El cantant aconsegueix el premi amb la segona novel·la, després del seu debut amb “Entre el cel i la terra”.
Haurem d’esperar al 3 març per llegir la nova novel·la de Gerard Quintana. “L’home que va viure dues vegades” ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull 2021 i afaga el testimoni de “Tota una vida per recordar” de Núria Pradas. Enguany s’han presentat 73 obres originals i inèdites. L’obra guanyadora del Premi Ramon Llull s’editarà en català (Columna), en castellà (Planeta) i en portuguès (Planeta Portugal).
L’obra segons informa l’editorial Columna és “Una novel·la vital que ens parla de les segones oportunitats, de l’amor incondicional i dels somnis que ens sacsegen.” El jurat format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Gemma Lienas, Isona Passola, Núria Pradas, Carme Riera i Emili Rosales ha decidit guardonar l’obra de Quintana i atorgar-li els 60.000 euros del premi.
La novel·la se situa a Eivissa l’any 1999. La Maria i els seus fills, l’Àngel i l’Alba, de cinc i set anys, arriben una tarda plàcida de setembre a la platja després de saber que el vol del pare, el Salvador, ha patit una cancel·lació i que torna amb el darrer avió de la nit. El que passarà en aquella petita cala ho canviarà tot per sempre.
Aquesta és la història del Salvador Martí, el fill que haurà de lluitar contra el destí quan rep una herència enverinada del seu pare; el noi que, avergonyit del món, trobarà ben aviat refugi a les pàgines dels llibres; el poeta que buscarà el seu reflex en les paraules de les dones i els homes que, abans que ell, van saber escriure amb bellesa i veritat el seu comiat. El viatge que viurà el Salvador, a través dels personatges que anirà trobant a cada costat del mirall, és un cant a la vida, que desdibuixa les fronteres entre la realitat i la imaginació, entre les obsessions i els somnis, entre el bé i el mal, entre Déu i el diable. El protagonista veurà com s’esborren els límits entre la vida i la mort, com dues cares de la mateixa moneda.
L’any 2019, Gerard Quintana publicava “Entre el cel i la terra” on l’art, la fotografia, la literatura i el cinema centraven bona part de l’obra, però sobretot era la música la que embolcalla la novel·la.
En una entrevista a L’Illa dels Llibres Quintana comentava que sempre havia tingut clar que escriuria una novel·la però que mai ho faria abans de fer cinquanta anys “Sí, era una excusa que em vaig plantejar fa molt de temps, potser amb l’esperança que no arribaria mai als 50 i així estalviar-me el risc d’exposar-me. Sempre he escrit, i aquest fet no és nou, potser la novetat d’ara és compartir el que he escrit. Durant molts anys he escrit amb els límits del format d’una cançó però en l’àmbit personal o més íntim, sempre he escrit”.
Bona part de la seva trajectòria artística ha format part del grup Sopa de Cabra i també ha realitzat projectes musicals en solitari. De compositor i lletrista de cançons fa dos anys donava el salt a la literatura. Gerard Quintana comentava llavors que “Sempre he sentit que el meu lloc era la paraula i d’alguna manera en aquests 35 anys treballant la paraula en el context musical amb una informació afegida que fa que no ho has d’escriure tot, perquè la música ja explica moltes coses per si sola i per tant cal reforçar aquella emoció. Amb 12 versos de vegades i una tornada repetitiva havies de fer un exercici de síntesi. Endinsar-me en un univers on un perd de vista la costa, a l’inici era vertiginós i llavors vaig pensar que em donaria temps primer de viure i després d’escriure.”.