El monologuista, guionista i escriptor Martín Piñol presenta a L’Illa dels Llibres a Pizza Boy el superheroi que ha rebut el Premi Muntaner de Literatura Juvenil.
El cinema, les sèries de televisió i els còmics formen part dels ingredients habituals de les novel·les de Martín Piñol, un autor que destaca per una gran imaginació que sap transportar als joves lectors al seu terreny.
El protagonista de Pizzaboy és un adolescent amant dels còmics que somia convertir-se en superheroi per escapar del seu dia a dia a l’institut. El que no sap és que ho aconseguirà gràcies a un poder tan insòlit com estúpid: disparar formatge fos.
L’Humor i l’aventura segueixen a ‘Pizza Boy’ després de la bona acollida de ‘La cocina de los monstruos’.
Entrevista Jordi Milian
Amb Pizza Boy has aconseguit el Premi Ramon Muntaner, de literatura juvenil. Com ha viscut aquest reconeixement? Amb molta felicitat. Pizzaboy és una novel·la molt especial per a mi, i m’encanta que un premi tan emblemàtic com el Ramon Muntaner reconegui una novel·la d’humor i superherois, que són dos gèneres que no acostumen a tenir prestigi literari.
A Pizza Boy tenim una mena de Spiderman que en comptes de tirar fils de teranyina llança formatge fos. Com sorgeix la idea del personatge i la novel·la?
Surt de pensar: com seria l’Spiderman si visqués ara i aquí, si tingués uns pares a l’atur i cap coneixement científic per dissenyar vestimenta o equipament? Com seria un superheroi low cost?
Pizza Boy és un homenatge als teus records d’infantessa?
És un homenatge als milers de còmics que he llegit durant tota la vida, però en especial durant la infantesa i adolescència.
L’Edu, el protagonista somia en convertir-se en superheroi. També has tingut aquest somni?
Per descomptat que sí!!!
En quin superheroi t’hagués agradat convertir-te?
En Spiderman… amb la pasta del Batman.
Però en canvi a la novel·la presentes a un superheroi atípic i molt proper. L’Edu descobreix els seus superpoders per casualitat i com no pot dissenyar la seva vestimenta decideix anar a una botiga d’esports.
És el que faríem qualsevol de nosaltres, si volguéssim tenir una identitat com a superherois. Si no saps cosir i no ets un dissenyador de moda, millor comprar-te la roba ja feta, no?
Avui en dia els superherois encara són necessaris?
Sempre ho són. L’èxit mundial de les pel·lícules de la Marvel indica que el públic majoritari (ja no només els que llegíem còmics al col·le) vol seguir aquestes aventures. En temps de crisi i egoisme, la gent vol creure en herois generosos que es preocupen pels demés.
La novel·la també tracta sobre la supervivència en un institut.
A més de l’humor i l’aventura, la novel·la també retrata la part més desencantada de la vida d’institut, tant dels alumnes com dels professors. Hi ha gent per a qui aquesta etapa és la millor de la seva vida, però per molts –alumnes i docents- pot convertir-se en un malson diari.
Quins records tens del teu pas per l’escola?
Molt bons records. Era molt bon estudiant i gairebé tots els professors m’adoraven, cosa que tranquil·litza força. Alguns d’ells, com el professor de literatura castellana, el Cristóbal Moyano, em van motivar moltíssim a llegir i escriure, i sempre els estaré agraït. Tenia bons amics, que ho segueixen sent, i exceptuant Química i Educació Física, la resta d’hores no em van deixar pas cap trauma.
Què hi ha d’autobiogràfic amb el protagonista de la novel·la?
El col·legi on vaig anar tota la vida, el Sant Miquel de Barcelona, és el que surt a la novel·la. I molts dels records que hi tinc associats també.
Pizza Boy que comparteix amb ‘La cocina de los mostruos’ i ‘200 locuras para que te quedes conmigo’?
El sentit de l’humor, el ritme, i l’amor per uns personatges molt propers que poden semblar perdedors en algun aspecte de la seva vida però que sempre acaben destacant com herois quotidians.
Els còmics, sèries de televisió i cinema han estat els teus referents. Quins altres ingredients li posem a la pizza literària de Martín Piñol?
Si fos un crític, diria que l’humor, el ritme i una veu o estil molt personal. Però jo en destacaria sobretot l’amor pels personatges.
Quina és la millor formula per atrapar als joves lectors?
Una cadena o unes manilles funcionen molt bé per atrapar i retenir, però jo el que procuro és escriure els llibres que jo voldria llegir i espero que hi hagi més lectors com jo que siguin feliços amb aquests històries.
