L’illa dels llibres ha entrevistat a Maj Sjöwall durant la celebració de la BCNegra 2013.
Parlar de Maj Sjowall és parlar de l’autèntica gran dama de la novel·la negra sueca.
Al costat del seu marit Per Wahlöö va escriure 10 novel·les que s’han convertit en la bíblia del gènere negre europeu.
La crítica social i política que apareixia a les novel·les protagonitzades per Martin Beck escrites entre els anys 1965-1975 han influenciat a destacats autors com Henning Mankell, Andrea Camillieri, Stieg Larsson o Assa Larsson.
Maj Sjöwall ha rebut el Premi Pepe Carvalho durant la celebració del la BCNegra 2013, un premi més que merescut per la seva contribució i reinvenció del gènere.
Les novel·les de Per Wahlo i Maj Sjowall van ser adaptades al cinema. Hans Abramson va dirigir la primera de la sèrie Roseanna interpretada per Keve Hjelm, Stuart Rosenberg dirigía la versió d’El policía que rie amb Walter Mattau en el paper de Martin Beck. El hombre del balcón i Los terrorista també van comptar amb adaptació al cinema.
Sjöwall va néixer l’any 1935 a Estocolm i als 19 anys ja treballava com a periodista i traductora. Anys més tard coneixeria a Per Wahlöö amb qui es casaria l’any 1962 i escriuria a quatre mans les deu novel·les de la sèrie Martin Beck.
Avui en dia Maj Sjowall encara parla amb certa emoció del seu marit, que per poques setmanes, no va poder veure publicat el darrer títol de la sèrie ‘Los terroristas’ que avui reedita l’editorial RBA.
Amb la seva mort es donava per finalitzada la sèrie tot i que inicialment havien de ser deu novel·les publicades una cada any entre 1965-1975.
La literatura va deixar de ser una prioritat i l’escriptora sueca va voler dedicar el temps a cuidar dels seus dos fills Tetz i Jens que llavors tenien 8 i 10 anys.
Amb un ideal comunista i crítica amb el mite de la societat del benestar que alguns polítics volien fer creure, Sjowall als seus 76 anys encara continua amb esperit reivindicatiu.
Actualment no està gaire interessada en llegir novel·les de gènere negre perquè aquestes són meitat amor i meitat crim. Pel que fa al boom dels autors suecs destaca que no tots són bons.
Després de més de quaranta anys encara avui en dia es continua parlant de les novel·les que va escriure amb el seu marit. La bona literatura no passa mai de moda…..
Crec que no hi ha cap distància entre els deu anys que nosaltres vam estar escrivint amb l’actualitat. Els temes que tractem en els nostres llibres el públic d’avui en dia encara els reconeix . Les tècniques han canviat però la societat té les mateixes inquietuds
Vivim en un món més globalitzat i la societat es continua preguntat cap a on va, i això ja ho criticàvem als nostres llibres.
Les seves novel·les van ser pioneres en incloure una denuncia social, novel·les reivindicatives.
El nostre objectiu era analitzar el que succeïa a la societat i fer-ho llibre a llibre. No és una cosa que havíem planificat al principi. A cada llibre volíem mirar al nostre voltant i saber el que estava succeint I ens preguntàvem per què les coses anaven cap a pitjor.
Ens preguntàvem per què la socialdemocràcia es tornava cada cop més i més de dretes o perquè es perdia l’esperança
Ens va semblar que era un bon tema per combinar amb el que la gent volia llegir afegint una mica d’entreteniment
Son molts els escriptors que han manifestat que Matin Beck els ha influenciat en la seva carrera. Què creu que han aportat les seves novel·les?
Jo crec que ja era hora que algú ho fes. Estem parlant de mitjans dels anys 60. Nosaltres podríem haver escrit un pamflet polític però van decidir fer-ho a través de l’entreteniment. Ja era hora que la gent pogués contemplar i tenir una visió crítica de la societat i la situació que vivien. Hi ha altres persones que ho han fet través de l’humor com Dario Fo o Chaplin que donen una visió de la societat que sembla que és millor de la que és realment, però al mateix temps fa que la gent pensi.
L’any 1975 després de morir el seu marit va deixar d’escriure novel·les per dedicar-se a la familia.
Quan vaig conèixer a Per Wahlo no era escriptora. Jo era periodista, traductora i directora artística d’una revista. Per i jo vam decidir que escriuríem 10 novel·les durant deu anys. Durant aquest temps vam tenir dos fills. La mort del meu marit va coincidir amb la finalització d’aquest projecte i llavors vaig decidir que ja no volia seguir sent escriptora.
Vaig continuar escrivint articles, relats traduint i em vaig ocupar dels meus fills que llavors tenien 8 i 10 anys.
Com ha rebut el premi Pepe Carvalho. Què significa aquest premi per a vostè?
Estic desbordada però sobretot molt emocionada i orgullosa. He rebut algun premi abans, però mai m’havien convidat a un lloc tan fantàstic.
Fins i tot li va donar un gran petó al premi
Estava molt contenta!! Ha significat molt per mi aquest premi. No he estat aquí gaire sovint però si pogués escollir viure en un altre lloc que no fos Estocolm escolliria Barcelona.
