L’escriptora publica una novel·la protagonitzada per una dona de 92 anys marcada pel seu passat
Busquets assenyala als lectors ‘Si ha sllegit Jardí a l’obaga’, segur que ‘La fugitiva’ t’he fet gràcies. Si no l’has llegit, no passa res, espero que n’hagis gaudit igual’.
Guanyadora del premi llibreter amb ‘La nevada del cucut’, Blanca Busquets també és autora de ‘Jardí a l’obaga’, ‘El jersey’ o ‘Presó de neu’.
La carrera de Busquets continua consolidant-se i amb ‘La fugitiva’ torna a demostrar la seva capacitat com a escriptora.
Mireia, una dona de 92 anys, solitària, marcada per un fort caràcter i poc donada a les relacions socials protagonitza la novel·la ‘la fugitiva’
L’obra aprofundeix en temes com el pas del temps, la solitud i també l’envelliment.
‘Vaig aprendre que no et pots refiar de ningú, mai. I també vaig aprendre que lúnica defensa possible era un bon atac’’
L’àvia viu sola en un pis de Sarrià i és cuidada per unes assistentes amb qui demostra el seu mal caràcter i amb qui manté una gran desconfiança. Espia als seus veïns amb uns binocles i es parla amb els seus fills des de fa molts anys.
El seu pis es convertirà en el seu refugi i només aconsegueix relacionar-se amb la seva neta Sònia qui la visita de tant en tant.
Pàgina a pàgina, el lector anirà coneixent aspectes del passat de la Mireia i arribarà a entendre el perquè del seu comportament i els secrets que amaga.
Uns fets desagradables quan tenia 14 any, marcats per la relació amb el seu pare, marquen el destí i la vida de la Mireia.
A partir d’aquells fets, la Mieria utilitzarà el silenci per no haver de recordar el que va succeir i la fugida serà la seva taula de salvació.
Durant uns anys la Mireia passarà un temps a la presó on haurà de sobreviure una vegada més. El temes carceraris els coneix prou bé l’autora perquè durant uns anys va treballar com a voluntària a l’àrea de psiquiatria en una presó.
‘Jo ja sé que soc dolenta. I què. Ho soc des de sempre. Dons ja està. Hi ha d’haver gent bona persona i gent que no ho sigui tant, en aquets món. Si no, els bons no destaquen’’
Per Blanca Busquets els ésser humans no som dolents per naturalesa i certs comportaments són produïts per les circumstàncies que hem viscut i patit.
Un marit amb esquizofrènia i el que podria haver estat el seu marit, l’Aniol, un dels personatges de la novel·la ‘Jardí a l’obaga’ marcaran també la vida de la Mireia que durant un temps estarà a la presó.
‘Els homes. Els homes viuen la seva vida tan feliços com poden, s’ensenyen la cara a fora i no estan pel que ells deuen considerar misèries humanes. Almenys els que jo vaig conèixer. Les misèries humanes són coses que han de resoldre les dones. Diuen que els homes d’ara són diferents i no sé si m’ho he de creure. Que m’ho demostrin.’’
La Mireia de Blanca Busquets, és una fugitiva però també una supervivent que intentarà sortir de la foscor aportant una mica de llum a una vida intensa i complicada.