec en una col.lecció particular d’imatges essencials que anem llecollint al llarg del viure, de fragments de ficció seleccionats i conservats amorosament a la nostra biblioteca interior. Són les imatges a les quals recorrem en certs moments per descobrir el significat de les nostres vides, com si la plenitud del viure es concretes en aquest ram d’imatges precioses,….”
Gràcies Emili perquè amb tu vaig iniciar-me en aquest món de la lectura. Moltíssimes gràcies.