Les aventures de Patatu estan basades en els contes que l’actriu Àngels Bassas inventava per entretenir al seu fill i altres nens durant el trasllat a l’escola.
En Patatu és un personatge que viu dalt de la muntanya i és pagès i que amb els seus amics, el mag Martí, en Pitxurrini, el Bilbiotecari i els nens i nenes del poble, viu unes aventures quotidianes molt divertides adreçades principalment a nens entre 4 i 7 anys.
Arriba la Patatumania després de l’èxits dels vuit llibres publicats i la propera estrena de l’adaptació teatral interpretada per la mateixa Àngels Bassas fent de bruixa Malèvola.
Possiblement si busquen quina és la clau de l’èxit de les històries d’en Patatu les trobem en la mateixa creadora.
Il·lussió, passió i entusiasme són les paraules que millor defineixen a Àngels Bassas i com no podía ser d’una altra manera, les històries d’en Patatu són optimistas i a més ajuden a comunicar-se pares i fills.
L’illa dels llibres ha entrevistat a Àngels Bassas
L’origen d’en Patatu són els contes que explicava al seu fill.
Quan el meu fill tenia dos anyets vaig inventar Patatu. Quan va començar l’escola amb tres anys, per animar el trajecte i la nova etapa escolar, li explicava un conte d’en Patatu. Poc a poc,el món patatu va anar creixent amb tota una familia de personatges: Patatu, el Mag Martí, el gegant Pitxurrini, la bruixa Malèvola, el misteriós Bibliotecari,les tres germanes bruixes entremaliades, la Pepeta, Patarrufa i la Paperina…els nens del poble de Patatum….Cada dia en Martí em demanava una nova aventura d’en Patatu.
Però no només va ser el seu fill que li demavana més històries d’en Patatu
Dec Patatu a la llum que el meu fill em dóna. A la seva absoluta entrega, perseverància i insistència perquè li expliqui més i més contes…cada dia!
No em dona treva ni per conduir. I poc a poc…no només va ser ell, sinó altres nens! Els que feien el mateix trajecte de 20 minuts a peu fins a l’escola.
Em vaig convertir en una mena de “Flautista de Patatum”. Encara ara, després de més de 4 anys explicant històries d’en Patatu, alguns dies encara arribo a l’escola amb 5 o 6 nens, apart del meu…
Quan es va adonar que aquelles històries podíen convertir-se contes i ser publicats?
Escric des de fa anys, però mai ho havia ensenyat. Una nit d’insomni, quan en tenia 40 d’escrits…em vaig preguntar sinó seria bo ensenyar per primera vegada, el que havia escrit i creat. Vaig decidir-me a perdre el “pudor” i vaig ensenyar el món Patatu a la directora editorial de La Galera, la Iolanda Batallé. Aquella nit li vaig escriure un mail, sense conèixer-la de res. Ella i tot el seu equip ,em van rebre amb els braços oberts, em van llegir, i van creure en Patatu des del primer moment.
El fet de ser actriu jugava amb avantatge?
No tenia cap mena de contacte amb el món editorial. Vaig fer recerca al google: “editorials infantils i juvenils”. Un mail de contacte a les webs. Així de real i sincer va anar. Sense cap mena de contacte directe. La gent de l’editorial La Galera són apassionats i treballadors com els nens. Així que vam conectar a l’instant. Vaig intuir que estava en bones mans.[pullquote]Concebo cada història d’en Patatu com un petit espectacle.[/pullquote] A l’hora d’escriure si que es nota la influència de ser actriu. Totalment! Concebo cada història d’en Patatu com un petit espectacle. On és important el sentit del ritme, l’ús del llenguatge,de la diversió, de fascinar l’espectador, i alhora transmetre-li valors, contingut, i sobretot emocions .
I per descomptat…el sentit de la teatralitat, el fet de ser actriu, m’ha ajudat molt. Un actor no deixa de ser un nen que juga constantment, per aprendre a ser millor.
Diuen que el públic jove són els lectors més exigents però de les histories d’en Patatu ja porta gairebé una desena de títols publicats. Com ho està vivint?
Ho visc intensament, amb molta il.lusió no exempta d’un cert astorament feliç, per la bona rebuda que estant tenint. Ho visc amb la il.lusió que tenen els nens: pura, vital i apassionada. No sé estar sense crear. Les idees em bullen i les he de treure. I tinc el sentit del joc i les ganes d’aprendre constants que tenen els infants.
És emocionant veure els meus 8 llibres en aparadors de llibreries…rebre missatges de petits lectors…veure com les històries que explicava al meu fill, estant viatjant als somnis de tantíssims nens a través dels llibres de la col.lecció.
Pensar que els llegeixen, els acaricien…els escolten, els riuen… em fa sentir feliç,satisfeta i molt orgullosa.
Què en destacaria de les històries d’en Patatu i dels seus personatges?
Sense saber-ho, amb el temps i l’anàlisi posterior del que he escrit, he descobert que el que havia fet per inutïció, entronca directament amb el simbolisme dels contes de fades de tota la vida. Un món de clowns i mags, amb imatges surrealistes carregades de simbolisme, i la barreja de personatges fantàstics amb els més reals.
El nen, que està en procés de desenvolupar la seva capacitat d’abstracció, entén molt millor un conte que una advertència o imposició sobre el que ha de fer o no ha de fer.[pullquote]El bon conte respecta la intel.ligència innata dels nens, i deixa que siguin ells els que treguin les seves pròpies conclusions de la història[/pullquote]El bon conte respecta la intel.ligència innata dels nens, i deixa que siguin ells els que treguin les seves pròpies conclusions de la història que s’ha exemplificat.
Patatu té això. I té l’equilibri necessari entre diversió i contingut simbòlic. Perquè a través del plaer, aprenem millor.
Ha estat atenta en tot el procès de creació i fins i tot alhora de buscar l’il·lustrador idoni per donar vida al seu personatge.
Iolanda Batallé tenia molt clar que havíem de trobar un il.lustrador que s’adaptés al que jo havia creat, concebut i fins i tot descrit. Algú que pillés el meu imaginari, el meu sentit de l’humor… i que s’adaptés al món que jo havia creat, fent-lo créixer. Vam fer una mena de “casting” d’il.lustradors, entre una cosa i l’altra potser van passar uns 4 o 5 mesos.
El suport que em van donar l’equip de La Galera va ser incondicional per tal de trobar l’excelència en tot. Un luxe poder publicar així… i del que sóc conscient que no és habitual. Alguna cosa hi dec tenir a veure…sóc tossuda, perfeccionista i molt treballadora. Al final vam trobar al magnífic Pedro Rodríguez, amb qui vaig connectar ràpidament, i que fa ha fet una meravella d’il.lustracions.
Sempre ha comentat la importancia d’explicar històries i contes als nens pels grans beneficis que aporta… Quins són aquests beneficis?
Els llibres, explicar contes, el teatre…tot això…contribueix al següent:
Augmenta la capacitat d’abstracció. Què és? La capacitat d’abstració és necessària per coses tan senzilles, elementals i importants com resoldre i entendre un enunciat d’un problema matemàtic als deures, o per preparar mentalment una reunió laboral. Imagina’t!
També augmenta la comunicación entre pares i fills.
Exacte i també desenvolupa la imaginació, una capacitat que serà la responsable de guiar l’aprenentatge dels nostres fills.
Molts dels fracassos escolars a l’adolescència, tenen el seu origen en la infantesa. A vegades per una simple no resolta capacitat d’imaginació. Cap Einstein no és possible sense la imaginació.
Ajuda a discernir el Bé del Mal, i a tenir valors, sense ser moralista ni alliçonador. Els eduquem però els escoltem: amb respecte cap a la seva intel.ligència. I a través del plaer de les històries o contes, contribuim a una futura bona intel.ligència emocional del nen.
Potser avui en dia s’ha perdut aquesta tradició d’explicar contes?
S’ha perdut en la inmediatesa i accelaració de la vida que duem ara. En la vacuitat i excessiva rapidesa, estímuls i impermanència del món actual. Però si escoltem la nostra essència, la retrobarem. Explicar contes ens connecta amb el nostre insconscient col.lectiu, del que parlava Jung.
Quins consells donaria als pares i mares?
Estimar, gaudir dels nostres fills, com un repte diari fascinant.
Comprar cultura per a ells: l’aliment que també els farà forts i sans, mental i emocionalment.
Un dels objectius que vol aconsegui amb Patatu és no rebaixar el llenguatge pel simple fet que són contes adreçats a nens entre 4 i 7 anys…
Una de les meves lluites i reivindicacions. Com a mare veia molts llibres preciosos, molt ben il.lustrats, i “empaquetats”, on el text sol ser secundari, i més aviat vergonyosament justet. Els nens no són tontos, sisplau.
Aquesta és la meva experiència amb ells al llarg de vuit anys: són esponges, el que jo anomeno “aprenedors” en potència. El problema el tenim i l’error el cometem, nosaltres: tendim a rebaixar el nivell com si no ho poguessin entendre.
Considero que ells no tenen cap problema amb un lèxic de ric i de nivell.
Si tu els hi poses correctament acompanyat de sinònims i amb el context de la història, ho entenen perfectament, i aquella mateixa tarda incorporen aquella paraula amb una naturalitat espatarrant.
Una bona manera de fer partíceps també als pares són els jocs que inclou la sèrie Patatu al final una sèrie de jocs.
Sí, com he dit abans, a través del plaer, adquirim molt millor els conceptes, i ens divertim amb l’aprenentatge, que hauria de ser quelcom fascinant i excitant, enlloc una cosa vinculada a la obligació. Jugant aprenem millor. Adoro els nens, i els conec, i els escolto.
Sabia com els agraden les pàgines de trobar les diferències, activitat genial per cert, per a desevnolupar la observació. Sabia com els agraden les sopes de lletres, o els laberints. I els cromos!! Que a sobre ens vam inventar que al darrera tinguessin preguntetes que es converiten en un petit joc. I saps què estem fent amb això també? Doncs estimular la comprensió lectora, que està tan de moda!
Jo sóc com una nena apassionada. Per això un dia vaig agafar el telèfon i vaig proposar als meus editors que Patatu tingués també aquestes activitats al final del llibre.
Ara en Patatu es convertirá en espectacle teatral. Combinarà així dues de les seves passions, el teatre i l’escriptura…
És meravellós que Patatu arribi als escenaris. La “patatumania” que he anat encomanant…Gràcies a la passió, entrega i fe de la gent que s’hi ha implicat. En el cas del teatre, la gent de “Viu el Teatre” que com jo, creuen i lluiten pels nens.
Patatu, l’espectacle, no és teatre per a nens. És el teatre dels nens. Vull que xalin ells, però també els pares.
Si d’alguna cosa em puc sentir feliç a nivell laboral, és que puc presumir de poder realitzar les meves dues vocacions: actriu i escriure.
Llàstima que sé fer dues coses que no et fan mai ric econòmicament! Haha… i menys en aquest país, ni a l’època que ens està tocant viure.
Desgraciadament, els que ens dediquem a la cultura ens aquests moments, només som artistes prou tronats com per creure en l’Art, i caminar contra el vent…Ara és una autèntica heroïcitat arribar a finals de mes. Però anímicament em sento més que pagada.
Com será aquest espectacle?
Hi haurà actors, música, si podem una mica de màgia, i molt de clown també. Perquè la cultura fa olor i és de colors.
Com et deia, vull un espectacle per a famílies, on poguem compartir emocions, diversió, i pensament…junts amb els nostres nens. Intentarem dins els nostres mitjans, donar el màxim de riquesa i fantasia als cors dels espectadors.
En el teatre donarà vida al personatge de la bruixa Malèvola….
Oh yeah…és moooolt divertit fer de dolenta! Això va acompanyat d’un “hahahahà!” amb veu greu i de riure malèvol…com el personatge.
En realitat el meu alter ego és en Patatu, però com que sóc dona, interpretaré la meva entranyable bruixa Malèvola de Patatum, a la qual adoro. Sí, és la dolenta de la pel.lícula. Però quan es tracta de Patatum, fins i tot els dolents defensen el món d’en Patatu. Perquè als contes d’en Patatu, passen moltes coses, i fins i tot vicissituts, però sempre s’acaben bé. El famós “alivio psicológico” del que parlen els grans psicòlegs, filòsofs i autors importantíssims com Jung, Bettelheim, o Calvino…
A més de les històries infantils, no s’atreviria a escriure per adults?
SÍ! I tant que vull. Tinc una novel.la inacabada que vaig escriure fa 15 anys, i que vull revisar, millorar i acabar, i si…ensenyar-la.
També he escrit una novel.la nova per a joves de 10/12 anys, que començaré a ensenyar ara, i que espero que agradi a algun editor per a ser publicada. Escric coses diverses. Així que penso lluitar per intentar publicar-les.
Crèdit foto principal Àngels Bassas ‘sps art studi”
