L’escriptor català reprén la trama de Shakespeare a ‘El retorn de Macbeth’ (Bromera).
La novel·la va obtindre el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira i el jurat va destacar la seva qualitat i originalitat a més de l’estil d’una història que segons l’autor català requeria continuació, ja que deixava alguns caps solts.
Francesc Puigpelat acosta al lector la continuació de la novel·la original de Macbeth amb les aventures del fill, al mateix temps que revela secrets de l’obra de Shakespeare que expliquen la maldat de Lady Macbeth o la torturada personalitat del rei.
El fill de Macbeth i Fleance fill de Banquo es troben el 12 d’abril de 1097 al castell de Dornoch. Tots dos repassen els fets ocorreguts durant els darrers cent anys i ho fan en una conversa d’una sola nit.
Puigpelat assumeix el repte de continuar amb l’obra de Shakespeare situant l’acció 40 anys després de la mort del rei Macbeth decapitat a Dunsinane.
‘
‘–Sóc Macbeth, fill de Macbeth, rei d’Escòcia.
En sentir l’anunci, Brycen va obrir la pesada porta de fusta de faig i va guaitar cap a fora. Davant del llindar hi havia un home palplantat: era alt i prim, anava un xic encorbat i duia el cap cobert amb la caputxa d’una capa de llana marró, basta i esfilagarsada.
Deu ser un bastard, va pensar Brycen que, com tots els escocesos, coneixia la història i les llegendes que circulaven sobre el rei Macbeth, però no tenia constància que hagués deixat cap plançó rere seu. De jove, Brycen fins havia vist alguns cops el rei Macbeth i va intentar reconèixer els seus trets en els del seu presumpte fill: nas aixafat i deforme, ulls petits i grisos, llavis molsuts, barba blanca i curta. S’hi assemblava? No hi hauria posat la mà al foc.
–Passi, noble Macbeth –va dir Brycen–. El meu amo l’esperava.
–Ha rebut el missatge?
–I tant, senyor. Al migdia. El meu amo Fleance ha ordenat de seguit un bon sopar per rebre-us aquesta nit. Semblava content…
Un somriure irònic es va dibuixar als llavis de Macbeth, que Brycen va lligar amb la maledicció en veu baixa que havia amollat Fleance en llegir el pergamí amb la notícia de la inesperada visita. Quina relació amistosa podia haver-hi entre Macbeth, fill de Macbeth, i Fleance, fill de Banquo? De què havien d’enraonar? Algú podia concebre que sopessin plegats, amistosament?”
Francesc Puigpelat és autor de les novel·les Apocalipsis blanc (Premi Josep Pla), Roger de Flor (Premi Carlemany), L’últim hivern de Ramon Llull, La segona mort de Jesús de Natzaret i Faust, el terrorista.
