Només 1 de cada 4 autors catalans percep més del 15% d’ingressos provinents de la literatura respecte dels ingressos totals anuals segons l’estudi Escriure en català presentat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Amb l’objectiu d’analitzar la situació situació laboral dels escriptors i traductors en català, l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana ha presentat el resultat d’un estudi on han participat el 38,8% dels associats (665 dels 1713 socis en el moment de llançar l’enquesta), s’han pogut extreure dades rellevants relatives a l’ofici de l’escriptura i la traducció.
L’estudi íntegre es pot consultar a la pàgina web de l’AELC. Sebastià Portell, Carme Ros i Miquel Cabal Guarro com a coordinadors de l’estudi, recorden que “L’associació té com a objectiu la defensa dels drets professionals, culturals i lingüístics dels autors, i per aquest motiu es vol còneixer quina és la realitat i situació dels seus associats”.
Qüestions com el grau de dedicació i professionalització, la situació general dels oficis d’escriptor i de traductor, la percepció de les administracions, la vertebració territorial dels Països Catalans, la participació en activitats literàries i les condicions amb què es duen a terme, la internacionalització de la pròpia obra literària, la visita a residències literàries, l’autoedició i l’autopublicació o la col·laboració amb agències literàries són alguns dels temes analitzats.
RESUM ESTUDI EN TITULARS
-El 22% dels autors literaris es dediquen a escriure o traduir de manera exclusiva. Més enllà d’aquests, el 60% escriu o tradueix de manera regular (en el cas dels menors de 41 anys la dedicació que es poden permetre majoritàriament és intermitent), i dedica a aquesta activitat entre 10 i 30 hores setmanals
-Només 1 de cada 4 autors percep més del 15% d’ingressos provinents de la literatura respecte dels ingressos totals anuals.
-Encara hi ha un 29% dels socis que no signa mai contractes editorials o només en signa de vegades.
-Un 21% dels autors no rep cap remuneració per la seva participació en actes literaris i festivals.
-3 de cada 10 traductors es dediquen en exclusiva a la traducció: s’hi dediquen a temps complet un 30%, a temps parcial un 32% i esporàdicament un 37%.
-La mitjana de percentatge de drets d’autor per a l’edició en paper és del 9,5% per als escriptors i de l’1,6% per als traductors.
-El gènere més conreat pels escriptors és la narració curta. El 62% n’escriu i més de la meitat dels escriptors conreen novel·la, poesia i articles de premsa.
-Només un 32% dels autors negocia els contractes, encara que entre el 65% i el 69% dels que sí que ho fan tenen èxit la major part de les vegades.
-El 41,6% dels escriptors ha vist alguna de les seves obres traduïda a altres llengües, majoritàriament al castellà (81%), però també a l’anglès (33%), el francès (31%) i l’italià (24%), entre d’altres.
-En el 92% dels casos, el nom del traductor apareix a les traduccions publicades (un 60,6% apareix a la coberta, concretament) i un 46% exerceix de prescriptor davant els editors.
-La traducció significa per als traductors majoritàriament una feina, mentre que per als escriptors, escriure significa sobretot una forma de vida.
-Només 1 de cada 10 autors creu que el sistema literari dels Països Catalans està prou ben vertebrat territorialment.
ELS MOTIUS I MOTIVACIONS D’ESCRIURE
L’estudi també tracta sobre el significat d’escriure i per aquest motiu es parla de qüestions com els aspectes associats a una ocupació o feina (és una feina i és una forma de promoció social i econòmica), a una contribució a la societat (és la meva contribució a la cultura o és una manera de contribuir al meu país), o a una expressió del propi ésser (és una forma de vida, és una font de satisfacció, és una via per expressar idees i sentiments o és un lleure, una forma d’autorealització), i l’enquestat podia escollir fins a tres elements que per a ell definissin la seva visió de l’escriptura.
Gairebé la totalitat dels autors (el 90,6%), escriure és expressar-se i explicar-
se un mateix, està més lligat a una necessitat interna que a factors externs o a la
voluntat de contribuir a la societat. L’única de les opcions de l’enquesta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana que identifica l’escriptura amb el lleure, la menys escollida de l’agrupacióde l’expressió pròpia (només un 19% dels enquestats tria aquest aspecte, mentre que els que expressen que és una forma de vida, una font de satisfacció o una via per expressar idees i sentiments són entre el 41% i el 47%).
Per altra banda, els enquestats pensen que escriure és una contribució a la cultura (34%)
més que no una aportació patriòtica (21%), altres consideren l’escriptura com una feina (25%). Finalment, només un 2% considera que escriure sigui una forma de promoció social i econòmica.
