Éric Vuillard  ‘prefereixo la veritat sobre el passat a la ficció sobre el present’’

Després de l’èxit internacional de la novel·la ‘L’ordre del dia’ amb premi Goncourt inclòs, l’escriptor francès Èric Vuillard presenta ’14 de juliol’ (Edicions 62/Tusquets), una obra anterior però que captivarà als lectors que el van descobrir amb ‘L’ordre del dia’.

Conegut per unes novel·les on reescriu fets històrics, Vuillard segueix apostant per la seva formula i a ’14 de juliol’ descriu i narra la pressa de la Bastilla.
Éric Vuillard assegura que ‘prefereixo la veritat sobre el passat que la ficció sobre el present’’
En aquesta ocasió ha volgut donar protagonisme al poble i als personatges anònims que van lluitar en aquella revolució que va néixer del mateix poble de la mà d’obrers i artesans.

Per deixar clar aquesta postura, Éric Vuillard ha deixat clar en la presentació de la novel·la que és ell qui decideix sobre les imatges que apareixen a les cobertes dels seus llibres. En aquesta ocasió el protagonista de la coberta és un jove que apareix al quadre ‘La llibertat guiant al poble’ de Delacroix.

Vuillard no centra la mirada en la figura de la dona semi nua que duu la bandera francesa i una baioneta, però en canvi es fixa en la cara d’un jove que apareix a la part esquerra del quadre. Per l’escriptor francès el jove representa en la seva mirada tres elements de la revolució ‘apareix en primer lloc estranyat per l’esdeveniment, en segon lloc veiem una ràbia continguda en la seva mirada barrejada amb una alegria que segurament fa que aquest personatge tingui aquesta mirada especial.”

L’autor assegura que normalment els personatges anónims dels quadres tenen una imatge poc definida o detallada però en canvi Delacroix el pinta amb molts detalls. Sí la gent d’aquell 14 de juliol ‘volia més llibertat, igualtat i fraternitat, quin millor missatge de futur que estigui encarnat per un jove’, assegura l’autor francès.

La història del 14 de juliol a França ha estat dominada pel reconegut historiador Jules Michelet, l’autor de ‘Història de França’. Per Vuillard l’obra de l’autor francès el va influenciar molt quan era jove i fins i tot confessa ‘quan era jove i quedava amb els amics, els hi llegia fragments de l’obra de Michelet que feien referència al 14 de juliol.” La seva obra la compara literàriament amb autors com Víctor Hugo o Stendhal, malgrat escriure des del punt de vista de l’època.

Tot i la seva admiració envers l’historiador francès, Vuillard rellegint l’obra de Michelet li va sobtar un detall ‘l’estructura del relat ha estat copiada per part d’altres historiadors i de les 20 pàgines que dedica al 14 de juliol, la meitat han estat dedicades a una petita ambaixada de burgesos encapçalades per Thuriot de la Rosière que surt de l’ajuntament per anar a negociar amb el governador de la Bastilla sobre la protesta i intentar que no es disparés al poble’. Un fet que el va fer pensar que ‘era una petita ambaixada que van tenir una petita entrevista a les 11 del matí i en canvi la resta de la jornada només està explicada en 10 pàgines’.
Davant d’aquest fet, Vuillard es va preguntar com els historiadors havien acceptat que una persona tingués aquesta importància en el text de Michelet i mirant amb més detall els textos ‘em vaig adonar que el paper de Thuriot va ser insignificant’ afirma Vuillard.

I per què abans no s’havia fet una relectura dels fets? L’escriptor ho té clar ‘perquè estava estructurat no només per fets històrics sinó també per a una lectura política dels fets’ i tot i que ni existeixen relats neutres, el punt de vista de Michelet ”és el desig que arribi una democràcia representativa i és per això perquè dóna un paper tan important a algú que crea aquesta ambaixada com si fos un diputat, que vol parlamentar”.

Per l’autor francès Michelet vol donar la sensació que Thuriot, tot sol fa la revolució, però Vuillard vol amb la novel·la ’14 de juliol’ és donar el seu paper al poble de victòria i retornar a Thuriot en el seu paper real, que va ser insignificant”.

La relectura dels fets del 1789 es basen en documents i cap dels personatges ha estat inventat i tot prové dels arxius i documents de l’època segons ha assegurat l’autor.
Actualment es coneixen al voltant de 980 noms de les persones que van participar en la pressa de la Bastilla.
Entre les fonts per buscar informació sobre els fets del 1789 es troben els relats que van fer les persones que van participar en la pressa de la Bastilla i que expliquen el seu punt de vista personal. És aquí on hi trobem testimonis d’un serraller o un senyor que tenia un cafè i venia vi. Són principalment artesans i obrers

Un fet curiós i que assenyala Vuillard, és que les revoltes en general són reprimides per part de l’estat, però quan la revolta té èxit, ”la gent sol canviar de bàndol i felicita a la gent que ha fet la revolta”.
Això és el que li va passar a Thuriot el 14 de juliol, que és enviat per l’ajuntament per aconseguir calmar la revolta, però quan se n’adonen a les cinc de la tarda, que han pres la Bastilla i la massa revoltada es dirigeix a l’ajuntament, llavors els notables l’envien per felicitar als revoltats.
Un altre punt important per la documentació van ser les actes dels jutges comissaris que escrivien les actes dels morts i on es troben descripcions molt detallades de les ferides, com eren físicament i l’hora de la mort.

Per Éric Vuillard ‘La literatura sempre va un pas enrere respecte als fets socials’.

I si parlem del present ‘el que ens mostra el nostre present és que des de l’any 2008 tant a Europa, Espanya, França o Grècia el poble s’està buscant, és a dir, intenta construir un nou subjecte polític. Assegura que ‘El que veiem en aquests moviments socials de manifestacions i ocupacions de les places és que la gent diu que ‘no volem líders, no volem instigadors i que ningú ens representi’.

Uns fets, que l’autor assegura que arranquen l’any 2008 per ‘qüestions econòmiques motivats per les desigualtats i que s’ha anat radicalitzant’.
El que sobta segons afegeix l’autor ‘és que els problemes de la França actual, com la del segle XVIII, venen per un problema de deute”.
‘L’any 1789 França tenia dos grans problemes, l’atur i el deute’ assenyala Vuillard assegurant que ‘La injustícia social la trobem en tots els relats de l’època i la tenim actualment.”
Per Vuillard a França ‘la revolució no ha acabat o i el moviment de les armilles grogues ‘han fet sacsejar novament al poder després de molt de temps de no fer-ho’