Coincidint amb la celebració del Dia Internacional del Traductor el 30 de setembre, L’Illa dels Llibres entrevista a Paola Tormo, presidenta de l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya (
Com definiria l’APTIC?
L’APTIC és l’associació de traductors i intèrprets de referència a Catalunya i la segona en nombre de membres a l’Estat espanyol. L’APTIC vol contribuir a la millora de les condicions professionals del col·lectiu i afavorir el reconeixement social. També tenim com a objectius facilitar la formació i el reciclatge continuat dels professionals i promoure la cultura; sense oblidar la part de pertinença a un col·lectiu i les activitats lúdiques.
Qui forma part de l’Aptic ?
Actualment, l’APTIC té aproximadament 650 socis, dels quals uns 35 formen part d’una o diverses de les deu comissions de treball o de la junta directiva i treballen molt activament pel present i el futur de l’associació. A més a més, també hi ha socis que col·laboren en projectes puntuals. L’APTIC és una associació molt activa i amb gent molt implicada que treballa per al col·lectiu de forma voluntària. I és vital que aquest equip humà sigui nombrós i es vagi renovant, ja que cal regeneració per repartir i variar la dedicació dels voluntaris.
Un dels objectius és contribuir a la millora de les condicions laborals dels traductors. Han millorat en els darrers anys?
Doncs suposo que segons a qui ho demanis. Personalment crec que sí, que cada cop la nostra tasca es coneix i es valora més, però encara queda molta feina per fer per assolir el reconeixement social que penso que ens mereixem com a transmissors de la cultura. La gran majoria dels traductors som autònoms, així que les condicions les posem nosaltres; després cal que ens les acceptin, és clar, però crec que cada vegada ens valorem més com a professionals i sabem el que podem acceptar i el que són abusos, que també n’hi ha. Si volem que se’ns reconegui, primer hem de començar per valorar-nos a nosaltres mateixos, i aquesta és, també, una de les fites de l’Associació.
En quins aspectes caldria millorar?
El reconeixement social penso que és bàsic. La traducció és una feina seriosa, i així és com s’ha de donar a conèixer; pots fer que algú deixi un llibre boníssim a mitges perquè la traducció és dolenta i no en transmet els matisos, i que aquesta persona comenci, així, a perdre el gust per la lectura; pots entorpir una transacció comercial perquè has fet servir el registre o el vocabulari incorrecte o inadequat i, fins i tot, pots carregar-te el dret bàsic d’una persona de tenir un judici just si no ets un bon intèrpret o traductor judicial.
I dins del gremi també s’hi ha d’incidir, i molt. Hem d’aprendre a valorar la nostra feina, i per això trobo que és imprescindible tenir una gran presència a les universitats. Si penses que les noves generacions de traductors possiblement seran autònoms o microempreses…
Crec que és bàsic formar-los també com a tals, o almenys donar-los unes pinzellades del que es trobaran per tal que no acceptin qualsevol feina a qualsevol preu, per obrir-los els ulls davant dels caramels enverinats —malauradament, en aquesta professió n’hi ha per donar i per vendre i, de vegades, provenen dels mateixos col·legues—, i evitar que es tirin pedres a la pròpia teulada i que es carreguin els esforços de moltíssima gent.
Es parla dels traductors com els invisibles de la literatura. Què cal fer per fer-vos més visibles?
És cert, moltes vegades són força invisibles, i en part està bé, perquè si no es nota que hi ha un traductor al darrere i la novel·la flueix, la traducció és bona. Però si parlem d’invisibles en el sentit que són els últims micos, els quals ningú pren en consideració, llavors la cosa canvia. La vida no seria igual sense que algú ens hagués acostat Nietzsche, Jane Austin, James Joyce… Sense la traducció, la literatura internacional com a concepte no existiria. Em sembla que, només per això, els traductors haurien d’estar més ben considerats a l’entorn editorial.
Què cal fer?
Doncs sensibilitzar la gent. Fer entendre que la traducció necessita el seu temps, que no es pot fer de pressa i corrents. I que és una feina difícil i importantíssima, i que, per tant, s’ha de cobrar en conseqüència.
Nosaltres vam fer una campanya per la visibilitat dels traductors fa tres anys, per Sant Jordi, sota el lema: “Amb quants traductors te n’has anat al llit?”. I què vam fer? Doncs vam posar un llit, sí, un llit, amb tauleta i làmpada incloses, al mig de la Rambla de Catalunya la diada de Sant Jordi. Allà els vianants podien seure al llit i els traductors els llegien petits fragments de llibres que havien traduït. Va ser un èxit i es va parlar força del col·lectiu… Encara se’n parla, d’aquella diada. El cap de setmana passat vaig ser a Dublín en una reunió de la Federació Internacional de Traducció (FIT) i em van dir: “Ah, vosaltres sou els que vau plantar un llit al mig del carrer, oi?”. Em va fer molta il·lusió veure que ha quedat tan marcat a la memòria de tanta gent. La reivindicació és important.
Considera que la seva professió està prou valorada?
Potser depèn una mica del sector. Crec que hi ha sectors (el jurídic, el farmacèutic, l’econòmic…) on la nostra feina està força més valorada que en d’altres, però queda molta feina per fer. És curiós: els sectors més valorats pels clients són els que tenen menys visibilitat per part de la població, mentre que de la traducció literària sempre se’n parla i no sempre està prou valorada pel sector editorial.
Fer de traductor no és només traduir paraules. Es tracta de poder donar sentit a un text i afegir emocions.
Exacte. No som diccionaris. Som gent que no només parla idiomes estrangers fluidament, sinó que hem estat exposats a altres cultures i, per tant, entenem els matisos de la llengua de partida, entenem els sentiments que hi ha darrere de les paraules. I també, és clar, tenim un gran domini de la llengua d’arribada, la nostra llengua, que és tan important com la llengua estrangera en el procés de traducció, o fins i tot més, sobretot pel que fa a la traducció literària.
Existeix intrusisme en la seva professió?
Segons el que entenguem per intrusisme. Si tenim en compte que no fa més de 30 anys que existeix la carrera de traducció i que la traducció és el segon ofici més antic del món, doncs no, no hi ha intrusisme. Penso que no s’ha de ser llicenciat en Traducció i Interpretació per ser un bon traductor. Hi ha metges que són excel·lents traductors mèdics, gent sense estudis superiors que són autodidactes i grans lectors i tradueixen textos que tenen melodia. Tanmateix, el que sí que m’agradaria deixar de sentir són frases com “El meu nebot va ser aquest estiu a Londres, ja t’ho tradueix ell”, “La meva secretària parla anglès, ja anirà ella a interpretar a la reunió” o “Ja ho passo per Google Translate, no em cal un traductor professional”.
Per què va decidir fer-se traductora?
Sempre m’han agradat molt les llengües i tenia clar que en volia aprendre moltes i que volia viure a diferents països, envoltada de gent de diferents cultures. Vaig dubtar entre filologia i traducció, i finalment em vaig decantar per traducció perquè em va semblar més pràctica i que tenia més sortides professionals. I s’ha de dir que vaig gaudir molt cursant els estudis.
Com definiria la feina del traductor?
Hi ha tants tipus de traductors que costa trobar adjectius que defineixen tant el traductor jurídic, com l’intèrpret o el traductor literari. Però si una cosa és clara és que els traductors hem de ser gent amb moltes ganes d’aprendre, amb moltes inquietuds i molt rigorosos en la nostra feina; això és bàsic. En part som formiguetes, que, paraula a paraula, anem fent un text —oral o escrit— amb molta cura i molta feina.
Amb quines qualitats ha de comptar un bon traductor?
Domini absolut de les llengües i les cultures amb les quals treballa, sensibilitat i molt de tremp per treballar sota pressió, que allò del “ho vull per ahir” acostuma a ser bastant freqüent. I també ha de ser bo negociant i aprendre a dir que no a terminis i tarifes impossibles.
Es pot considerar un traductor un segon escriptor?
Per mi, sense dubte. Els traductors som autors i així ho reflecteix la nostra Llei de la propietat intel·lectual.
Quins són els límits d’un traductor davant d’un text que ha de traduir?
Això crec que ho dicta el sentit comú. De vegades és necessari arreglar una mica el text, però sense reescriure ni canviar el sentit d’allò que ha escrit l’autor original. Però bé, òbviament depèn molt del tipus de text, de vegades ens hem de prendre bastants llicències i adaptar conceptes. Penso, per exemple, en la traducció d’eslògans publicitaris, tot i que en aquest cas parlaríem més aviat d’adaptació o localització que de traducció pròpiament dita.