El darrer Premi Sant Jordi presenta a L’illa dels llibres la novel·la Plans de futur. (Proa)
Màrius Serra recupera a ‘Plans de futur’ la biogarfia del matemàtic catala Ferran Sunyer (1927-1967) que malgrat la seva discapacitat, patia una severa atròfia del sistema nerviós, va aconseguir ser un dels matemàtics més destacats de mitjans del segle XX.
Màrius Serra va més enllà d’una biografia novel·lada i al mateix temps que anirem coneixent els avanços científics de Ferran Sunyer, obtindrem més informació de l’ambient familiar. Orfe de pare, Ferran Sunyer queda de ben petit sota la tutela de la seva mare i les dues cosines Àngels i Maria Carbona, que seran fins a la seva mort les persones més properes i les que tindran cura del matemàtic català.
En quin moment es planteja escriure una novel·la sobre Ferran Sunyer?
Jo el coneixia molt parcialment com a matemàtic reivindicat a finals dels anys 70 per intentar replicar a unes desafortunades declaracions del president Suarez que va dir que la llengua catalana era magnífica, però llàstima que no servia per ensenyar ciència o per les coses sèries.
Recordo haver retallat les reivindicacions que s’havien fet de personatges com Ferran Sunyer , però no en sabia res i ni tan sols que fos discapacitat.
Va ser un director de cinema que l’any 2008 quan vaig publicar ‘Quiet’ em va comentar que que hi havia una persona que no coneixia ningú i que anava en cadires de rodes i que tenia ‘pel·lícula’.
Jo de fer pel·lícules no en sé. però si que vaig veure que era un terreny abonat per fer una novel·la.
Què és el que més el va fascinar del personatge?
En el meu cas, bàsicament, el seu entorn familiar i concretament les seves dues cosines la Maria i l’Àngels que van acabar sent les seves mans i la seva extensió corporal amb el món.
El que em va fascinar era que no era capaç d’aguantar un bolígraf i en canvi va tenir una projecció internacional com a matemàtic.
Ell ho dictava tot, però una cosa es dictar una carta i un altre ben diferent és dictar teoremes.
Això és el que més em va fascinar i el que més em va acostar a les seves cosines.
Les dues cosines va dedicar tota la seva vida a cuidar-lo. Podem dir que existeix una part de sacrifici?
Sens dubte crida l’atenció que dues noies educades, guapes amb sensibilitat artística amb tota la vida per endavant acabin dedicant tota la seva vida al seu cosí.
El sacrifici a vegades el podem captar com una manca de llibertat i jo he intentat a la novel·la transmetre una lluminositat i un to que s’allunya al sacrifici fosc de l’esclavatge.
Jo crec que la definició de llibertat no pot fer-se sense tenir en compte l’aspecte de la renuncia. Ser lliure vol dir triar i triar vol dir també renunciar a fer altres coses i això és el que van fer la Maria i l’Àngels amb el seu cosí.
Plans de futur també és la història d’un quadre de Salvador Dalí..
La presencia dels Dalí, del Salvador i la seva germana Anna Maria era indefugible. A mi em feia certa por que un personatge tan potent com Dalí acabés eclipsant o desequilibrant la novel·la cap a un protagonisme que jo volia concebre a la família dels Sunyers i els Carbona
Amb la presència de Dalí contraposa dos tipus de genialitat
Dalí seria un dels noms que qualsevol persona posaría en una llista si demanessin que una definició de geni.
És un geni com a personatge, autoconstruit, pompós i teatral. Però a l’altre extrem tindríem una altre modalitat liderada per Ferran Sunyer, radicalment oposada i definida com un geni discret.
Es tracta de dues visions de la genialitat m’ha interessat destacar a Plans de futur.
Gràcies a la literatura podem reivindicar a personatges que la història ha pogut oblidar….
El cas de Ferran Sunyer és molt particular i la poca difusió respon a diversos factors.
El primer seria que va ser autodidacta, el segon lloc va viure en una època en què la cultura en general i la catalana en particular no tenia cap pes específic i cap projecció perquè durant el franquisme tot allò que tingués a veure amb la cultura era poc tingut en compte.
Les matemàtiques no seria una ciència de masses però si que vull reivindicar la Fundació Ferran Sunyer que fa més de vint-i-cinc anys que lliura un premi internacional de matemàtiques.
També en l’àmbit de la ciència s’han fet esforços per què una figura de la seva magnitud tingui un cert paper, però això no transcendeix socialment com segurament ho hauria fet si hagués estat músic i haguéssim recuperat unes partitures seves o organitzat concerts…. La matemàtica és francament molt més especialitzada
En canvi si que novel·litza una part de la seva biografia….
A partir de tots els elements biogràfics reals he agafat alguns elements que no es coneixen de la història de Ferran Sunyer.
Per exemple el seu tiet i pare de les dues cosines que va abandonar la família i que podríem definir com un personatge fosc i absolutament sense biografia i que jo li he volgut donar pes a la novel·la.
Com a vehicle la ficció pot arribar a molta més gent i tant de bo això impliqui un major coneixement de la figura història del Ferran Sunyer
Dedica la novel·la a tots aquells que durant el franquisme van seguir la lluita a favor del català. Avui en dia i amb l’actual clima polític i social necessitem de molts Ferrans?
És evident que si . Jo he fet aquesta dedicatòria perquè és colpidor.
Impressiona força com Ferran Sunyer amb totes les seves limitacions l’any 1948 rebia un premi de l’Institut d’estudis catalans donat en l’estricta clandestinitat.
Ferran Sunyer semblava una imatge de la nostre cultura que estava irreconeixible i que no tenia la capacitat d’aplaudir-se perquè estava totalment bandejada. La nostra cultura era un com el seu que tanmateix malgrat totes les limitacions mai no va deixar de tenir la ment i el cor en funcionament i en una direcció clara.
En aquest sentit és molt reivindicable. Sempre cal gent de ciència, sempre cal gent de cultura i sempre calen Ferran Sunyers.
Quin ha estat és el major repte de la novel·la?
Bàsicament trobar la veu narrativa i trobar qui explica la novel·la. Per mi això és una de les coses més importants sempre que em poso a explicar una història amb voluntat de novel·la.
Vaig intentar començar escriure la novel·la des del punt de vista de Ferran Sunyer, però al final vaig optar donar la veu a les cosines que eren les que realment empenyien la cadira de rodes d’en Ferran Sunyer.
També vaig recuperar la figura fosca del tiet que abandona la família i les deixa desemparades i orfes perquè la mare també mor i fer-ne un personatge de ficció.
A partir d’aquest moment la novel·la va anar fluint i la tria de posar més d’una veu i escriure en segona persona em va tenir durant un temps buscant solucions La clau de la novel·la va ser decidir qui explicaria la història.
El títol de la novel·la surt d’una cançó d’Antònia Font…
Cert, el títol inicial era El quadre de Dalí, és a dir Retrat de Maria Carbona, però vaig veure que no era un bon títol.
Això dels títols és com un gran misteri i cada cas és diferent i fins i tot a vegades comences a escriure una novel·la a partir del títol.
Va ser escoltant Icebergs i gèisers d’Antònia Font que vaig arribar a un vers que diu ‘som a ses som a ses portes de l’infern per tu i tenc plans de futur…’’
Em vaig quedar amb aquest pleonasme perquè els plans sempre son de futur perquè si no són plans i són realitats.
Em cridava l’atenció que a la novel·la a la pàgina vint-i-cinc ja havien mort dues persones que sembla que la cosa acabarà com el rosari de l’aurora, però en canvi malgrat aquestes dificultats o desgràcies sempre miren endavant i tenen els ulls posats en el futur.
Utilitzant el títol de la novel·la quins són els Plans de futur de Màrius Serra?
Ara mateix son plans de present perquè estic molt absorbit per la campanya de promoció d’una novel·la com el premi Sant Jordi.
Sempre tinc algun projecte literari al forn i això és inevitable.
Però s’ha d’acabar imposant perquè l’únic criteri és la necessitat d’escriure sobre una cosa i no sobre un altre.
Escolta l’entrevista ampliada.
