L’escriptora i actriu molinenca presenta una novel·la sobre la fragilitat i la resiliència humana.
Estel Solé va debutar com a narradora l’any 2016 amb Si no puc volar (Rosa dels Vents). Uns anys abans, l’any 2011 va rebre el Premi Amadeu Oller pel seu poemari Dones que somiaven ser altres dones. Solé també és autora de l’obra de teatre Animals de companyia.
Amb Aquest tros de vida, ha rebut XLV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull i s’endú els 60.000 euros del premi després d’impossar-se a les 53 obres presentades. El jurat del XLV Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull ha estat format per Carles Casajuana, Pere Gimferrer, Isona Passola, Núria Pradas, Gerard Quintana, Carme Riera i Emili Rosales.
L’obra s’editarà en català (Columna), en castellà i en portuguès i estarà disponible a les llibreries a partir del 26 de febrer.
Segons fonts de l’editorial, Aquest tros de vida explora “amb sensibilitat la cruesa vital i la força per continuar endavant. Amb una escriptura precisa i carregada d’intensitat emocional, Estel Solé ens ofereix un relat captivador que ens parla de la fragilitat i la resiliència humana”.
Aquest tros de vida està protagonitzada per la Lena, una científica ambiciosa que malda per conciliar les fites laborals amb la criança. Quan és dalt de tot de l’escala de les il·lusions, un parell de sotracs vitals la tornen a la graella de sortida. En plena desfeta personal, desafiant el seu matrimoni, l’opinió aliena i, fins i tot, a ella mateixa, decideix fer un viatge inesperat amb l’Abel que la porta a Occitània, a casa la Margue i el Benoît. La convivència amb els tres desconeguts farà que la Lena es plantegi dilemes inesperats sobre la vida, la mort i l’amor.
En la darrera edició, del 2024, l’obra guanyadora va ser Història d’un piano, de Ramon Gener.
