L’escriptora argentina presenta a L’Illa dels Llibres, ‘Cornelia’ (Planeta), la tercera novel·la protagonitzada per l’agent de policía Manuela Pelari.
Entrevista Jordi Milian
Florencia Etcheves es va dedicar durant més de 25 anys al periodisme de successos que li va aportar suficient bagatge per iniciar una carrera com escriptora amb el personatge de l’agent de policia Manuela Pelari amb qui ja ha protagonitzat tres novel·les ‘La virgen de tus ojos’, ‘La hija del campeón’ i ‘Cornelia’.
L’editorial Planeta publica, ara, ‘Cornelia’, una novel·la que ens dona detalls sobre l’explotació sexual arran de la desaparació d’una nena de 14 anys i les investigacions sobre el cas, deu anys després.
Es defineix com una activista femenina i al costat d’altres periodistes va crear a l’Argentina el moviment contra la violència de gènere #niunamenos.
Durant molt temps et vas dedicar al periodisme i a la crònica policial, però un bon dia decideix començar a escriure novel·les. Què va motivar aquest canvi.
Van ser diversos factors i el principal va ser que ja no em sentia feliç amb el que estava fent, després de 25 anys com a periodista.
Com que no era feliç i no sentir la mateixa passió, ho sentia com una traïció a tot allò que anys enrere m’havia aportat molta alegria. Llavors em vaig començar a interessar en la meva faceta d’escriptora.
Va haver-hi un moment que vaig sentir que calia prendre una decisió i per aquest motiu vaig fer el canvi.
Com va ser el canvi de fer cròniques a la premsa i passar a la ficció?
Vaig començar a escriure l’any 2012 i compaginava la feina de periodista i escriptora.
A l’inici va ser difícil perquè per als periodistes la paraula inventar, és una paraula prohibida i sempre hem de dir la veritat.
Però, quan escrius novel·les, la paraula inventar està totalment permesa i quan escrivia tenia com un sentiment de culpa pel fet d’inventar tant.
No estava acostumada fer-ho, però a final tanta llibertat, em va semblar fabulós i ara m’encanta escriure ficció.
La literatura permet aquestes llicències.
Exacte i al principi et costa i penses que et trobes en un univers caminant com si fos un país estrany o un continent molt llunyà, però quan t’acostumes, és una meravella.
Et treballa el cap, volen les idees, la creativitat i en qualsevol moment veus una idea o una frase. És un exercici preciós.
Amb tres novel·les publicades, ja ha aconseguit una certa comoditat.
Ara vaig escrivint i gaudint més. Em sento còmoda i vaig trobant el meu estil i sobretot una manera d’explicar una història o de descriure un personatge.
Escriure novel·les és un desafiament diari.
Suposo que deu ser una persona a qui li agraden els reptes.
Sóc bastant atrevida però també em penso molt les coses. No va ser una decisió d’un dia per a l’altre i vaig trigar un any i mig per prendre la decisió.
Per què va decidir escollir la novel·la negra com a vehicle de les seves novel·les?
Al dedicar-me a fer de periodista de successos durant 25 anys, tot el que té a veure amb els temes criminals, és el meu llenguatge a més de ser l’univers on millor em moc.
Llavors el periodisme li va donar un background important per aconseguir arguments per a noves històries.
Absolutament, perquè amb aquests coneixements ja tinc gairebé la meitat del camí aplanat perquè no haig de consultar algunes coses com saber que és una instrucció de sumari judicial perquè vaig estar present en moltes, quan feia periodisme de successos..
Aquests coneixements em faciliten el treball i em dóna unes eines que no he hagut de buscar-les.
Com t’ha condicionat la professió de periodista amb la novel·lista?
Em dóna moltes més llibertat i no em condiciona en absolut. Tinc clar que quan escric ficció és ficció i quan exerceixo el periodisme és una altra cosa totalment diferent. Però sí que puc dir que quan escric ficció el bagatge com a periodista, lluny de condicionar-me m’ajuda i m’alleuja el treball.
A les seves novel·les i especialment a ‘Cornelia’ intenta obrir els ulls al lector davant de temes que potser, desafortunadament, els veu amb certa normalitat.
Ens passa a tots, que de vegades de tant veure alguna cosa, ho acabem normalitzant i adaptant al nostre escenari i a la nostra vida. A vegades el que naturalitzem és la por.
Crec que l’explotació sexual és un espant i és una violació als drets humans. Per a les Nacions Unides està catalogat com a tortura i em sembla que succeeix en tots els països a Llatinoamèrica i a Europa.
Tènia ganes d’escriure una novel·la, que més enllà d’explicar històries de diferents personatges, també servís com una denúncia.
La novel·la ja ha estat adaptada al cinema.
Tot i que encara no s’ha estrenat a Espanya però està prevista la seva estrena a finals d’any.
Una de les protagonistes de la pel·lícula és l’actriu Amaia Salamanca, qui ha fet una interpretació magnífica del personatge de la Sirena. Però també tenim a Luisana Lopilato en el paper de Manuela Pelari,. A l’Argentina Luisana és una actriu molt coneguda.
La pel·lícula és preciosa i es va rodar en la Patagònia argentina a més de Buenos Aires i en les Illes Canàries amb uns escenaris immillorables.
Vaig tenir la possibilitat d’estar en el rodatge i quan veia que tot allò que havia inventat i que només estava en la meva imaginació prenia forma, va ser màgic. Es tracta d’una experiència que mai vaig imaginar que viuria.
Sol crear personatges que en certa manera són supervivents i amb molts matisos.
No m’agraden els personatges plans. Ningú és sempre meravellós o dolent. Tenim moment que som increïbles i uns altres que som un fracàs absolut. M’agrada la definició de heroïnes imperfectes.
M’agrada construir heroïnes imperfectes perquè els hi dóna més humanitat i sobretot ajuda al lector a identificar-se millor.
No m’agrada construir personatges brillants però si humans.
Com definiria a Manuela Pelari?
Com una lluitadora i una supervivent d’un passat que ha de fer front i arrisca la seva vida per aquest motiu.
Novel·la amb una mirada femenina protagonitzada per dones poc convencionals.
Es defineix com una activista femenina.
Si ho soc
Una de les seves frases és que les dones no necessiten ser rescatades per cap príncep.
És tota una declaració de principis. També existeix la frase ”no em baixis la lluna que ja me la puc baixar jo soleta”.
Estem vivint en una època amb molta reivindicació de la dona.
A l’Argentina es viu igual que en altres llocs i amb la mateixa vocació de les dones per sortir al carrer per reclamar pels seus drets.
Amb la mateixa germanor i amb la nova mirada sobre el que li passa a l’altra.
Va ser una de les fundadores del moviment contra la violència de gènere #niunamenos.
Crec que les dues coses més importants que he fet en la meva vida, una és la meva filla i la segona crear el moviment #niunamenos.
A més dels mitjans de comunicació, les novel·les també poden ajudar per reivindicar el paper de la dona.
Tots els suports per parlar d’aquests temes són benvinguts. El cinema, les novel·les, el teatre, els mitjans de comunicació o les xarxes socials.
Com a dona, tinc l’obligació de parlar d’això, almenys així ho sento.
El personatge de Manuela Pelari continuarà en una quarta novel·la?
La meva nova novel·la es publicarà a l’octubre a Argentina i deixaré descansar una mica a Manuela Pelari després de tres novel·les.
