Patrimoni cultural de la UNESCO des de l’any 2016, les haenyeo són una comunitat de dones bussejadores que s’han convertit en símbol cultural de l’illa de Jeju, a Corea del Sud.
L’il·lustradora Eva Armisen publica a l’editorial Principal dels Llibres, l’àlbum ‘La mare i el mar’ de Heeyoung Ko i adaptat pel músic Santi Balmes.
Heeyoung Ko és la directora del documental sobre les dones del mar, Breathing Underwater. Són dones que pesquen i recullen marisc al mar seguint una tradició mil·lenària: se submergeixen sense oxigen, aguanten la respiració —fan servir una tècnica de busseig coneguda com a muljil— i només pesquen el que és necessari per subsistir i mantenir la seva comunitat.
Eva Armisen va conèixer la seva història en un viatge a Xangai i va decidir viatjar a Jeju, on va conèixer la Heeyoung Ko i va conviure amb ella i amb un grup de haenyeo de l’illa. De l’admiració per les haenyeo neix el llibre ‘La mare i el mar’ (Principal dels Llibres).
Les haenyeo, han après a escoltar a la deessa del mar. Per això, abans d’entrar a l’aigua, dediquen una pregària a Jamsugut perquè les ajudi i les protegeixi dels perills del mar.
Es calcula que ara mateix només en queden unes quatre mil haenyeo. Hi ha dades que demostren que han contribuït a millorar la condició de la dona en la societat coreana, ja que van ser les primeres dones amb una feina reconeguda al país i es van convertir en el motor econòmic de l’illa de Jeju.
Poden arribar a 30 metres de profunditat i pesquen a pulmó, algunes d’elles poden aguantar la respiració fins a tres minuts i van deixant anar l’aire quan arriben a la superfície amb un so anomenat sumbisori o xiulet del vent.
L’any 2016 aquesta tradició mil·lenària va ser declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Ara, podrem conèixer la seva història a través de tres generacions de haenyeo, les sirenes sud-coreanes de l’illa de Jeju: una filla, la seva mare i l’àvia.
