L’escriptor i periodista analitza la novel·la “La llibretera de París” de Kerri Maher publicada a Navona basada en la història de la mítica llibreria Shakespeare & Co de París.
“No abandonar mai les ànsies de fer de la nostra vida quelcom extraordinari.” Recupero aquesta cita de Walt Whitman que trobareu abans d’entrar a “L’alquímia de la vida” de la Coia Valls perquè ben bé podria ser el leitmotiv de Sylvia Beach. Beach va ser la propietària i fundadora de la llibreria Shakespeare & Co de París i s’ha convertit en la protagonista de “La llibretera de París” de Kerri Maher, publicada en català i castellà per Navona.
Sylvia Beach adorava Withman, Kate Chopin, les germanes Bronte o James Joyce. I quan decideix tornar a París on hi havia viscut amb la seva família, té molt clar que és per obrir una llibreria. Una llibreria com la d’Adrienne Monnier que li té el cor robat, tant l’establiment com la seva mestressa. La també llibretera de referència de La Maison des amis du livres va ser providencial perquè Beach pogués fer realitat el seu somni d’obrir la seva, de llibreria. I ho farà en un París que és el lloc on tots els artistes que pretenen dir alguna cosa hi volen ser. I entre ells, els escriptors. Hi veurem desfilar, entre d’altres secundària de luxe, diversos noms propi de la literatura universal: fent de fuster el poeta Ezra Pound; un acabat d’arribar reporter del Toronto Star amb ganes d’escriure una bona novel·la, un tal Ernest Hemingway; l’irlandès, ase de tots els cops, James Joyce o la gran mecenes i escriptora, Gertrude Stein…
Juntes, Adrienne i Sylvia, demostren que amb compromís, sacrifici, imaginació, amor i passió aquest ofici- que és tan antic- no tan sols és vigent sinó que és necessari, providencial, vital per la salut dels lectors de totes les èpoques. La llibreria encarna la llibertat. És un espai de llibertat, de refugi, de referència, de desig. Perquè quan hi entrem desitgem trobar un llibre, aquell llibre que busquem.
“Has trobat el que desitjava el teu cor?”. És el que li pregunta Adrienne la primera vegada que Sylvia entra a la seva llibreria. No només compartiran lectures també compartiran les seves vides en un moment que París representava també el lloc on podies estimar lliurement.
Aquestes llibreries, com la Shakespeare & Co, han demostrat que no són només els intermediaris imprescindibles entre l’escriptor i el lector. La seva feina i el que significa- l’amor pels llibres- va molt més enllà. I veiem com Maher retrata la voluntat de Beach de portar a la pràctica i treballar per aquella màxima que diu: “Perquè cada lector trobi el seu llibre i que aquell llibre arribi a molts lectors. I així ho farà. Quan la moral de l’època fa perillar una obra d’art, fins al punt que se’n prohibeix la seva publicació, Beach actua.I es converteix en la llibretera que no només ven llibres. També els fa. Els edita.
Bernard de Fallois, que durant molts anys va ser l’editor de Joël Dicker, sostenia que: “L’èxit d’un llibre no es quantifica pas per la xifra d’exemplars venuts, sinó per la felicitat i el plaer que sentim quan l’editem.”
Una cosa semblant és el que va sentir Sylvia Beach quan va decidir editar i publicar l’any 1922, “Ulises” de James Joyce. La seva perseverança en una època difícil fa que la novel·la de Kerri Maher es llegeixi també com un llibre homenatge als llibreters i llibreteres que no només procuraven i procuren prescriure llibres sinó també editar-los.
Després de llegir la història de Sylvia Beach et reafirmes en allò que sempre hem cregut que els llibres no només se’ls llegeix, també i sobretot se’ls estima.
Martí Gironell és periodista i escriptor.
Ha publicat les novel·les ‘El pont dels jueus’, ‘La força d’un destí’ (Premi Ramon Llull), ‘Strappo’, ‘L’arqueòleg’, ‘El primer heroi’, ‘L’últim abat’, ‘La venjança del bandoler’ (Premi Nèstor Luján), ‘Paraula de jueu’ la continuació d’El pont dels jueus’ i l’àlbum il·lustrat “Un talp al meu jardí”.
