Martí Gironell presenta a L’illa dels llibres la quarta novel·la , L’últim abat (Columna/Suma)
Després d’El pont dels jueus i La venjança del bandoler, Martí Gironell va publicar l’any 2010 L’arqueòleg basada en les vivències del monjo de Montserrat, Bonaventura Ubach, autor de la Bíblia de Montserrat i del Museu Bíblic d’aquest monestir.
Durant la recerca de documentació del seu últim llibre, L’arqueòleg, Martí Gironell va descobrir la figura de l’abat Pare Frigola, últim abat de Sant Benet.
Martí Gironell es centra en la resistència de Sant Benet de Bages al rei de Castella, la corrupció en la política i en l’Església a la segona meitat del segle XVI, i el paper que van jugar els habitants dels pobles, escanyats per les dues institucions.
Per escriure i documentar-se, Gironell va passar llargues estades en una antiga cel•la d’un monjo benedictí, del Monestir de Sant benet, que va convertir en el seu centre de treball, i on va poder compartir les seves experiències amb els lectors a través d’una pàgina web i de les xarxes socials
-Documentant-se per la l’anterior novel·la l’Arquèoleg es va trobar amb el personatge de l’abat Frigola…. Com va ser aquesta trobada?
Casual, completament fortuïta. Estava remenant documentació de l’abadia de Montserrat i vaig veure que precisament Montserrat va absorvir Sant Benet de Bages quan es moria l’últim abat d’aquest monestir bagenc. Em va cridar l’atenció perqué per la poca información que apareixia en aquelles pàgines ja veies que no era una home qualsevol.
–Què és el que més li va sorprendre del personatge?
El fet que plantés cara a la corona i a l’església espanyoles que els mirés de parar els peus en el seu intent de castellanitzar els monestirs catalans amb l’objectiu, a la llarga, de controlar tot el territori .
-Qui era en pare Frigola?
Un home avançat a la seva época que creía i defensava el que feia i que com qualsevol home- encara que fos un monjo- tenia les seves flaqueses, les seves parts fosques i les seves temptacions i vanitats. Però va ser una persona que va ser valenta per fer el que va fer. Però com que no se’n va sortir per això no se’l recorda ni apareix als llibres d’Història.
–A les seves novel·les dóna veu a personatges històrics que no han rebut el reconeixement que potser es mereixien….
Parlem del pare Ubach a L’arqueòleg, Josep Pujol de can Boquica a La venjança del bandoler i ara el pare Ubach amb L’últim abat. Les novel·les històriques també serveixen per reivindicar la història?
M’agrada topar-me amb aquesta mena de personatges perqué a través d’ells i de la reivindicació de la seva història ens ajuda a entendre i a conèixer millor lanostra Història. Sovint gràcies a històries en minúscules podem arribar a entendre la Història en majúscules. A mi m’agrada que la novel.la històrica que faig serveixi per això a més d’entretenir.[pullquote]‘Sovint gràcies a històries en minúscules podem arribar a entendre la Història en majúscules’. Martí gironell.[/pullquote]
-Seguirà amb el gènere històric?
M’hi sento còmode i els lectors veig que també. Tinc altres projectes començats i no tot són d’aquest gènere però t’haig de confessar que mirar d’explicar què va passar quan nosaltres no hi érem em continua seduïnt.
-L’inici de la novel·la arrenca amb la mort del pare Frigola. Llavors la narració es remunta uns vint anys enrere que ens permetran descobrir els detalls de la vida del pare Frigola…..
Sí el lector es podria pensar que no val la pena continuar llegint perqué el protagonista mor a la segona ratlla però hi ha tota la recreació de la seva vida i de com ha arribat a morir que crec que val la pena continua llegint la resta de capítols!
-L’últim abat compta amb rerefons polític on podem observar les disputes entre Catalunya i Castella on hi entren en joc Felip II i la Congregació per l’Observança de Valladolid. L’objectiu era controlar els monestirs catalans…..
Sí i de retruc controlar tot elpaís. En aquella època els monestirs i les abadies no eren tan centres religiosos i espirituals com centres de poder, on s’hi feia política real i que, com en el cas de stBenet deBages, actuaven com a senyors feudals regint els destins de tots els pobles dels seus voltants. Si arribaven a controlar aquests monestirs també controlaven els pobles i de monestir en monestir i de poble en poble t’acabaves convertint en l’amo i senyor de tot el territori i per extensió del país.
-Quina resistència van trobar a Catalunya?
La de la Congregació Claustral Tarraconense, la institució que aglutinava la majoria de monestirs, sobretot aquells que encara no havien caigut del bàndol de Valladolid i que durant dos trienis va presidir l’abat de st benet, Pere Frigola.
-Una partida d’escacs que ens recorda alguns fets de l’actualitat…
Quan l’estava escrivint no era aliè a l’actualitat i veia com el paral.lelisme entre la història de la novel.la i el que estem vivint era tan actual que em feia pensar que ni la politica ni els polítics ho han fet gaire bé perqué 500 anys després no hàgim avançat.
-A més del clima polític a L’ultim abat observem que la població veu que cada vegada ha de pagar més impostos a l’església. El pare Frigola ha de sobreviure davant d’aquests fets.
Frigola té el cor dividit entre lluitar contra una política opressiva que no vol acceptar ni admetre però al mateix temps es veu obligat a desplegar una politica o una manera de fer força semblant amb els pobles dels voltants. Aquesta tensió també és molt novel.lesca o si més no dón material molt potent sobre el qual escriure.
–Quin missatge vol donar amb la novel·la?
Que malhauradament la història es repeteix, que fa molts anys que no ens entenem amb Castella i que sovint sol ser per voler imposar una manera de fer a una altra que ja té la seva pròpia i que funciona.
-Bona part de la novel·la ha estat escrita en una cel.la del Monestir de Sant Benet. Com valora l’experiència?Per mi ha estat un privilegi, una experiència única i irrepetible. Poder escriure des de l’escenari de la teva pròpia novel.la no té preu. I a més m’ha permès capbussar-me de ple en l’entorn, el paisatge que també és molt present al llarg de la novel.la i, sobretot,estar en contacte amb persones del territori que et nodreixen d’informació molt valuosa i que no està publicada enlloc.
-Durant aquest temps ha estat difícil compaginar la tasca de periodista a Tv3 amb la feina d’escriptor?
No gens. Són dues feines diferents. Al matí em dedico a una cosa i a la tarda a una altra. Com que per desgràcia no podem viure del què escrvim hem de fer altres feines!
Els seus lectors han pogut seguir a través del bloc i també les xarxes socials l’evolució de la novel·la. Condiciona aquest contacte amb els lectors el procès de creació?
Al contrari, el contacte amb el lector sempre l’he cuidat molt però sempre és un cop la novel.la ja és al carrer.Però si en aquesta ocasió ja el podia tenir abans és a dir durant el procés d’escriptura perqueé negar-me’l. I així ha estat i crec que ha sigut molt bo. No condiciona res perqué tu ets l’amo i tu tries quan expliques coses i què comparteixes. Es tracta ques aquestes eines estiguin al teu servei i no tu ser-ne esclau
