Rafael Vallbona és autor d’una cinquantena de llibres que van des de les guies de viatges, novel•les infantils i juvenils i novel•les per adults.
Darrerament ha publicat Camins damunt les dunes(La Galera), una novel•la juvenil plena d’aventures que ens farà viatjar al Marroc per conèixer la cultura amaziga
Rafael Vallbona parla a l’illa dels llibres de literatura, periodisme i viatges..
Més d’una cinquantena de títols publicats al llarg de la seva carrera que combina amb la feina de periodista. Quan va començar a escriure? Que el va motivar?
Des de petit volia dedicar-me a escriure. Recordo que un any m’avorria molt a classe i em va donar per escriure novel•letes que amb l’ajut d’un amic meu que em dissenyava les portades. Sempre em va interessar la vessant comunicativa i escriure amb un sentit per poder explicar sempre alguna cosa. ho He intentat unir en la meva feina la comunicació, el periodisme i la literatura
El podem considerar un autor tot terreny si tenim en compte la varietat del que ha publicat entre llibres juvenils, guies de viatges, novel•la negra…
No si auto anomenar-me tot terreny però si un ‘tastaolletes. M’agrada ficar el nas a tot arreu perquè sóc curiós. Explicar coses que he descobert trobo que és una feina apassionant. Si parlem de les novel•les juvenils sempre tenen en comú el component de la descoberta i de l’aventura.
Li agrada viatjar i gràcies als seus viatges troba inspiració per l’argument de les seves novel•les com ‘Camins damunt les dunes’.
De fet, ja en són quatre les vegades les que visitat el Sàhara Occidental i en dues ocasions ho he fet en bicicleta. He conegut la cultura i el poble amazic, i sempre m’ha sembla molt interessant la seva gent, el territori i les seves costums. Vaig descobrir que tot plegat era un escenari perfecte per escriure una novel•la d’aventures.
Gràcies a Camins damunt les dunes coneixerem la cultura dels amazics, un poble oblidat que intentes en certa manera reivindicar en aquesta novel•la.
Ho faig per diversos motius La majoria dels marroquins que viuen a Catalunya son d’origen amazic. Hi ha un desconeixement absolut d’aquesta cultura. Els amazics eren els pobladors originals del Magrib que van ser arraconats pels àrabs que venien d’Aràbia.
Llavors els amazics es van traslladar alguns a les muntanyes del Rif i d’altres cap al sud cap a direcció del desert del Sàhara
El amazics tenen una llengua i cultura pròpia que durant molts anys ha estat amagada i que ha sobreviscut gràcies a la gran capacitat de transmissió oral.
I per últim explicant aquesta història dels amazics algú li recordarà la diàspora de la cultura catalana al llarg dels segles. És aquí on tenim alguns punts en comú per agermanar-nos amb els amazics.
Camins damunt les dunes comneça amb un probervi amazic que diu . A poc a poc, el camell entra a la cassola’
És una mica l’expressió del caràcter amazic. És la idea que no hi ha cap cosa que sigui impossible, que sempre ens podem entendre i que podem avançar per difícil que sigui.
Són una gent d’una hospitalitat impressionant, molts d’ells són molt negociants i sempre plana la idea de parlar de relacionar-se, el diàleg…
Per tant, un camell, que és un animal gran, a poc a poc pot cabre a la cassola.
El protagonista de ‘Camins damunt les dunes’ és el jove Eddie que ha de deixar els luxes i la bona vida de Beverly Hills per trasladar-se al Marroc. La seva mare, una actriu de telenovel•les, se l’ha endut perquè l’acompanyi durant el rodatge d’un pel•lícula.
Eddie es trobarà perdut al Marroc però Ahmed li ajudarà a trovar-se a si mateix. Es tracta d’una novel•la de contrastos entre el californià Eddie Smithiee i el jove amazic Ahmed.
Aquest viatge al Marroc canvia en la vida de l’Eddie, el transforma…..
El viatge ens ha de transformar. Si no és així millor quedem-nos a casa. Si ets el mateix un cop fet un viatge es que has perdut el temps i els diners. El viatge ha de transformar a la persona.
Avui en dia hi ha molta gent que viatja per esnobisme per fer una llista de llocs on ha estat i que no en sap absolutament res o per fer una col•lecció de fotografies per torturar als seus amics amb projecció de fotos en una pantalla d’ordinador.
Si parlem de literatura com veu el panorama de la literatura catalana actual?
Complicat… perquè crec que la literatura catalana està passant un mal moment per culpa del sector editorial. Amb la necessitat de vendre llibres com sigui s’ha derivat les línies editorials amb només de llibres per vendre. Són simplement impactes comercials per vendre en un determinat moment que omplen i omplen les lleixes a les llibreries arrambant completament a la literatura.
Hi ha d’haver un revulsiu en el sector editorial i ara és el moment de fer fortes a petites editorials i a les propostes que empresarialment i industrialment siguin més flexibles i permetin recuperar la literatura a les llegeixes de les llibreries.
Podeu escoltar l’entrevista sencera.
