La marca del meridiano (Planeta) és la novel·la més madura i completa de la sèrie de Bevilacqua i Chamorro segons Lorenzo Silva
Després de rebre els premis Nadal i Planeta amb la parella de guàrdies civils, aquests guardons l’han consolidat com un dels especialistes del gènere negre, tot i que la seva qualitat literària traspassa gèneres literaris.
Amb La marca del meridiano, l’assassinat de Robles, un guardia civil retirat que apareix penjat d’un pont, portarà a la parella d’investigadors a Catalunya per resoldre un cas que esquitxa a la pròpia policia.
La marca del meridiano simbolitza la línia a imaginària que separa Catalunya i Espanya. Una linea que Lorenzo Silva no vol que existeixi entre Madrid i Barcelona
La corrupció policial, la prostitució, els dubtes morals, són temes que apareixen a La marca del meridiano al mateix temps que Bevilacqua haurà de reviure una part del seu passat
L’illa dels llibres ha entrevistat a Lorenzo Silva
Rebre un premi Planeta amb una novel·la negra, és la millor demostració del bon moment que viu en gènere negre?
Doncs és possible. De totes maneres el que jo voldria pensar és que en un premi literari el que es valora és el llibre que hi ha damunt de la taula.
Almenys aquesta és la meva consideració quan em toca ser jurat d’un premi. Però és evident que la novel·la policíaca s’ha fet un lloc en el mercat editorial espanyol, que no tènia abans i que durant molt temps se li va negar.
Curiosament fa més de deu anys guanyava el Premio Nadal amb la la mateixa parella de guàrdies civils Rubén Bevilacqua i Chamorro
I abans del Premi Nadal, el Premio Ojo Crítico, l’any1998. Es tracta de dos personatges, que per arrossegar en una mena un d’aureola de perdedors han resultat ser tot el contrari.
Són dos personatges que des del principi estan concebuts com una espècie de rebotats de la vida, perquè Bevilacqua volia ser psicòleg, però en realitat un dia es va adonar que mai havia volgut ser psicòleg. Va acabar sent Guàrdia Civil perquè no va trobar cap lloc millor per fugir de l’atur.
Per la seva banda, Chamorro realment el que hauria volgut ser és oficial de l’exèrcit i en canvi treballa de de Guàrdia Civil investigant crims.
És, curiós que aquests personatges que en el fons són personatges descartats una mica per la vida en la seva primera opció i que han d’arribar on arriben com a segon plat, acaben tenint aquest potencial triomfador. Aquesta és una paradoxa que hi penso molt sovint.
[pullquote]Els meus personatges aprofiten aquesta segona oportunitat que els hi dóna la vida i l’aprofiten molt dignament.[/pullquote]
Sempre existeixen segones oportunitats i no tot està perdut…
Exacte, no tot està perdut. Jo crec molt en les segones oportunitats. Els meus personatges aprofiten aquesta segona oportunitat que els hi dóna la vida i l’aprofiten molt dignament.
Per què va decidir l’any 97 que les teves novel·les siguin protagonitzades per una parella de la Guàrdia Civil?
En realitat no és una cosa que es decideixi així de cop. Vaig escriure la primera novel·la en l’any 95, encara que no va ser publicada fins l’any 98, perquè es va quedar en un calaix.
Vaig enviar la novel·la a diferents editorials però ningú la volia. De fet, fins i tot vaig pensar que a Espanya la novel·la policíaca i a amb Guàrdia Civils com a protagonistes no tenia molt futur.
Realment el que em vaig plantejar va ser fer una novel·la policíaca espanyola que fos realment espanyola i sense complexos.
El gènere negre existeix en totes les literatures.
En aquella època la literatura era la meva vocació i no li demanava que em resolgués la vida o que em pagués les factures.
En aquell moment tenia una gran llibertat, i així va ser com ho vaig fer, com un experiment.
El que va succeir va ser que un cop publicada vaig veure que Bevilacqua i Chamorro eren dos personatges que no solament connectaven amb els lectors sinó que connectaven d’una manera important amb les meves inquietuds a l’hora de reflectir la realitat que m’envoltava i això va ser el que em va animar a reincidir. I aquesta reincidència em va portar a guanyar el Premi Nadal
Ha definit La Marca del Meridiano com la novel·la més madura i més completa de la sèrie
Si, és una opinió, naturalment i no per venir de l’autor és mes autoritzada, valgui la redundància,
I no per ser la ultima tampoc….
Si, no, no, tampoc, això és necessàriament així, la ultima novel·la de Chandler és Playback i no és precisament la millor.
La marca del meridiano permet posar en joc totes les peces, perquè no solament tenim la investigació criminal sinó que hi ha també un viatge al passat del protagonista.
De fet, la novel·la negra, és el millor gènere per poder radiografiar la societat actual
Sobretot perquè parteix de la necessitat de buscar una veritat oculta, això és un motor narratiu molt bo, però a part també és alguna cosa molt transcendent perquè bona part de les coses que no funcionen entre nosaltres, bona part de les coses que ens inquieten, que ens preocupen que ens desassosseguen fins i tot, en els darrers temps tenen a veure amb veritats ocultes, amb veritats que ningú està explicant, amb veritats.
Però amb el temps surten a la llum. La societat en la qual vivim no tot està visible, i bona part del més interessant succeeix fora dels focus.
L’actualitat diària ja s’encarrega de donar arguments als escriptors…..
Si si. Sempre tinc arguments de més i espero que d’aquí a cinc o deu anys em costi una mica més trobar arguments, perquè en aquests moments és excessivament fàcil….
Quin futur els hi espera a Ruben Bevilacqua i Virginia Chamorro?
Caldrà veure que succeeix, si parlem de futur no sabem si existirà la Guàrdia Civil per què hi ha gent que la vol dissoldre.
Des de la seva fundació sempre hi ha hagut gent que la vol dissoldre i en canvi porta més de cent setanta anys aguantant i ningú l’ha dissolt mai. Sempre han existit intents i caldrà preguntar-se el perquè. Jo no tinc cap guió escrit i pensó que al final la vida es va escrivint pel camí.
Escolta l’audio de l’entrevista amb molta més informació.
