L’escriptora catalana publica la novel·la ‘L’enigma Colom’ (Columna) on aposta per la catalanitat del descobridor d’Amèrica.
Maria Carme Roca ens proposa una novel·la història per acostar-nos a la figura de Colom per defensar i mostrar al món la catalanitat de Cristòfor Colom, així com també, denunciar l’afany d’alguns sectors per a esborrar tot rastre català.
Maria Carme Roca, autora de les novel·les Intrigues de palau , El monestir proscrit Barcino i Escollida pels déus ens presenta una novel·la plena de venjances, interessos i conspiracions que tenen com a nexe d’unió l’almirall Colom i el seu gran projecte.
La trama de L’Enigma Colom se situa al 1493, quan Colom ha tornat de les Índies Occidentals i prepara una altra expedició. El protagonista de la novel·la és Guerau de Gualbes, fill bastard d’un noble, que havia treballat sota les ordres de l’almirall.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Maria Carme Roca per comentar la novel·la i alguns dels enigmes que encara envolten la figura de Colom.
Des que era molt joveneta. Per a mi era un heroi més de les novel·les d’aventures que llegia. M’impressionava la gesta de la qual va ser capaç, la de travessar el “Mar Oceà”.
-Què és el que més li captiva de Colom?
La constància per aconseguir el seu objectiu.
-Vostè afirma que Colom era Català. Com arriba a aquesta conclusió?
Per moltes dades paral·leles que aïllades no serien prou concloents, però que quan les exposem com les peces d’un puzle encaixen perfectament: el tipus de cal·ligrafia, els catalanismes trobats als seus escrits en llatí i castellà, que els seus col·laboradors principals fossin catalans, que a una de les illes descobertes li posés el nom de Montserrat…
-El primer que va investigar sobre l’origen català de Colom va ser el peruà Luis Ulloa qui a mitjans del anys 20 del segle XX ja va començar a comentar sobre un possible origen català. Tot i que aquella investigació va ser per casualitat. La teoria genovesa sobre els seus orígens començava a posar-se en entredit….
Ulloa buscava un “Colón gallego” i es va trobar amb un Colom català. I va tenir l’honestedat de reconèixer-ho i la valentia de divulgar-ho. La seva teoria va representar un sacsejada entre la intel·lectualitat de l’època. De cop, tot el que s’havia cregut fins llavors, es desmuntava; Cristoforo Colombo perdia credibilitat. Ben cert que Cristoforo Colombo va existir (nascut el 1491), però aquest senyor, que era un comerciant, no tenia res a veure amb el gran navegant i cartògraf que va ser Colom.
-Per què aquesta polèmica i la disputa sobre els seus orígens….
Fa segles que s’arrossega la polèmica. Ja prové de quan Colom vivia. Ell i la seva família s’havien enfrontat a Joan II, el pare del rei Ferran, durant la guerra de la Generalitat (1462-1472) contra el rei. Era “políticament incorrecte” que el rei Ferran avalés el projecte d’un enemic de la corona, però com que l’interessava, hi va haver un pacte d’estat. La qüestió es va complicar amb els seus hereus que reclamaven als reis allò que s’havia promès a Colom i que no van obtenir per més que van pledejar.
El “Colom” que trobem a la documentació anterior a 1492 va desaparèixer a favor de “Colón” castellanització de Colom (de Colom fàcilment passem a Colón, però de Colombo a Colón… no encaixa gens ni mica.)
-Després de tants anys encara avui es discuteixen aspectes de la seva biografia. Hi troba alguna explicació?
Aquest fet, el que no es tinguessin dades d’ell, va ser el primer que em va cridar l’atenció (això ja quan anava a la universitat i estudiava història) Com era possible? Un personatge tan universal i que no en trobéssim prou dades, era molt estrany i més tenint en compte que parlem de finals del segle XV.
-Perquè s’amaga un possible origen català de Colom? Hi havia interessos polítics?
I tant, que n’hi havia i n’hi continua havent, d’interessos, perquè si es reconeix que era català i estirem del fil, veiem com el projecte inicial és de la corona Catalano-aragonesa, no de Castella. En el seu moment, això hauria representat repartir-se el pastís. Interessava bandejar Catalunya i Aragó. Recordem que en aquest regne hi unes Corts que limiten la voluntat reial mentre que a Castella, la monarquia fa i desfà, les seves Corts són “decoratives”. Si Ferran II va optar per vincular les Índies Occidentals a Castella va ser per poder exercir més plenament el poder i no trobar-te travat contínuament per unes Corts.
-Ha escrit una novel·la sobre Colom sense que ell en sigui el protagonista. (Guerau de Gualbes) aquest ha estat el repte més complicat?
Ha estat un repte molt interessant. Volia que Colom hi fos present, però més a l’ombra, precisament perquè anés d’acord amb l’aura de misteri que envolta el personatge.
-Com definiria Guerau de Gualbes?
Com un personatge que es fa estimar i amb qui també t’enfades. És valent i noble, però també un seductor (les senyores són la seva debilitat) capaç de ficar-se amb el més gran dels embolics. Que de vegades no sàpiga controlar la rauxa i hagi gosat enfrontar-se al mateix rei Ferran II és una qüestió que li passarà factura.
-L’enigma Colom arrenca a l’any 1493, tot i que per mitjà de flashbacks coneixerem detalls sobre el viatge a Amèrica.
Per què ha escollit aquesta data?
Perquè és una data cabdal. Hi ha un abans i un després. Van succeir molts fets importants: Colom va tornar de les Índies Occidentals coincidint amb l’estada (de les poques que va fer) del rei Ferran II a Barcelona; els monjos de Montserrat van ser foragitats del monestir i substituïts per uns altres de Valladolid, el rei va imposar un nou sistema d’insaculació pel que fa al sistema d’elecció dels diputats…
Tanmateix, m’’interessava aquest any, perquè és quan Colom torna del primer viatge oficial a les Índies Occidentals i en aquest mateix any se n’hi torna a anar.
-Colom va descobrir Amèrica per casualitat o sabia perfectament on anava?
Això de descobrir-ho per casualitat, que tot anant cap a l’Índia es va topar amb un continent pel mig. és la història que ens han venut. Ell sabia perfectament on anava. Era un gran navegant i cartògraf que havia estudiat a Ramon Llull, a Dulcert, als Cresques…
-A la novel·la també hi podem trobar alguns paral·lelismes amb l’actualitat. Casualitat?
Hi trobem força paral·lelismes. Malauradament, la intromissió del regne de Castella respecte la corona catalano-aragonesa que es va produir a finals del XV, es repeteix… Només cal que seguim les notícies.
Que era criptogràfica, molt simbòlica, molt d’acord amb l’època. I plena de significats. Convido el lector a descobrir-los llegint la novel·la.
-També comenta que Colom potser es deia Joan i no Cristòfor com avui encara en pensa.
Això de Cristòfor era un “àlies”, un altre símbol. En la seva signatura apareix “Xroferens” en reconeixement a Sant Cristòfor, el gegant que portà el Nen Jesús a sobre ajudant-lo a travessar unes aigües; Colom esdevé el portador de Crist en dur el cristianisme a l’altra banda de l’oceà.
-Com a les anteriors novel·les ens ofereix una història plena d’aventures i també d’intriga. Quina línea separa la realitat i la ficció per a un escriptor de novel·les històriques?
És un dels reptes més importants: buscar l’equilibri entre ficció i realitat. Com que parlem de novel·la, ha de pesar l’argument, però amb un pòsit històric prou consistent.
-A més de catalanitat del personatges que més vol reivindicar amb L’enigma Colom?
La de tota una nissaga, els Colom que se’ns ha volgut amagar. També vull oferir un retrat del segle XV, sobretot de Barcelona, que el lector pugui passejar pels seus carrers, veure com vestien, què menjaven, com treballaven…
-Amb quin Colom li agradaria que es trobés el lector?
Aquest és un altre repte: desmitificar-lo. No podem oblidar que parlem d’un corsari, d’un aventurer i d’un home ambiciós. Però també hem de tenir en compte que era un home culte que havia aplegat en la seva persona molts coneixements de l’època, sobretot pel que fa a l’art de navegar i a la cartografia.