Martí Gironell publica la cinquena novel·la on ens ofereix un viatge al neolític català.
Martí gironell està decidit a trencar tòpics sobre la prehistòria amb El primer heroi i afirma que malgrat els segles que ens separen ‘l’únic que ens diferencia són les formes, les maneres d’encara-ho i la tecnologia’.
El primer heroi (Ediciones B) descriu la vida quotidiana d’un poblat del neolític del 5.000 aC, on el protagonista de la novel·la, Ynatsé és escollit pels déus per protegir el seu poblat i trobar el remei a un mal que assola la seva comunitat, el Clan dels Cavalls.
Aquesta tasca el farà recórrer diversos poblats europeus per buscar el remei i arribarà a indrets inimaginables que el portaran a vistar el Clan dels Ratpenats i el Poblat dels pescadors a França, el poblat del Talladors de Caps i el Cercle de Pedra, inspirat en el Stonehenge a Anglaterra.
El primer heroi suposa un canvi en la teva carrera per diversos motiu: un canvi d’editorial i també d’època històrica… Qu hi trobaran de diferent els lectors habituals?
En essència, a part de l’època, diferent diferent no hi ha res. Els que m’han anat llegint hi trobaran la mateixa veu, la meva, explicant-los una historia. Veuran una continuïtat en la manera de voler fer al lector partícep d’una història que és la seva.
L’editorial,Ediciones B, m’ha facilitat la feina amb`una edició molt maca i acurada que el lector també ho agraeix.
Es la novel·la més ambiciosa que ha escrit?
Recrear un període històric, sigui quin sigui, sempre és un repte. El primer heroi com que recula fins fa cinc mil anys és un projecte més ambiciós perqué és endinsar-se en un terreny literari que no ha estat gaire trepitjat i, per tant, com que és verge no saps com reaccionarà el lector. Crec però que com que l’esperit del lector és curiós de mena, aquí en aquesta aventura podrà satisfer aquesta curiositat abastament.
Per què el neolític?
És una época que la trobo apassionant perqué explica els nostres orígens i a més com que tenim jaciments que van ser importants en aquella época em venia de gust reivindicar aquesta part de la nostra historia a partir d’indrets nostres i situar-hi personatges que haurien pogut existir perqué visquin emocions que connectin amb el lector i per tant fer més fácil aquest viatge cap a una época que malgrat pugui semblar molt llunyana no ho és.
Un dels objectius de la novel·la era trencar tòpics sobre la prehistòria…. quins serien aquests tòpics que pretents trencar?
N’hi ha molts però bàsicament que les dones no estaven maltractades i de fet reivindicaven el seu paper en igualtat de condicions amb l’home. Està documentat i en això em baso per poder desmuntar tòpics. I, sobretot, mirar de deixar ben clar que no és veritat que fossin persones poc desenvolupades allò que es diu primitius.
Reivindico el període i la seva gent i revisar la definició d’aquest adjectiu. Primitius que és com se’ls ha definit sempre sí però per referir-nos al fet que van ser els primers, els primigenis, els que van començar això que nosaltres hem trobat. El lector hi trobarà més punts en comú amb els homes i dones que habitaven aquesta terra ara fa cinc mil anys que d’entrada no es podría ni imaginar.
El Parc neolític de la Draga de Banyoles és un indret important en la novel·la. Allà comença la història.. Com va conèixer aquest indret i quina importancia té?
Sí el poblat neolític de la Draga de Banyoles, com el de les mines de Gavà, és un referent mundial d’aquesta època i jo l’he vist emergir de les aigües de l’estany. Quan al 1991 es van descobrir els fonaments i les posteriors troballes que l’han convertit en l’Atapuerca del Neolític no em podia imaginar que hi acabaria situant l’argument d’una novel.la.
El procès de documentació ha estat una part molt important. Com ha estat aquest procès?
Aquesta novel.la la vaig començar a escriure i a documentar fa gairebé set anys. Tot i el temps invertit ha estat un plaer perqué he conegut a través de grans experts en la materia una realitat que no em pensaba que fos tan próxima a nosaltres. Documentació que et revela detalls de la vida qötidiana i això et permet pintar i definir el perfil d’aquella societat i dels que l’ha integraven a tots nivells: què pensaven,què menjaven, com ho cuinaven, què conreuaven, com es relacionaven amb el seu entorn, amb altres comunitats, amb les divinitats, quins rituals praticaven… hi ha tanta informació que el que costa és destriar-la i getionar-la perqué a través de la trama els lectors la vagin rebent.
El paleontòleg Eudald Carbonell apadrina la novel·la i afirma que lector es sentirà un més de la tribu.
Per mi és tot un honor no només perqué és una autoritat de reconegut prestigi internacional sinó perqué ens coneixem de fa molt de temps. Pensa que a partir del moment, ara fa gairebé set anys, quan el vaig anar a veure per explicar-li la intenció de fer aquesta novel.la la seva implicació sempre ha sigut entusiasta. Tenia molt clar que per fer El primer heroi havia de garantir que el rigor i la versemblança havien d’estar ben garantits. Tenir l’Eudald i d’altres primeres espases avalant des del punt de vista científic i acaèmic la meva ficció és un regal que s’ha de compartir amb el lector.
Hi ha una voluntat didàctica en la novel·la?
En tota novel.la històrica, que és el que solc escriure, hi ha d’haver o li has de donar al lector una sèrie de detalls que li permetin conèixer i sentir-se còmode dins d’aquella època. Inevitablement és informació, documentació que aporta certs coneixements de com era la vida en aquell moment que té un esperit didàctic però no alliçonador. Vull pensar que cada lector amb aquestes eines treurà la lliçó que vulgui després de viatjat i capbussar-se en un passat que li permetrà entendre el seu passat.
El viatge és un part important de la novel·la. Era possible en aquella época fer un viatge com el que fa el protagonista?
L’Eudald i d’altres arqueòlegs consultats em diuen que sí , d’altres ho posen en dubte. Com sempre hi ha escoles i maneres i punta de vista diferents. El que queda ben clar però és que un periple com el que fa Ynatsé, el protagonista, és versemblant perqué en aquella època la mobilitat era molt alta. I ho demostra el comerç i l’intercanvi que genera la variscita de Gavà entre tots els pobles del que després serà Europa.
Durant el viatge també visitarà altres indrets importants com les coves de Serinyà o les mines de Gavà on es podia extreure la variscita, un mineral de color verd que va ser molt apreciat a l’època….
No només aquests indrets que són importants també arribarà fins a Stonehenge, Çatal Hüyuk o les coves de Monaca, a l’actual Itàlia, un lloc on per cert es van trobar rastres de variscita deGavà. Una pedra que es creia que tenia propietats màgiques i curatives i per aquest motiu representants de tribus o comunitats d’arreu recorrien milers de quilìometres per obtenir-la venint fins a Gavà… No ho trobes apassionant??!!!
Ynatsé serà testimoni de les diferències entre tribus i clans i sobretot veurà com alguns han desenvolupat unes tècniques molt avançades, mentre que d’altres encara no han sortit de les coves.
És el retrat d’una realitat canviant, com la nostra.Ynatsé i, de retruc, el lector viu en primera persona la descoberta de nous coneixements, de noves tècniques que trigaran més o menys d’implantar-se però que es van obrint pas en un moment que mentre en alguns llocs encara no saben fer foc en d’altres indrets estan a punt d’inventar la roda, l’escriptura cuneïforme o el bronze. És una descoberta constant!
Creu que som molt diferents malgrat els segles que ens separen?
D’entrada ho podria semblar però a mesura que et vas amarant de la realitat d’aquella època t’adones que teniem els mateixos maldecaps, les mateixes il.luions i frustacions, els mateixos objectius. L’únic que ens diferencia són les formes, les maneres d’encara-ho i la tecnologia. Però assumim que hem evolucionat ben poc i que tenim més punts en comú amb els neolítics del què ens pensem.
Gràcies al personatge d’Aynires, la companya d’Ynatsé, ‘El primer heroi’ també reivindica el paper de la dona i la seva tasca en el clan.
Sí així és. Unes pintures al país valencià posen de manifest la presència de com a mínim dues dones en una gran caçera. Una activitat només destinada a homes. Això ha abonat diverses teories que defensen que les dones estaven demanant tenir més pes en les comunitats on gairebé tot passava per les seves mans: curtien pells, tenien cura de nens, persones desvalgudes i de les més grans, assecaven el peix, feien joies, eines, anaven a l’hort… perqué no podien caçar?! Que Aynires sigui forta, valenta, decidida, observadora ajuda a reforçar aquesta idea reflectida en aquesta pintura.
La novel·la també planteja la idea que en qualsevol moment hem de treure la nostra part d’heroi que portem a dins. És una heroïcitat avui en dia sobreviure en el món editorial?
T’ho has de treballar cada dia, t’has d’arremangar i lluitar per allò que vols i per defensar el què creus, com en qualsevol altre sector! [pullquote]hauríem de mirar de tenir més respecte pels autors que són el motor de la industria editorial[/pullquote] Per això, des del dia que surt el llibre l’acompanyo on calgui per defensar-lo a peu i a cavall. No crec que sigui una heroïcitat però si que hauríem de mirar de tenir més respecte pels autors que són el motor de la industria editorial.
Com afronta un nou Sant Jordi?
Amb molta il.lusió, com sempre! Malgrat que faig un stJordi de butxaca abans i després del dia 23, això vol dir anar a explicar i presentar el llibre a tres o quatre lllocs cada semana, aquell dia és una explosió de sentiments de sensacions concentrades en una sola jornada que la fa irrepetible, única i que m’agradaria que tothom pogués viure com a mínim un cop a la vida des de la perspectiva de l’escriptor. M’ho passo molt i molt bé perqué és una festa!
Galeria fotogràfica del Parc de la Draga de Banyoles.
