L’última sortida’ (Columna/Destino) és el nou thriller de l’escriptor argentí que ja ha aconseguit atrapat a lectors d’arreu del món
Federico Axat ha escrit un dels thrillers del moment que Hollywood adaptarà al cinema en el futur. L’escriptor argentí ens proposa un thriller psicològic ple de girs inesperats protagonitzat per en Ted McKay, un home ric amb una família perfecta però que ha decidit deixar-ho tot i suïcidar-se.
Just abans de fer-ho sona el timbre, la seva primera reacció és ignorar-ho i prémer el gallet una vegada per totes, però aleshores descobreix una nota amagada entre les seves coses, una nota amb una cal·ligrafia que reconeix com a pròpia però que no recorda haver escrit: OBRE LA PORTA ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA
Entrevista JORDI MILIAN
Abans de la publicació de ‘L’última sortida’, la novel·la ja havia aconseguit un interès internacional amb traduccions a 26 idiomes. Com ho està vivint?
Amb ansietat, però alhora amb la convicció que aquestes qüestions no depenen de mi. Sense treure a la novel·la el mèrit que pugui tenir, hi ha moltes circumstàncies que fan que un llibre es tradueixi a tants idiomes. Moltes persones intervenen perquè això succeeixi. En el terreny personal tracto d’enfocar-me en la pròxima novel·la, que ja estic començant a escriure, i a fer un treball digne.
Com va sorgir L’última sortida?
Tenia escrit el començament d’un relat on un home que estava a punt de suïcidar-se,era interromput pel timbre de la seva casa. El relat acabava aquí, quan es trobava en la porta amb un estrany que li feia una proposta molt peculiar —no obstant això no tenia definida aquesta proposta—. Molt temps després vaig tenir la idea d’escriure un llibre amb una pregunta inicial intrigant i vaig recordar aquest relat inacabat.
Es comenta que ha creat un nou estil de thriller psicològic. Com definiria la novel·la?
La particularitat d’aquest llibre és que hi ha una pregunta inicial i que el lector va descobrint la història al costat d’en Ted, el personatge principal. Cap dels dos té avantatges. La trama és un laberint de miralls; hi ha paranys, sortides falses i camins que no porten a cap lloc. Tant el lector com el protagonista recorreran passatges que creuran que ja han transitat, possiblement traçant cercles sense adonar-se. Els lectors del llibre m’entendran perfectament.
Va començar a escriure la novel·la sense un guió determinat i deixant-se portar. No és arriscat?
Sí! Però també molt més divertit. D’altra banda, no puc fer-ho d’una altra manera. Cada vegada que intento planificar una mica les coses, em sento a escriure i la planificació no acaba de funcionar. Sembla que estic destinat a reescriure una vegada i una altra els meus llibres perquè totes les peces encaixin perfectament.
El protagonista de la novel·la Ted MacKay és a punt de volar-se el cap d’un tret, dubte davant el sofriment que provocarà el suïcidi en la seva família, però rep una trucada a l’últim moment…
Així és. Això succeeix a la primera pàgina del llibre i ja tenim una pregunta per respondre: per què un home que ho té tot, aquesta decisió? Però a més, és en aquests primers minuts quan Ted troba entre les seves coses una nota escrita de pròpia mà que diu: OBRE LA PORTA. ÉS LA TEVA ÚLTIMA SORTIDA.
I llavors se sumen noves preguntes: per què no recorda aquesta nota, si és que realment l’ha escrit ell? I també: com va ser capaç de saber que trucaran a la seva porta?
El lector d’aquesta entrevista és benvingut a especular sobre aquest tema, si així ho desitja.
Li interessava saber com una persona que ho té tot pot arribar a suïcidar-se. Ha trobat explicació?
Clar. I una d’elles està en L’última sortida.
La novel·la compta amb diversos girs argumentals que sorprenen el lector aconseguint que quedi atrapat amb la lectura, on res és el que sembla. És important sorprendre el lector constantment?
En un thriller psicològic definitivament ho és. Un thriller que no enganxi és com una comèdia que no faci riure. Un dels comentaris que més m’agraden dels lectors és quan em diuen que per llegir el llibre s’han passat una parada del metro o han deixat de costat responsabilitats importants. Hi ha hagut casos que m’han dit que han llegit el llibre sense parar, fet que m’ha semblat una proesa increïble.
Lector de novel·la negra des de molt jove. Quines lectures i autors han inspirat la seva obra?
Stephen King i Michael Connelly, per citar als dos més influents.
Què el va fer decidir a escriure?
L’impuls inicial que em va portar amb setze anys a donar els meus primers passos literaris va ser absolutament impulsiu i gens premeditat. Mai m’havia plantejat fins llavors un interès per l’escriptura per sobre del que ja tenien la resta dels meus amics. Llegia una mica més que ells, però poca cosa més. Una tarda, després d’una jornada de lectura de la novel·la IT, vaig anar a una mena de despatx que hi havia a la meva casa i vaig començar a escriure una novel·la, així, del no-res. Per descomptat aquest projecte va naufragar en qüestió de dies, però des d’aquest moment mai vaig parar d’escriure.
Quins ingredients hauria de tenir un bon thriller?
La trama d’un thriller no pot fallar; ha d’enganxar i a més els artificis que la sustenten, els “enganys”, han de ser genuïns. El lector no ha de sentir-se estafat amb una solució portada dels pèls en l’últim minut sinó la víctima d’una il·lusió ben elaborada. Tots com a lectors hem experimentat aquesta barreja de brega i admiració davant el final ben executat.
Possible adaptació cinematogràfica de ‘L’última sortida’ Com li agradaria que fos l’adaptació?
Els drets de l’adaptació han estat venuts a un important estudi de Hollywood, fet que m’omple d’emoció. El meu anhel és que la dupla guionista-director s’apoderi del projecte i ho senti de la mateixa manera que jo he sentit aquesta història. Si ho fan amb passió i honestedat, per a mi serà suficient.
