L’obra guanyadora del premi Gaziel de Biografías y Memorias, Aquellos años del boom (RBA) mereix una lectura pausada malgrat les més de 800 pàgines que ens convida a reviure un dels moments màgics de la literatura.
El treball que presenta el periodista Xavi Ayén és fruit de 10 anys de feina que ha combinat amb entrevistes i consultes en nombrosos arxius personals, institucions nord-americanes i españoles per oferir al lector un estudi molt rigorós basat en en periodisme d’investigació.
Parlar dels anys del boom és endinsar-se per la literatura de Gabriel Garcia Márquez, Mario Vargas Llosa, José Donoso, Julio Cortázar entre d’altres escriptors que han format part d’aquest grup.
Però els anys del boom és també parlar de l’agent literària Carme Balcells que va jugar un paper destacat per la consolidació i professionalització del sector editorial i l’èxit de bona part d’aquests autors que en un moment de la seva vida van passar per la ciutat de Barcelona.
El premi Gaziel de biografies i memòries que convoca anualment la Fundació Conde de Barcelona i RBA libros amb una dotació econòmica de 10.000 euros.
Xavi Ayén analitza a L’illa dels llibres el fenomen del boom dels autors llatinoamericans.
En quin moment va decidir escriure aquest llibre?
Havia llegit biografies i articles sobre aquets autors llatinoamericans, però va ser el dia que vaig poder llegir ‘Història personal del boom’ del xilè José Donoso que em vaig quedar amb les ganes de saber-ne més. Llavors vaig pensar que com a lector m’hagues agradat llegir una biografia colectiva d’aquest grup que m’ expliqués les interrelacions entre tots ells i amb els editors i els moviments polítics de l’època amb la cultura.
Pensant en com ho podria fer, vaig començar a llegir i rellegir obres d’aquests autors buscant fons i bibliografia.
Al principi no sabia si tot això podia desembocar en un llibre, però 10 anys després s’ha pogut publicar.
El grup del boom hi destaquen els noms de Gabriel Garcia Márquez i Mario Vargas Llosa, però també altres autors que reivindica amb la publicació d’Aquellos años del boom .
Els altres més coneguts com Carlos Fuentes o Julio Cortázar tot i que no vivien a Barcelona també formarien part d’aquest boom on afegiriem el nom de José Donoso que va viure a Vallvidirera. Sobretot, cal destacar l’allau d’autors llatinoamericans que venien a viure a Barcelona.
Hi ha molts noms que també són importants com Ernesto Sánchez o Cristina Peri Rossi, que composen tots junts aquest relat coral que està format per moltes veus que es van projectar al món des de la ciutat de Barcelona
Afirma que el Boom està format per quatre grans B
Sempre dic que el Boom està format per una B enorme i en majúscula que es va alimentant d’altres B que desemboquen en aquesta gran lletra B.
La B de l’agent literària Carme Balcells perquè primer aconsegueix que molts escriptors llatinoamericans vinguin a viure a Barcelona, els professionalitza i els aconsegueix uns contractes molts millors per a ells canviant les regles de joc existents en aquells moments.
La B de l’editor Carlos Barral que amb el seu premi Biblioteca Breve va aconseguir premiar a Mario Vargas Llosa, Guillermo Cabrera Infante i Carlos Fuentes entre d’altres. Cal destacar que els principals noms boom van ser premiats o publicats a Seix Barral i a Barral editores.
La B de Barcelona, la ciutat que va crear el microclima o atmosfera que va propiciar que tots aquests autors vinguessin.
I finalment una B política de la revolució de los Barbudos cubans, és adir, els revolucionaris liderats per Fidel Castro van agafar el poder a Cuba i van funcionar com a cohesió ideològica entre tots els membres del boom, especialment durant els primers anys.
Tot aquest boom es va forjar a la ciutat de Barcelona i en un lloc molt concret on es concentravem editorials i escriptors.
Si filem prim el boom llatinoamericà es concentra a Sarrià i a quatre illes on és concentraven les principals editorials i escriptors.
Gabriel Garcia Márquez i Vargas Llosa vivien a la mateixa illa de casa, Márquez al carrer Caponata 6 i Llosa al número 50 del carrer Osi. En menys de cinc minuts caminant tenien ben a prop editorials com Grijalbo, Anagrama, Lumen o Tusquets.
Què tenien en comú els escriptors del boom?
El boom com a grup literari no existeix si busquem una estètica comuna, però en canvi si que existeix si pensem que era un grup d’amics que quedaven per sopar o començar iniciatives culturals o fins i tot plantejar-se escriure llibres plegats sobre dictadors llatinoamericans. Junts van arribar a publicar revistes com ‘Libre’ que va sortir en un període molt breu de temps on hi van participar Cortázar, Márquez o Vargas Llosa. També van escriure articles plegats o es passaven contactes d’agents literaris o editors internacionals.
Aquests fets demostren que actuen d’una manera grupal i això té uns efectes molts positius com a expansió de fenomen.
Aquesta amistat un bon dia es trenca per un cop de puny que Vargas Llosa va etzibar a Gabriel Garcia Márquez.
En realitat el boom es trenca per diversos motius , però sobretot perquè es dispersa i els autors en un moment donat ja no viuen tots a Barcelona. També ideològicament la revolució cubana hi va tenir molt a a veure, perquè alguns escriptors ha no pensen el mateix sobre la revolució.
El boom també s’esquerda perquè alguns autors s’han convertit en milionaris i d’altres són escriptors marginals i això provoca certes enveges i tibantors.
A la vida al final tot s’acaba dispersant i no hi ha res que es mantingui sense canvis i el boom no podia ser menys.
Aquest final coincideix en el temps amb el cop de puny que Vargas Llosa li va etzibar a Gabriel Garcia Márquez a Mèxic 12 de febrer de 1976, una data que he agafat com a simbòlica de la fi del boom.
Quin llegat ens deixa el boom?
Un llegat immens com la creació d’un mercat comú de lectors hispanoamericans, es a dir, que una novel·la que surt en un país és novetat al mateix temps en d’altres països que parlen castellà.
Però també ens deixa un llegat molt important que és l’autoestima que provoca pensar que la literatura escrita en espanyol pot ser valorada a nivell mundial.
A Espanya aquests escriptors han estat valorats com a grans escriptors, però als països llatinoamericans, han estat vistos com alguna cosa més, perquè són els escriptors que els han portat aquesta autoestima.
Quina seria la recomanació per llegir ‘Aquellos años del boom?
Primer de tot, és un llibre que no té perquè llegir-se de manera lineal i per tant el lector pot agafar l’index i començar pel capítol que li agradi més.
Podem començar llegint com la Guerra Freda esclata en el territori del boom amb la lluita entre els Estats Units i Cuba que intenten atreure els escriptors o podem començar pels capítols dedicats a Carlos Fuentes, José Donoso o les dones del boom , per Carlos Barral o pel capítol dedicat a l’agent literària Carme Balcells.
No el voldria comparar amb Rayuela de Cotázar perquè no és tan estructurat, però si que ‘Aquellos años del boom’ permet qualsevol lectura.
La ciutat de Barcelona compta amb molts espais que ens recorden el pas d’aquests autors. No ha pensat en fer una ruta literària?
Sempre he dit que si el boom hagués passat a a Paris o Londres ja existiria aquesta ruta perquè són ciutats molt orgulloses del seu patrimoni literari. A Barcelona, els pisos on vivien els escriptors no estan senyalitzats i els llocs on van succeir coses importants per la literatura del segle XX tampoc.
És una mancança que tenim i que m’agradaria quehi hagués un reconeixement visible perquè invisible si que hi és, perquè són autors molts llegits a les cases de Barcelona i tenen molts lectors i admiradors, però en canvi no hi ha un record institucional visible al moviment literari més important del segle XX i que ha succeït a Barcelona.
Un moviment que tots el sentim nostre i que per tant s’hauria de poder visibilitzar d’alguna manera.
