Més d’un centenar d’escriptors participaran en la BCNegra 2019 dedicada als ports del 24 de gener al 3 de febrer.
John Banville, Leila Slimani, Flavio Soriga, Andreu Martín, François Thomazeau, Ken Bugul, Ferran Torrent, David Peace, Yasmina Khadra entre el centenar d’autors convidats.
L’escriptora Claudia Piñeiro, rebrà el Premi Pepe Carvalho 2019.
L’Illa dels Llibres ha conversat amb Carlos Zanón, comissari de la BCNegra.
Com definiries la BCNegra?
Com una trobada d’escriptors i artistes amb els seus lectors en una ciutat i amb una proposta gratuïta.
És una oportunitat de gaudir de la cultura i la creació. És molt difícil trobar un planter amb tots aquests autors en un altre lloc del món. Hem de gaudir-ho i aprofitar-ho.
Un festival que amplia horitzons més enllà de la novel·la negra.
Això ja ho dona el mateix gènere, perquè la novel·la negra, toca també els altres gèneres. La manera d’explicar les històries han canviat i el gènere s’expandeix a altres gèneres i altres maneres de contemplar una mica la psicologia de l’ésser humà i la seva relació amb el mal.
Això permet que tothom trobarà com a mínim una proposta que li pugui interessar
I si no, que ens ho diguin, perquè ho podem incloure l’any vinent. A banda de l’eix principal que són els llibres i els autors amb les taules rodones i comptarem amb actes dedicats a la poesia però també el cinema amb una pel·lícula de Leonardo Padura i de John Banville.
Teatre o la música de Dani Nel·lo a més de còmic amb la festa canalla entre Norma i La Cúpula o exposicions fotogràfiques.
El que volem és interessar a qualsevol persona que li agradi no només la novel·la negra sinó a la narració i el gènere d’explicar històries.
Els ports seran els protagonistes aquest any i serà l’eix del festival. Quin paper hi juguen els ports?
Més que saber quin paper juga el port, el que volem és saber com afecta la iconografia i a la manera de viure i de ser dels escriptors, dels llibres i dels lectors amb una ciutat amb port. No és la mateixa novel·la si l’escrius des de Marsella, Nàpols o Barcelona que si l’escrius a Madrid o Los Angeles.
La idea d’una frontera aquàtica, d’un horitzó de decepcions i esperances amb un món que té les seves pròpies lleis. El port és una ciutat dins de la ciutat i creiem que era prou interessant com per fer l’eix temàtic del festival.
En el cartell d’aquest any hi podem veure un creuer
Sí, un creuer que no saben si arriba o se’n va. Volíem saber com afecta Barcelona ser una ciutat turística.
Una ciutat turística amb la visita de creueristes que serà protagonista d’una exposició
És súper interessant el treball que han fet els alumnes del màster de l’escola Elisava que es titula 4,3, que és la mitjana de quatre hores i tres quarts, el temps que estan els turistes que viatgen a Barcelona en creuer. Aquests alumnes han fet gairebé una feina de detectius i han seguit als turistes per veure a què dediquen aquest temps de visita a Barcelona.
La majoria d’activitats se centren a la Biblioteca Jaume Fuster, als cinemes Aribau i com a novetat també a les mítiques Golondrines.
Aprofitant el tema dels ports, el primer cap de setmana hem decidit fer les Golondrines negres, amb viatges d’uns 40 minuts on comptarem amb la presència d’autors en els seus viatges que podran conversar amb els lectors. Una trobada d’autors i lectors en un nou format i original on hi participaran entre d’altres; Rosa Montero, Andreu Martin Carlos quilez, Màrius Serra, Jordi Basté i Marc Artigau entre d’altres. Així que tindrem un bon planter de mariners.
Enguany Claudia Piñeiro rebrà el premi Pepe Carvalho.
Crec que és de les autores més importants de novel·la en general a sud-americà i reuneix una gran qualitat literària i una manera d’explicar les històries des del punt de vista sociològic i psicològic. D’altra banda és una autora popular, és a dir, la seva literatura té diferents nivells, les seves trames, el tema de com tracta el suspens, podem dir que és una mestra absoluta.
Són llibres que tenen molts nivells de públic i transita dins i fora del gènere. Penso que és una elecció estupenda com a premi Pepe Carvalho i també, en certa manera, paguem un deute que tenia el festival i el premi amb autors de sud-americà.
I això, que la nòmina de guardonats és impressionant.
Si fas l’alineació és brutal des de James Ellroy a González Ledesma, Andreu Martín, Donna Leon, Maj Sjöwall, Dennis Lehane, Petros Markaris… Un planter bestial d’autor i autores.
També s’espera una BCNegra amb autors de casa om Andreu Martín, Toni Hill, Ferrant Torrent però també a John Banville.
És un luxe comptar amb aquests autors i també amb John Banville.
Vam intentar portar-lo l’any passat i no va poder ser però aquest any comptarem amb la seva presència. Aquest any també hi serà David Peace que portem des del Japó i es tracta d’un dels autors més interessants i subversius de la novella negra. Però no podem oblidar a Yasmina Kadra o Leila Slimani. En general tenim un planter fantàstic.
Aquest any també es vol retre un homenatge al llibreter Paco Camarasa.
L’any passat ja vam tenir l’oportunitat de fer-li un homenatge amb una taula rodona amb Juan Madrid i Andreu Martín a La Model que va servir per tancar el festival. Ara el trobem molt a faltar en l’àmbit de referent com també d’amic.
Aquest any hem volgut fer diverses coses, per una banda l’Ajuntament ha comprat el fons documental de la llibreria Negra y Criminal que ho traslladarà a la biblioteca Montbau de Ciutat Vella.
També s’ha editat un llibre que recopila tots els discursos que Paco Camarasa va dedicar als guanyadors del premi Pepe Carvalho. I com aquest any, l’eix temàtic és el port, hem creat el Port Camarasa i ens agradaria que tingués continuïtat perquè serà una taula de llibreters que ens recomanen llibres.
Hem trobat que és una manera maca de recordar-lo i de tenir-lo present.
Aquesta és la segona edició com a comissari. Com valores l’experiència?
Va sortir força bé la primera edició perquè tinc un equip fantàstic. Tinc un equip que intenta fer-ho tot molt fàcil.
Aquest any ens ha costat una mica més, per les dificultats pròpies de la gestió del festival com a autors que no han pogut venir per diversos motius, però crec que al final ha quedat un festival molt interessant.
Des de l’any passat la BCNegra està dedicada a personatges de la novel·la negra i enguany la protagonista és Lisbeth Salander.
Crec que és un dels personatges icònics d’aquest segle i que sorgeix les pàgines de Stieg Larsson. Creiem que era un personatge prou important per a dedicar-li una taula rodona.
Pels més nostàlgics tindran una cita amb l’exposició ‘Bolsilibros, aquelles novel·les curtes que fa molts anys podíem trobar als quioscos.
A la Biblioteca Jaume Fuster han fet una feina fantàstica amb una exposició sobre aquest tipus de llibres que van ser, fa anys, literatura popular amb autors que escrivien amb pseudònims i utilitzaven noms americans perquè feien així més patxoca. Treballàven amb un ritme frenètic, típic de Bruguera, i van ser llibres de consum popular, però que en canvi, tenien una bona qualitat. Ens fa molta il·lusió poder recuperar-los i connectar el que és la novel·la negra com a novel·la popular i fer llibres intel·ligents, interessants, però sobretot que connectin amb els lectors.
Aquesta BCNegra coincideix amb ‘Problemas de identidad’, el retorn de Pepe Carvalho a les llibreries. Com ha estat poder recuperar el personatge?
M’ho vaig prendre com una oportunitat i vaig pensar que seria divertit. En cap moment vaig intentar posar-me a l’aventura d’escriure com Vazquez Montalbán o fer el llibre que creia que hauria escrit ell.
He intentat fer un llibre meu amb un personatge prestat fantàstic i bàsicament he intentat passar-ho bé i ara espero que el lector també s’ho passi bé.
En l’àmbit de complexitat no m’ha costat més que d’altres novel·les meves. És després, quan surt la novel·la, quan veus la transcendència que té tractar un personatge com Pepe Carvalho, que ha estat important per a molta gent.
De moment les crítiques estan sent molt bones.
La veritat és que sí, però jo no ho tenia gens clar (riu). Ara és fàcil, però al principi, tenia molts dubtes perquè en el fons el que fas és un salt al vuit, però de moment sembla que estem tenint sort.
