L’Illa dels Llibres entrevista a la booktuber Mixa per conèixer de ben a prop com es mouen i preparen les recomanacions que ofereixen a la xarxa per mitjà de videos.
Amb només 19 anys, Mixa s’ha convertit en una de les booktubers catalanes més destacades.
La seva passió per la lectura li va arribar gràcies a la seva mare.
Autora del blog ‘Paraula de Mixa’, col·labora també al portal Què llegeixes a més de participar en actes literaris i presentacions.
Què és un booktuber? Com ho definiries?
Un booktuber és un youtuber que gaudeix explicant als demés (especialment a la comunitat de Booktube) les seves experiències lectores. Col·labora amb altres booktubers, completa reptes i jocs, fa ressenyes i entrevistes, organitza sortejos… I s’ho passa d’allò més bé connectant amb gent d’arreu del món que comparteix la seva afició.
Un booktuber es podria considerar un crític o més aviat un ‘influencer’ o prescriptor?
És cert que alguns booktubers podríem ser considerats prescriptors, però no m’agrada fer servir la paraula “crític”, perquè ha acabat tenint connotacions negatives. De vegades ens imaginem als crítics (de qualsevol art, en realitat) com a persones amb molts estudis, que es consideren expertes i no sempre són humils… una mica com el crític culinari de Ratatouille. Jo prefereixo ser la rateta que aconsegueix posar un somriure a la cara de la gent compartint la meva passió.
Vas començar a fer vídeos gràcies a un concurs del portal Què llegeixes.
Doncs sí, el QL (Què Llegeixes?) va animar als seus membres a enviar vídeo-recomanacions, així que aquella va ser la primera vegada que em vaig posar a la pell d’un booktuber (i em va agradar!).
Més endavant em vaig assabentar que Biblioteques de Barcelona organitzava un concurs anomenat #Recomanollegir (també de vídeo-recomanacions), i m’hi vaig apuntar. Va ser una experiència fantàstica que em va obrir moltes portes! Des de llavors m’he proposat ser booktuber per potenciar el contingut del meu blog Paraula de Mixa i arribar a més gent.
Com selecciones els llibres que finalment acabes recomanant?
M’agrada recomanar llibres variats, de gèneres i edats diferents, i normalment escullo aquells que m’agradaria que la gent llegís per poder-ne parlar. Fa poc, per exemple, vaig ressenyar La princesa promesa de William Goldman, que tot just s’acaba de traduir al català per primera vegada! Em va semblar molt curiós, i el llibre és genial.
Diuen que el públic jove és el més exigent de tots.
Potser perquè som els més apassionats! Vivim les històries amb molta intensitat i ens posem a la pell dels personatges. Així que, quan creiem que un escriptor ens ha decebut, les nostres reaccions poden ser força… intenses.
Crec que cada vegada és més variat, però és comprensible que moltes ressenyes siguin positives. Al meu blog faig ressenyes de tota mena, però com que el canal requereix un esforç extra (guió, gravació, edició, etc), decideixo potenciar el que és positiu. Si algú arriba a veure el meu vídeo, prefereixo no perdre l’oportunitat de recomanar-li una lectura que m’ha encantat.
De tota manera, sóc una ferma defensora de les ressenyes negatives, i penso que són igual d’importants. Hi ha moltes maneres de dir les coses, i es pot explicar per què un llibre no t’ha agradat de forma constructiva i respectant les opinions de la resta.
Què és el que més et motiva poder publicar vídeos?
Doncs, al seu torn, a motivar a la gent a llegir i desenvolupar la meva creativitat creant vídeos originals i divertits.
Quina és millor recompensa que reps per fer aquesta feina?
Cada any descobreixo noves recompenses… Conèixer a lectors, autors, traductors, editors… però segueixo pensant que la major recompensa que pots rebre és descobrir que algú s’ha llegit un llibre gràcies a tu.
Quan vas començar a interessar-te per la literatura?
Li dec moltes coses a la meva mare, i una d’elles és l’amor pels llibres. Em penso que mai li podré tornar la quantitat d’hores que va arribar a invertir en mi llegint juntes, fent viatges a la biblioteca i comprant contes. L’hora d’abans d’anar a dormir era veritablement màgica.
És per això que sempre he estimat els llibres, han format part de la meva vida des que tinc memòria, i inclús abans… ja quan estava a la panxa de la meva mare em llegien contes! Les primeres històries que vaig sentir foren “Dani el dofí” i “Pipo el pececito”.
De les ganes de compartir la meva passió per la lectura. Tot va començar gràcies al fòrum “Què Llegeixes?” (una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes) al qual em vaig unir als 10 anys (és a dir, ara fa 10 anys!). Gràcies al fet que allà debatem sobre tota mena de temes relacionats amb els llibres, em vaig acostumar a explicar i recomanar les lectures que queien a les meves mans. Formar part d’aquesta increïble comunitat lectora m’ha animat a entrar a d’altres, com la dels Bloggers i Booktubers.
De fet, uns quants de nosaltres formem el grup dels Joves Lectors Catalans, una petita família lectora d’edats molt variades (que van dels 11 als 25 anys) formada per bloggers, booktubers, bookstragrammers i amants dels llibres en general. Ens agrada anar a esdeveniments junts, debatre i fer-nos recomanacions!
Quines són les claus per aconseguir encomanar el plaer de la lectura?
Bufa! Tant de bo existissin uns senzills passos a seguir per convertir a tothom en lector! Fins on jo sé, cada persona és un món, i per això intento transmetre que llegir és divertit, emocionant i per a tots els gustos. Si no t’agrada llegir, és perquè encara no has trobat el teu llibre ideal!
A més a més, plataformes com Booktube demostren que llegir ja no és una activitat 100% solitària… Som una comunitat molt solidària, oberta i alegre.
Amb quins ingredients hauria de comptar una bona novel·la?
Això és molt relatiu! A la meva llista no hi falta frescor, originalitat i respecte envers el lector. Però penso que aquells llibres que realment deixen empremta són els que t’emocionen, et fan reflexionar i et canvien la manera de veure el món.
Després de tantes recomanacions i lectures has pensat a escriure una novel·la?
I tant! Des dels vuit anys que m’agradaria fer-ho! El que passa és que tinc molts projectes començats però mai els acabo! Per sort, fòrums com Vull Escriure m’han ajudat a seguir desenvolupant la meva inspiració en forma de relats curts, un gènere injustament menystingut. Cada any publiquem un petit recull amb els millors relats de la temporada, i, encara que només sigui per a nosaltres, fa molta il·lusió veure les teves paraules sobre el paper!
Des de fa uns anys vas obrir el blog Paraula de Mixa, Què hi trobaran els lectors?
Ressenyes de pràcticament totes les meves lectures (llibres per a infants, per a joves i per adults), booktags, sortejos, entrevistes, ressenyes de teatre, alguns articles sobre música, enllaços als programes de ràdio on col·laboro, un recull dels meus relats, i tota mena de cròniques d’esdeveniments culturals: recitals, fires, homenatges, presentacions de llibres, simposis, festivals, exposicions…
També participes en actes literaris, presentacions. T’agradaria dedicar-te professionalment?
No m’hi negaria pas! Actualment sóc autònoma i imparteixo xerrades i tallers sobre el món dels booktubers a escoles i instituts amb els meus companys de 4FanTICBCN, una iniciativa que proporciona cursos creatius per a joves. A més a més, també col·laborem amb Barcelona Activa, i hem impartit tallers per a docents sobre Booktube i Youtube.
Quins altres booktubers segueixes o ens recomanaries?
M’agraden els booktubers autèntics, dinàmics i divertits, i en segueixo de molt variats! Des de canals famosos com ara jessethereader, Javier Ruescas o Recomanacions de llibres, fins a d’altres menys coneguts com ara Cuinant literatura o Booktubers Claret.
Renoi… sempre que em fan aquesta mena de preguntes ho passo francament malament… crec que tots els llibres que llegim ens marquen d’alguna manera i ens converteixen en els lectors que som. Encara sort que no m’has preguntat pel meu llibre preferit! Vinga, faré un esforç, però no prometo respectar els límits…
– Eragon (Christopher Paolini) de la saga Llegat. Va ser el primer llibre de fantasia èpica que va caure a les meves mans, i també la primera novel·la de 500 pàgines que vaig llegir quan tenia set anys.
– Ritos Iguales (Terry Pratchett) de la col·lecció Mundodisco. Gràcies a ell em vaig enganxar amb 8 anys a la col·lecció del que seria el meu escriptor preferit. L’humor, l’enginy, la ironia, la fantasia, la originalitat i la crítica social de Pratchett són inesgotables i imprescindibles.
– Jane Eyre (Charlotte Brontë). Va ser el primer clàssic que vaig llegir (al voltant dels 12 anys) i que no m’he cansat de rellegir. Em va impactar la valentia de Charlotte Brontë a l’hora de publicar una imatge tan digna, independent i feminista de la dona en ple segle XIX. I sí, el romanç de la novel·la és atemporal…
– Serena (Dolors Garcia i Cornellà). Em vaig enamorar dels personatges d’aquesta novel·la històrica juvenil sobre el terratrèmol que va patir Catalunya el 1428. Vaig aprendre molt tot fent recerca per a la Lectura Compartida que vaig moderar al QL. I va ser molt emocionant contactar per primera vegada amb una escriptora per parlar sobre el seu llibre.
– Wonder (R. J. Palacio). Em va emocionar des de la primera pàgina. És divertit, profund, entranyable… i el seu missatge no té preu. Em va obrir els ulls a realitats que desconeixia, i el debat generat de la Lectura Compartida al QL -que també vaig moderar- va ser d’allò més enriquidor. Penso que és un llibre que tothom hauria de llegir en algun moment de la seva vida.
– Un cel de plom (Carme Martí). Aquest cop vaig ser jo la que vaig participar a la Lectura Compartida que va organitzar el QL sobre les memòries de Neus Català, i va ser un honor conèixer la increïble història de l’única supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. La feina de Carme Martí a l’hora de novel·lar la seva biografia em va meravellar, i el seu conjunt em va colpir l’ànima. Un llibre 200% recomanable… Paraula de Mixa!
Per no mencionar títols com ara Viatge al Regne de la Fantasia (Geronimo Stilton / Elisabetta Dami), Un petó de mandarina (Eulàlia Canal), La vall del paradís (Sebastià Sorribas), Cants de sirena negra (Sebastià Bennassar), Juicio a los humanos (José Antonio Jáuregui), Hachiko (Lluís Prats), Train kids (Dirk Reinhardt), Haru (Flavia Company), L’últim hivern de Ramon Llull (Francesc Puigpelat), Clàssics moderns (Laura Borràs), Els orangutans (Joaquim Carbó), La vida que aprenc (Carles Capdevila) i… ja paro.