L’editorial RBA publica en català ‘La part fosca’ la segona novel·la de l’autora de ‘Perduda’.
L’escriptora nord-americana consolida una carrera literària marcada pel suspens i l’èxit de les adaptacions cinematogràfiques.
Gillian Flynn va debutar amb ‘Ferides obertes’ (2006), per després continuar amb ‘La part fosca’ novel·la que l’editorial RBA acaba de publicar en català i que l’editorial Viceversa va editar l’any 2010 amb el títol de ‘La llamada del Kill Club’’.
La consolidació definitiva va arribar amb ‘Perduda’ l’any 2013 i Hollywood de la mà de David Fincher va veure el potencial narratiu i va convertir la novel·la en un èxit cinematogràfic.
El potencial narratiu de Gillian Flynn es basa en el perfil psicològic dels seus personatges, que en moltes ocasions estan protagonitzats per perdedors que han de sobreviure a determinats fets i on el sentiment de culpa hi és força present.
A Ferides obertes, explorava les relacions familiars entre mares i filles i més concretament en les que es converteixen en opressives i malaltisses que acaben per marcar la infantesa i provocar nefastes repercussions per la resta de la vida. A ‘Perduda’ (RBA/Random House), Gillian Flynn disseccionava les relacions de parella que acaben provocant efectes devastadors.
Els girs argumentals i la capacitat per anar dosificant les informacions formen part també de la literatura de l’escriptora nord-americana. De moment ha publicat tres novel·les però ja s’ha convertit en un dels valors destacats del suspens i el thriller.
A La part fosca, la segona novel·la de Gillian Flynn i que ara l’editorial RBA ha traduït al català amb traducció de Ferran Ràfols, la protagonista és la Libby Day, supervivent de la matança, ara fa uns vint-i-cinc anys, on van morir les dues germanes i la seva mare.
‘’Tinc un maldat a dins, real com un òrgan. I em talléssiu la panxa segurament sortiria, lliscant, fosca i carnosa, cauria a terra perquè la poguéssiu trepitjar. És la sang dels Day. Li passa alguna cosa. No havia sigut mai bona nena i després dels assassinats la cosa va empitjorar. L’orfeneta de la Libby es va criar esquerpa i esquifida, traspaperada entre un grup de parents menors-cosins segons, ties àvies i amics d’amics-, atrapada en una sèrie de caravanes o ranxos podrits de diferents racons de Kansas.’’
Només tenia set anys quan van succeir els fets a Kinnakee, en una petita ciutat de Kansas i durant tot aquest temps ha viscut del fatídic record, però també ha anant vivint de la caritat i explotant el seu drama.
El seu germà Ben, va ser l’únic acusat dels brutals assassinats i de pertànyer a una banda de fanàtics satànics, però el dubte de sí va ser realment el culpable plana entre els membres d’un curiós grup a anomenat El Club de la Mort que es dediquen a investigar antics assassinats i estan obsessionats amb els crims més famosos.
‘’’ Saps que hi ha gent aficionada als misteris? Què s’enganxen a blogs sobre crims reals? Bé, doncs el nostre club el forma gent d’aquesta. Cadascú està obsessionat amb un crim: la Laci Peterson, en Jeffrey MacDonald… i tu i la teva família sou importantíssims, al club.’’’
Libby reviurà un cop més el que va viure fa vint-i-cinc anys, reobrin-li de nou les ferides i els fantasmes del passat, però afegint ara el dubte de si realment el seu germà Ben va ser l’executor de la matança.
‘’Senyora Day, en les entrevistes que hem fet el seu fill apareix repetidament caracteritzat com un marginat, un inadaptat. Un noi estrany. Se’l considera una mica bomba de rellotgeria. Hi ha certs professors que li tenen por.’’
La gran habilitat de Gillian Flynn amb ‘La part fosca’ és deixar de banda els clàssics investigadors o policies i serà la mateixa Libby Day, acompanyada dels membres del Club de La Mort qui aniran desgranant el que va succeir aquella nit de 1985.
Flynn ens ofereix dos temps narratius el present i el passat per conèixer a poc a poc els detalls. Capítols que ens situa en el present on Libby Day va comentant la seva situació, dubtes, pors i pensaments i el passat on un narrador va explicant en que va succeir per mitjà de diversos personatges com el seu germà Ben i la seva mare que ens permet conèixer diversos punts de vista dels fets.
Com ja és habitual en les novel·les de Gillian Flynn, els perfils psicològics dels personatges estan molt ben treballats i ‘La part fosca no és una excepció. Libby Day ha estat marcada per l’assassinat de la seva família i es debat entre la supervivència i les ganes de ser estimada amb un caràcter més aviat antisocial i solitari que configuren un còctel psicològic prou potent.
Un llenguatge directe que permet a l’escriptora nord-americana narrar un relat cru i intents com ja ha demostrat amb les anteriors novel·les.
Ferides obertes i La part fosca van servir a Gillian Flynn per escriure ‘Perduda’, la seva gran novel·la. Ara haurem d’esperar una quarta novel·la per llegar la consolidació definitiva com una de les grans autores del gènere.
Si Perduda va ser adaptada al cinema, La part fosca s’estrenarà a principis de setembre sota el títol de Dark places on Charlize Theron serà la protagonista. Escrita i dirigida per Gilles Paquet-Brenner , Dark Places ES va estrenar a França el mes d’abril i a l’agost arribarà a les pantalles nord-americanes. Corey Stoll, Tye Sheridan, Chloë Grace Moretz, Nicholas Hoult, Sterling Jerins i Christina Hendricks formen part del repartiment de la pel·lícula.
