L’escriptora nord-americana publica ‘Perduda’, un thriller psicològic d’alt voltatge.
Girs argumentals brillants i una història ben construida són alguns dels arguments destacables de de la tercera novel·la de Gillian Flynn.
‘Perduda’ (RBA/ Mondadori) atrapa al lector transcurregudes les primeres pàgines, gràcies a una trama on ens mostra la tensa relació d’en Nick i l’Amy, una parella que es troba celebrant el cinquè aniversari del seu matrimoni.
L’encantadora i perfecta parella , després d’haver viscut els primers anys de casats a Nova York, amb una bona posició social i econòmica, tornen a la ciutat d’origen d’en Nick, North Carthage a la riba del Mississipí, per cuidar de la mare malalta.
Tots dos han perdut la feina, i esdevenen un matrimoni vingut a menys, no només en la part econòmica, sinó principalment en la part més íntima i personal de la parella.
Cada any per l’aniversari de boda, l’Amy prepara un joc de pistes que anomena ‘La cacera del tresor’, on el seu marit ha de desxifrar una sèrie d’enigmes fins a arribar al premi final.
Aquest any tot és diferent, i Amy despareix sense deixar rastre, però a la casa hi ha senyals de lluita i a l’exterior, tot un seguit de pistes que condueixen al suposat regal d’aniversari.
A partir d’aquest moment s’inicia una investigació policíal però el cas es convertirà ràpidament en mediàtic, amb l’impuls d’internet, els realities televisius i una activa comunitat veïnal, on tots apunten a en Nick com a principal sospitòs de la desaparició i assassinat de la seva dona.
Durant la investigació de la desaparició sorgeix a la llum, entre d’altres, la infidelitat d’en Nick i un diari d’Amy, que retraten el marit com una persona egoista, frívola i mancada de sentiments, col·locant-lo en una molt difícil situació de defensa.
Però darrera d’aquesta primera versió dels fets, que és la que ens dibuixen en la primera part del llibre, un gir inesperat ens col·loca en altre punt de vista de la història.
L’estructura narrativa de ‘Perduda’ combina capítols narrats en primera persona del Nick, i el relat en tercera persona de l’Amy a partir de les entrades del seu diari. Això permet als lectors una introspecció en la ment dels personatges i un coneixement profund de quins són els impulsos vitals d’un i altre.
De seguida ens adonem que res és el que sembla en apariència, i ens venen a la ment preguntes com: qui som realment? Qui som nosaltres o creiem qui som? Quina visió tenen els altres de nosaltres? Arribem a conèixer realment la parella amb qui compartim la nostra vida? Com de tòxica i dependent pot arribar a ser una relació?
Gillian Flynn ha sabut dissenyar dos personatges principals amb molt de pes. Una Amy manipuladora, extremadament intel·ligent i perversa, i un Nick immadur i egocèntric, que lluita constantment amb els seus dimonis interns. Al llarg de la història aconsegueix que prenguem part per un d’ells i que les reaccions i accions de l’altre ens despertin admiració i por.
El rerefons de la història aborda temes com el sentiment de culpa que provoca l’herència moral dels nostres pares, l’eterna lluita de classes i el poder dels mass media en la societat actual.
Un llibre que ens deixarà amb la reflexió interna de fins a quin punt estem disposats a arribar per aconseguir la felicitat en la nostra relació de parella.
Gillian Flynn ha publicat tres novel·les ‘Sharp object’ , ‘Dark Places’ i ‘Perduda’. A més d’escriptora ha treballat com periodista i crítica de televisió i cinema.
Article Inma Ortega
