L’editorial Ara Llibres publica El secret del gintònic a casa, una guía imprescindible si volem millorar o simplement iniciar-nos en el món del gintònic.
Després de descobrir-nos els secrets de la ginebra i el vodka, el Vador Lladó ens vol ajudar a preparar el millor gintònic possible a casa.
Si seguim els seus consells segur que ens estalviarem alguns diners i a més farem un gintònic molt personal.
El gintònic és una beguda que es pot prendre a qualsevol hora, com aperitiu, a les postres, a mitja tarda o al vespre. Sempre amb moderació i servit fred en copa baló i poc carregat.
Si parlem dels complements, aquí tenim molta varietat que sempre es servirà a gust del consumidor. Un cogombre, la pell d’una llimona o taronja, però mai podrà faltar la ginebra i la tònica.
La ginebra va ser creada pels holandesos per combatre la pesta bubònica. Llavors el seu consum va traspassar fronteres fins a fer-se popular a Anglaterra i d’altres països europeus.
La tònica va néixer a Suïssa l’any 1783 quan Jacob Schweppe va aconseguir inventar un sistema que li permetia introduir bombolles d’anhídrid carbònic a dins de l’aigua embotellada. No va ser fins un segle més tard quan la companyia J Schweppe & CO va incloure quinina a la beguda, fet que li va permetre crear un producte capaç de combatre el paludisme.
La primera vegada que es van combinar la ginebra i la tònica va ser, gràcies als soldats britànics traslladats a l’India. El sabor amarg de la tònica era més digerible gràcies a la ginebra.
Escolta l’entrevista
Per què creus que hi ha aquesta fal·lera pels gintònics? Estem davant d’un boom o més aviat d’una tradició?
Si es tracta d’una moda, la veritat es que està durant molt. Recordo que just en el moment d’escriure la primera guia l’any 201, ja havia començat aquesta fal·lera. Crec que tot aquest moviment ha vingut per quedar-se.
Recordes el primer gintònic?
Recordo aquella primera ginebra en unes festes a la platja de Mataró, però de la marca, crec que és millor no saber-ho.
Llavors ens bevíem els gintònics amb got de tub, amb gel, ginebra, tònica i molta llimona.
El gintònic és una beguda que es pot prendre a qualsevol hora, com aperitiu, a les postres, a mitja tarda o al vespre.
Jo sóc més partidari de la tarda i sobretot m’agrada molt un gintònic després d’una llarga sobretaula. Penso que és el moment perfecte i molt millor que una copa.
Jo el gaudeixo molt més després de dinar i en acabat uns bons postres.
Existeix el gintònic perfecte?
No puc afirmar que existeix el gintònic perfecte però sí que podem fer que un gintònic sigui més perfecte que un altre.
La clau està a calibrar bé les quantitats i que el gintònic tingui entre un 60 i 70% de gel i després afegir uns 5cc de ginebra, la mida exacte de l’ampolla de tònica i finalment algun botànic o cítric per donar el punt final.
Si respectem aquestes normes, ha de ser molt dolenta la ginebra o la tònica perquè ens surti un gintònic dolent.
El gintònic no només es beu sinó que també existeixen productes elaborats amb Gintònic com torró, gelat o fins i tot botifarra de gintònic.
El gintònic ha traspassat fronteres i és una animalada el que s’ha arribat a inventar. Això sí que és moda i la veritat és que no se si ha arribat per quedar-se. En alguns casos tot això és més per impacte que per gust
Les persones que diuen que no els hi agrada el gintònic és possible que encara no hagi trobat aquella combinació adequada als seus gustos?
Dir que no t’agrada el gintònic s’ha de convertir en una utopia perquè avui en dia si no t’agrada d’una manera, el pots fer d’un altre.
El gintònic s’ha convertit en un plat més i avui en dia existeix tanta varietat de ginebres i tòniques que és molt fàcil trobar el gust que estàs buscant
Un bon consell seria no carregar massa el gintònic?
Sempre es diu que es busquin només alguns ingredients per ressaltar un gust i que no cal abusar, però tot ha canviat molt perquè abans en el moment de demanar un gintònic volíem que ens posessin molta ginebra i en canvi ara no. Ara les mesures s’han controlat més.
De tota maneres no hi ha res escrit i si una persona vol un gintònic més carregat o barrejat amb ginebró, farigola, anís o unes olives arbequines… amb el seu paladar i estómac pot fer el que vulgui.
L’hem de servir obligatòriament en una copa gran?
En copa gran o got de sidra com diu en el pròleg el cuiner José Maria Arzak. Això és molt important perquè el gintònic respiri bé i tingui el seu espai.
Existeixen en el mercat moltes ginebres i tòniques que ens descobriran molts sabors diferents.
I tant. A més avui en dia podem trobar bones ginebres a tot arreu i algunes que no són tant prèmium però que resulten ser molt correctes.
Hi ha molta varietat en gust i també en preus, però també existeix molts productes bons que es desconeixen.
A la guia ens descobreixes tòniques de baix cost, és a dir, de marca blanca que es poden donar un molt bon resultat.
La tria la vam fer amb un sommelier a qui li vam encarregar que fes un tast amb tòniques de marca blanca i les puntués segons les bombolles la textura o el gust. Hi ha tòniques que surten molt bé de preu i potser no cal anar a buscar les marques prestigioses i rer uns preus assequibles pots obtenir un gintònic molt correcte
A vegades potser no li donem molta importància però el gel ha de tenir unes característiques determinades.
El gel ha de ser gran i ha de ser molt semblant al que podem trobar habitualment a les benzineres. Com que el gintònic és un long drink i necessitem que es refredi molt la copa i que es mantingui així durant molt de temps. Per tant és molt important que el gel sigui d’una mida gran i tal com he comentat abans, un gintònic hauria de tenir entre un 60 i 70% de gel.
Després de la ginebra, la tònica i el gel ens faltarien els complements com la canyella, pebre rosa, ginebró, cardamom, anis estrellat, gingebre, cogombre, safrà.
En aquest punt, et puc dir que és molt personal i hem de ser nosaltres mateixos els qui descobrim el que combina millor amb cada ginebra. És com les persones que en un plat de pasta li volen posar orenga, tomàquet o només formatge.
En el primer llibre el pròleg el va escriure Ferran Adrià i ara és Juan Mari Arzak.
Vaig entendre que donat que el gintònic, tal com el coneixem avui en dia, té precisament el seu origen en l’alta gastronomia vaig pensar que hi havien de participar els impulsors d’aquest tipus de gintònic.
Espanya i Catalunya són els principals bevedors de gintònics. Pel que fa als països on més ginebra es consumeix, són Filipines, Espanya i Anglaterra.
De totes maneres no consumeixen el gintònic de la mateixa manera que aquí, però al Regne Unit hi ha cada vegada més llocs on intenten importar aquesta fórmula.
El vodka és l’enemic de la ginebra?
En absolut. El vodka és el destil·lat més consumit en el món i molts pensaven que el vodka tònic seria el relleu natural del gintònic però s’ha vist que no,. La gràcia del vodka és que al ser un alcohol neutre és com una pissarra en blanc i el pots fer a la teva mida.
Després de les guies publicades sobre el món del gintònic potser donaria per escriure una novel·la
El tema destil·lats de moment el deixo perquè les dues guies són molt completes i la feina de recopilació de les informacions que hem fet servir per escriure les guies ha estat molt laborioses
Sobre una possible novel·la, et puc dir que m’agradaria molt i que de moment tinc escrit un capítol.
