”Una novel·la negra ha d’aprofundir en tota aquesta merda acumulada i ha d’explicar com i per què hem arribat aquí, i quines conseqüències es deriven dels crims i delictes que tenen lloc” assegura l’escriptor català.
L’escriptor i editor Marc Moreno publica la tercera novel·la i ho fa al segell Llibres del Delicte que des defa uns anys reivindica la novel·la negra i en català.
A Els silencis dels pactes (Llibres del delicte), un empresari ha assassinat una prostituta, el pagament que ha de fer per amagar el crim i el joc brut per legalitzar un prostíbul marquen l’inici de la novel·la que també treu a la llum les corrupcions polítiques i el poder dels mitjans de comunicació.
Marc Moreno ha escrit una novel·la curta però amb un ritme ágil i amè per acostar-nos a les misèries de la societat actual on la corrupció s’encampa com un virus.
La corrupció és un dels temes que tracta a ‘Els silencis dels pactes’. La realitat supera la ficció?
La realitat que tenim ens demostra que la corrupció forma part del nostre dia a dia. Però no només la corrupció a gran escala i que implica grans milions, ja que a Els silencis dels pactes parlo també de la petita corrupció, de les petites mostres de deshonestedat, que per mi també són corrupció i que són les que demostren que la nostra és una societat corrupta i poc honesta.
Tothom és corrupte o pot arribar a ser-ho?
A priori tots som honestos perquè sempre tenim la millor concepció de nosaltres mateixos, però alhora vivim en una societat que justifica els polítics que ens roben perquè pensem que si nosaltres estiguéssim en la seva posició seria difícil resistir-se a ficar la mà a la caixa. La qüestió no és que tothom sigui corrupte o no, sinó que tingui la possibilitat de ser-ho, perquè serà llavors quan sabrem si ho és o no ho és.
La novel·la destaca pel seu ritme i malgrat ser una novel·la curta, compta amb moltes trames.
Com a lector no sóc gaire partidari dels totxos de 500 pàgines, i com a escriptor crec que no tinc tantes coses a dir, i molt menys si és palla per engreixar el llibre.
M’agraden les novel·les on passen moltes coses, però que tot sigui important i rellevant per a la trama, on el lector s’enganxa des del principi i no troba cap capítol relaxat on tancar el llibre i anar a dormir.
M’agrada això de dir “llegeixo un capítol més, a veure què passa” i que el lector no trobi el moment de deixar de llegir.
Tot i ser novel·la negra amb assassinat inclòs, el que menys importa d’Els silencis dels pactes és qui és l’assassí.
Sí, perquè la meva intenció és fugir del clàssic esquema d’un mort a la primera pàgina, una investigació al llarg del llibre i descobrir qui és l’assassí a l’última. A Els silencis dels pactes sabem qui és l’assassí al primer capítol i a partir d’aquí anem descobrint les conseqüències d’aquest assassinat, les relacions que es generen i els comportaments dels personatges, que és el que realment m’interessa.
La novel·la es centra també en els mitjans de comunicació i del poder que poden exercir. Continuen sent poderosos els mitjans?
Més que mai. Sobretot perquè abans eren mitjans de comunicació amb vocació de servei públic, però ara són grans empreses amb interessos econòmics determinants, amb accionistes que volen beneficis, amb polítics que volen aprofitar-se d’aquesta influència…
Com a periodista, quin paper creu que juga avui el periodisme? Està en perill d’extinció?
El periodisme s’està reinventant, que és una paraula molt maca i que s’utilitza molt actualment. S’està trobant a si mateix després de molts anys repetint el mateix esquema. Ara tot ha canviat amb internet, els nous canals de difusió, els hàbits, la immediatesa, la sobreinformació, i sobretot la sensació que qualsevol amb un mòbil i una connexió wifi pot ser periodista. Però no! Això no és periodisme.[pullquote]El periodisme no està en perill, però el que sí que està en perill és la qualitat del periodisme, la professionalitat dels periodistes i l’ètica dels periodistes[/pullquote] El periodisme no està en perill, però el que sí que està en perill és la qualitat del periodisme, la professionalitat dels periodistes i l’ètica dels periodistesque en molts casos no tenen més remei que callar i complir les ordres dels propietaris dels mitjans si volen mantenir la feina i el sou que els dóna de menjar i paga el lloguer.
Els silencis dels pactes també fa referència al fet de la publicació de falsos articles per perjudicar a un tercer especialment a polítics i empresaris.
Això és una realitat del nostre dia a dia. Si agafem el diari El Mundo per una banda i l’Ara per una altra podem comprovar que donen versions completament oposades d’una mateixa realitat.
I la qüestió és que no existeixen dues veritats, dues realitats, ja que només n’hi ha una, així que un dels dos ha de mentir per força. Per què ho fan? Per interessos, per perjudicar o afavorir determinades persones, polítics, empresaris…
A Els silencis dels pactes parlo de la situació que viu el periodista quan ha de triar i què suposa quan s’assabenta de la falsedat del que ha publicat i de les repercussions que pot tenir en terceres persones.
Forma part d’una nova generació d’escriptors catalans que escriuen novel·la negra. En quina situació es troba el gènere a Catalunya?
És un bon moment pel que fa als escriptors de novel·la negra en català, ja que hi ha quantitat i qualitat. S’escriu molt i, per sort, també s’escriu molt bé, tot i que com en tot també hi ha gent que ho fa molt malament. En canvi, pel que fa a la repercussió que té la novel·la negra en català la cosa encara ha de millorar molt.[pullquote]El lector de gènere negre està més acostumat a fer-ho en castellà però a poc a poc es va apropant al català[/pullquote]El lector de gènere negre està més acostumat a fer-ho en castellà però a poc a poc es va apropant al català, estànormalitzant el fet de llegir autors d’aquí, que ens parlin de temes catalans, amb personatges del país, en escenaris locals… però el procés és lent. Per sort, veiem que cada cop hi ha més gent que s’adona que el que fem aquí té molta qualitat i que és possible llegir molt bona novel·la negra en català.
Es pot renovar el gènere negre o tot ja està inventat?
El gènere té una sèrie de convencions que el lector acostuma a voler trobar en cada novel·la, no ens enganyem. I la majoria de llibres les respecten. Això no vol dir que tota novel·la negra hagi de ser clavada als clàssics nord-americans dels 50. Tot el contrari, si volem que tingui interès per al lector actual les hem d’adaptar a la realitat del segle XXI i jugar amb la flexibilitat que et dóna el gènere. Provar noves fórmules, trobar noves apostes. Per exemple, com em deies abans, a Els silencis dels pactes no importa qui és l’assassí.
Amb quins ingredients hauria de comptar una novel·la negra?
Principalment ha de presentar una visió crítica de la societat, que l’escriptor l’exposarà a través dels fets delictius, de les misèries i de la merda que tota societat amaga sota la catifa. Una novel·la negra ha d’aprofundir en tota aquesta merda acumulada i ha d’explicar com i per què hem arribat aquí, i quines conseqüències es deriven dels crims i delictes que tenen lloc.
És escriptor i també editor a Llibres del delicte. Són compatibles els dos càrrecs?
És difícil arribar a tot arreu, però de moment són compatibles. Com autor abans em podia dedicar a una novel·la durant un any i tenir cada dia al cap la mateixa història i donar-li voltes i voltes, però com editor cada mes és un nou repte perquè treballes amb un autor nou, amb una nova història, busques projectes per als pròxims mesos, et trenques el cap per mantenir vius els que has publicat els mesos anteriors… i en paral·lel vaig escrivint les meves novel·les.
No és gens fàcil. Em falten hores al dia, però la il·lusió i la passió ajuden molt.
L’editorial ha fet una aposta molt forta per la novel·la negra i amb poc temps s’ha consolidat?
Llibres del Delicte és un projecte jove, fa poc més d’un any que vam començar i ara acabem de publicar el setè títol de la col·lecció, així que encara ens falta molt recorregut per consolidar-nos.
Però sí que és cert que el camí que estem fent és molt més ràpid del que havíem pensat inicialment, la gent coneix els nostres llibres, s’estan venent relativament bé gairebé des del primer llibre i el feedback que tenim és molt positiu perquè tant els lectors, com els mitjans de comunicació i els llibreters ens transmeten la seva satisfacció i implicació amb el nostre projecte editorial, que aposta per l’escriptor català de novel·la negra.
Quins són els seus referents?
En català crec que no hi ha discussió si dic que Andreu Martín és el mestre de la majoria dels autors del país. M’encanten les seves obres i la implicació que sempre mostra amb el gènere.
En castellà també és un model González Ledesma, mestre de la novel·la negra barcelonina. I entre els americans Dennis Lehane i Don Winslow no són només els meus referents, són autors que m’han influenciat i fins i tot condicionat molt la manera d’escriure.
Dels clàssics, Chandler i Hammet són els grans, però a mi m’agrada més mencionar sempre George V Higgins.
Dels nous autors de novel·la negra quins recomanaria?
No són nous, perquè porten molts anys publicant llibres, però penso que a Catalunya tenim dos escriptors extraordinaris com Lluís Llort i Sebastià Bennasar que per la qualitat que tenen encara no han obtingut la repercussió que mereixen, i penso que cal recomanar-los.
I una altra autora que tampoc és nova però que acaba de publicar la seva primera novel·la i que recomano fervorosament és Anna Maria Villalonga i La dona de gris. Una novel·la que transcendeix el gènere negre i va més enllà.
Propers projectes?
Molts, com sempre. Com escriptor, ara que amb Els silencis dels pactes dono per acabada la trilogia de polítics i periodistes (juntament amb Independència d’interessos i Cabdills), estic acabant de polir una novel·la ambientada als baixos fons de Barcelona, a La Verneda, La Mina i tota aquesta zona menys literària i que no acostumem a veure a cap novel·la.
I com editor vull continuar publicant bona novel·la negra i reivindicant els grandíssims autors que tenim a casa nostra, com la Margarida Aritzeta, que després de molts anys torna al gènere amb L’amant xinès, una novel·la que publicarem al gener.
