L’escriptora publica ‘Somnis a mida’, una novel·la que recorre la història dels magatzems Santa Eulàlia
‘Somnis a mida’ (Columna/Alfaguara) recorre la Barcelona dels anys vint i trenta a través de la història dels magatzems Sant Eulàlia i el naixement de l’alta costura espanyola.
A través de la mirada de la Laia Calvet que entra com a dependenta als magatzems i la seva vida anirà paral·lela a l’evolució de l’empresa on i l’amor sorgirà enmig de col·leccions de moda femenina de creació pròpia de la botiga.
L’exposició Universal, la Guerra Civil i l’obertura anys més tard de la mítica botiga de Passeig de Gràcia centren bona part de la novel·la de Núria Pradas.
Entrevista Jordi Milian
En quin moment decideixes escriure els magatzems Sant Eulàlia?
Va ser passejant per les Rambles. Al Pla de la Boqueria vaig descobrir un edifici amb la imatge d’una santa. Era Santa Eulàlia. Vaig començar a ficar el nas i vaig descobrir que aquell havia estat el primer edifici que allotjà els Magatzems Santa Eulàlia. A més, els propietaris havien estat els mateixos durant quatre generacions. Allà hi havia una novel·la.
A ‘Somnis a mida’ recrea la Barcelona dels anys vint i el naixement de l’alta costura a la ciutat a través dels ulls de la Laia.
La vida de la protagonista corre en paral·lel a la dels magatzems: els anys d’esplendor, la misèria de la guerra i de la postguerra… La Laia decidirà donar un tomb a la seva vida quan els magatzems afrontin també una nova etapa, als anys 40.
La novel·la descriu la relació de la burgesia i la classe treballadora en diferents èpoques com són els anys 20, la Guerra Civil i la postguerra.
És el teló de fons de la història. El que hi havia realment al carrer: lluita de classes; una burgesia enriquida als anys 20… Uns anys 30 amenaçadors i finalment l’esclat de la guerra. L’únic que cal és retratar la realitat i entendre què va passar. Només així els fets i personatges de la novel·la són creïbles.
Què han aportat Sant Eulàlia a la ciutat i al món de la moda?
Molt. L’entrada, juntament amb altres firmes, de l’alta costura a Catalunya i a tota Espanya. El fet que tinguéssim una alta costura de disseny exclusivament català, que ja no calgués anar a París per comprar moda. L’herència la veiem en una botiga que, avui en dia, al Passeig de Gràcia, es diferencia de les altres botigues despersonalitzades.
La primera desfilada a la ciutat de Barcelona es fa ver precisament a Sant Eulàlia l’any 1926 i va suposar tot un esdeveniment a la ciutat.
No va ser la primera desfilada a Espanya, però potser sí que va ser la segona. La gent no es podia creure que es fes una desfilada amb maniquins i música de piano, com les de París.
Quines creus que són les claus de l’èxit?
Un esperit empresarial molt català, disposat a resistir malgrat les dificultats. Lluís Sans, l’avi de l’actual propietari, va ser un empresari modèlic.
Santa Eulàlia ha canviat d’ubicació al llarg dels anys del Pla de la Boqueria al Passeig de Gràcia.
Primer va ser el Pla de la Boqueria. Després Passeig de Gràcia 60 que s’inaugura el 1941. I, finalment, el 44 es tanca la Boqueria i s’obre una segona botiga al passeig de Gràcia 93 que és la que coneixem ara.
Per escriure la novel·la ha decidit canviar els noms reals. Per què?
Per deixar ben clar que es tracta d’una novel·la. Tenia aquesta mania. No estava biografiant ningú. Podia fer servir la meva imaginació i, si calia, manipular algun personatge… Amb els seus noms reals em resultava més difícil.
Per documentar-se ha mantingut converses amb els actuals propietaris i també amb antics treballadors. Què s’ha trobat?
Hi he trobat dues coses que em feien molta falta: un retrat bastant aproximat d’en Lluís Sans (l’avi) i el relat de com funcionava la casa: la botiga de teixits, els salons de moda, etc…
Una de les mesures de l’Andreu Molins quan agafa les regnes del negoci a principis del segle XX després de la mort del seu pare és acomiadar tots aquells treballadors/es més grans que ell.
Això m’ho va explicar l’actual propietari , en Lluís Sans, el primer dia que vaig anar a parlar amb ell. Avui en dia, aquesta seria una mesura inimaginable. Però en aquell moment ho va haver de fer si volia ser respectat, perquè quan es fa càrrec del negoci, en Lluís Sans només té 22 anys.
L’Andreu vol que Sant Eulàlia segueixi les passes de la moda de París, tot un referent a l’època.
És que no podia fer una altra cosa. La moda venia de París i a París es marcaven les tendències. En Pere Formosa (Ferran Clos a la novel·la) com a dissenyador hi viatjava diverses vegades cada any.
Durant la Guerra Civil els magatzems es converteixen en Santeulàlia per evitar connotacions religioses.
No és una bona època per l’alta costura i si, al damunt, la botiga du el nom d’una santa… en aquella època , el negoci és embargat. Només s’hi cosiran uniformes per als oficials de la República. En Lluís Sans passa els tres anys de guerra amagat…
‘Somnis a mida’ també és una història de lluita, supervivència i també d’amors secrets
Sí. De tots els personatges. Tots tenen la seva lluita; per una cosa o altra. Tots lluitem, en definitiva. La vida és lluita constant, per una cosa o altra. I, sí, també hi ha grans amors i grans desamors.
La novel·la explora sobre com hem de seguir lluitant malgrat les adversitats,
Sí. Els propietaris com s’enfronten a èpoques de crisi. Els dependents i treballadors, a més de les crisis i problemes personals, hauran de lluitar en una guerra o resistir en una Barcelona que ja no és la que han conegut. L’època que els toca viure s’ho porta. És molt dura.
Recrear visites com el personatge de la Monyos i també la dona de Franco, Carmen Polo….
Aquests personatges surten a la novel·la perquè van ser anècdotes que els treballadors em van explicar. Totes són certes. I les que no m’hi van caber i vaig haver de deixar al tinter…!
La novel·la no arriba fins a l’actualitat. Es reserva una segona part?
No, de moment… No acostumo a pensar en segones parts. Em motiven més les històries noves, diferents. Però mai se sap, és clar… He explicat fins on volia explicar.
Què pensa quan diversos editors internacionals s’han interessat per la seva novel·la?
No ho sé. És tan sorprenent per mi!!! Suposo que la marca Barcelona ven a fora. I la moda , potser també. Però, és clar, no hi ha una fórmula. Si la tinguéssim, seria molt fàcil…
Vas publicar el primer llibre l’any 1995, ara fa 21 anys. Què recordes d’aquells inicis?
La il·lusió d’encarar-me amb una tasca nova i apassionant. Aquesta il·lusió encara dura, però amb els anys la vas modulant, transformant.
I com veus ara la teva carrera?
Ha pres un gir. Sense deixar la literatura infantil i juvenil, que no penso abandonar, s’encamina també pel camí de la literatura d’adults. Està bé. Si fas el que t’agrada no cal posar tantes etiquetes.
Darrerament combina la publicació de novel·la infantil i juvenils amb la d’adults.
Sí. I espero seguir fent-ho molt de temps..
