El cantant de Sopa de Cabra publica la seva primera novel·la plena de referències musicals.
Gerard Quintana tenia molt clar que acabaria escrivint una novel·la, però que no ho faria abans de fer 50 anys. Necessitava viure per poder explicar el que finalment mostra a ‘Entre el cel i la terra’ i reinventa a través dels seus personatges el que ha viscut durant tots aquests anys, sense ser una novel·la autobiogràfica.
Com a lletrista i cantant de Sopa de Cabra durant més 35 anys s’havia habituat a l’espai que imposen les cançons, però Gerard Quintana necessitava més espai i temps per convertir una història en una novel·la. El procés d’escriptura s’ha convertit en una obsessió però al mateix temps molt gratificant i el cantant ara convertit en escriptor, malgrat el ‘respecte’ inicial, promet continuar escrivint.
L’art, la fotografia, la literatura i el cinema centren bona part de l’obra, però sobretot és la música la que embolcalla ‘El cel i la terra'(Columna). Les referències que hi aboca Gerard Quintana són variades i extenses passant de la música clàssica al jazz i el rock.
Leonard Cohen, Bob Dylan, Nina Simone, Bruce Springsteen, Pink Floyd, Triana o Pau Riba sonen a les pàgines de la novel·la, formant part d’una banda sonora pròpia. Quintana vol demostrar que sí com capaços d’explicar la història a través de la pintura i l’escultura també ho podem fer a través de la música.
”Des de Van Morrison fins als Beatles, els Stones, els Beach Boys, Dylan, els Bee Gees, Donovan, els The Mamas amb the Papas, aquelles cançons tatuades a la memòria general l’empenyien cap a un futur incert’
Una novel·la també plena de referències històriques des de l’any 1951 fins a la Barcelona post olímpica i que narra episodis socials i polític de la Catalunya de la segona meitat del segle XX.
La vaga dels tramvies, l’atemptat de Carrero Blanco, Franco, el 23 F, l’assalt al Banc Central o l’incendi del Liceu són alguns dels moments històrics que descriu a la novel·la en forma de pinzellades. Precisament, l’art i la pintura és molt present a la novel·la gràcies al seu protagonista, en Patxi, un pintor basc enamorat de Picasso que decideix traslladar-se a Barcelona seguint les passes del pintor malagueny.
Patxi està obsessionat a buscar la bellesa i es debat entre dos amors la Neus i l’Àngels. Anys més tard seguirem les passes de la Clara i el Bru i serem testimoni d’un secret que canviarà la vida de tots els protagonistes que busquen en tot moment deslligar-se del seu destí.
‘Si tens la sort de fer un camí llarg però no veus que una vida conté moltes vides, pots acabar vivint allò que ja és mort, mentre la vida et va passant per damunt, com les onades que et fan rodolar i et llancen desorientat a la platja, fent-te empassar aigua salada amb els ulls plens de sorra. A la vida no s’hi val a aquedar-se quiet. Tot seguirà movent-se malgrat tu’.
Próximament publicarem entrevista amb Gerard Quintana.
